Resultats de la cerca

El treball dels artesans Fris del claustre de la catedral de Girona, que representa diversos traginers transportant aigua amb una portadora i un barral, una de les representacions plàstiques més boniques del treball a l’edat mitjana ECSA Els castells, els monestirs, les parròquies, les cases de les ciutats o de les viles, els masos els seus habitants laics o eclesiàstics, senyors o vassalls, guerrers o camperols tenien molts o pocs objectes al parament de la llar o a l’aixovar personal, elements decoratius o sumptuaris, armes, atuells o eines de treball, objectes per a la litúrgia o el culte…

Arqueta Arqueta hispanoàrab dels segles IX-X procedent del monestir i actualment al Museu d’Art de Girona, on és inventariada amb el núm 17 J Vigué Procedent del monestir de Sant Pere de Rodes, el Museu d’Art de Girona conserva una arqueta hispanoàrab dels segles IX-X, la qual és inventariada amb el núm 17 És una capsa d’os o bé de vori amb aplicacions metàlliques en força mal estat Fa 24 cm de llarg per 16 cm d’alt per 15,5 cm de fons Tal com és normal en les capses àrabs, l’ànima de la capsa és de fusta de roure o de faig i, ja a l’origen, fou recoberta amb petites plaques de vori de…

L’actual Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles ocupa un edifici conegut amb el nom de la Pia Almoina Comprèn dues cases romàniques dels segles XI i XII, que foren unides en una de sola a la primeria del segle XIV, per tal que fos la seu del consell de la vila, que acabava d’ésser creat Alhora, s’installà al mateix edifici la casa de la caritat de Banyoles, d’on li ve el nom de Pia Almoina Aquesta institució, fundada el 1306 per Guillem Reixac, es dedicava a la distribució gratuïta d’aliments als pobres, i perdurà fins a la desamortització del 1833 L’edifici fou la casa de la vila fins al…

El museu El Museu Municipal d’Alcover va ser creat el 1970 i té la seu actual a Ca Batistó, en un edifici que manté encara elements arquitectònics medievals com els arcs gòtics de la planta baixa El seu fons comprèn mostres de paleontologia, arqueologia, numismàtica, armes, arts decoratives i etnologia local Pel que pertoca al període medieval cal destacar dues peces escultòriques de factura romànica MaCC Mènsula Mènsula a dalt amb un cap d’animal, i capitell a baix amb una senzilla decoració incisa procedent de la casa Cesari d’Alcover ECSA - I Companys Procedència desconeguda…

La identificació proposada per Ramon d’Abadal del topònim Cartonise que surt esmentat l’any 807 en l’acta de fundació de Gerri ha portat a confondre un suposat castell de Cartanís amb els castells de Cortscastell i de Montcortès Estudis més recents permeten assegurar que hi havia simultàniament els castells de Cartanís, de Cortscastell i de Montcortès Sobre el castell de Montcortès en concret, la primera notícia és d’avançat el segle XI Aquest castell devia exercir el seu domini sobre bona part del pla de Corts i la vall d’Ancs, i sobre altres terres de l’abadia de Gerri La seva possessió fou…

Situació Sector nord-oriental del temple de Santa Eugènia de Saga, que fou una parròquia del monestir de Sant Miquel de Cuixà ECSA - Rambol Aquesta església és situada al llogaret de Saga, al nord-est de Ger, vora la carretera N-260 Mapa 36-10 217 Situació 31TDG063968 Saga és a uns 8 km de Puigcerdà en direcció a la Seu d’Urgell per la carretera N-260 RMAE Història La parròquia de Saga és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell de l’any 819, document que es considera escrit al final del segle X Fou una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà Això es comprova per primera…

La recuperació de la pintura romànica catalana La història ha portat a identificar les arts i els països que les han produït, i aquestes identificacions, amb caràcter gairebé exclusiu, han esdevingut de vegades de tal intensitat que s’han convertit en paradigmàtiques això vol dir que fer esment del país és pensar en aquell art, o bé a l’inrevés Així, molt sovint, pensar en Catalunya vol dir pensar en art romànic I potser, filant més prim, vol dir pensar en pintura romànica i sobretot en pintura mural I això és així L’aportació del nostre país, Catalunya, a l’art romànic europeu, que vol dir…

Situació Capella situada entre la casa forta de Vinyoles i el castell de Sant Cristòfol, amb possible funció d’antiga capella castellera T Pollina La capella de Sant Cristòfol de Vinyoles, situada a una cota de 1100 m d’altitud, queda a l’extrem oriental del límit de la comarca i al peu de la serra de Cava que queda a la dreta del riu Cadí Es troba aïllada entre l’antiga casa forta de Vinyoles i la casa Portalet Mapa 35-10216 Situació 31TCG852888 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que és descrit en la monografia dedicada al castell de Vinyoles La clau per a obrir s’ha de…

Situació Penya que corona el poblat de Bresca, en el qual és troben les escasses restes del seu castell, en bona part cobertes de vegetació ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una penya que s’alça damunt del poble de Bresca Des del castell hi ha una bona panoràmic sobre la rodalia i damunt la vall de la Noguera Ribagorçana, al sud de Gerri Mapa 33-11252 Situació 31TCG408865 Si seguim la pista que porta a Baén i que surt una mica abans d’arribar a Gerri, Bresca és el primer poble que trobarem s’hi arriba per un camí carreter que surt a mà esquerra…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la descomposición de la iglesia visigoda Discurso leído en la recepción pública de D R de A en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el 18 de diciembre de 1949 , Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata,…