Resultats de la cerca

El terme de Sant Mori “Sancto Mauritio” apareix esmentat l’any 1066 en l’acta de consagració de Sant Miquel de Fluvià, com un dels límits meridionals del territori del monestir El topònim indica que ja hi devia haver l’església L’església parroquial de Sant Maurici apareix documentada en les Rationes decimarum de l’any 1279, tot i que hi figura amb el nom erroni de “ Sancto Martino” L’any 1280, en comptes del nom anterior hi ha escrit “ ecclesia Sancto Mauricio” , nom amb el qual és consignada en un document de l’any 1316 L’any 1362 consta que l’església de Sant Mori era sufragània de l’…

Aquest castell, situat probablement prop de Taús i Castells, al límit amb el Pallars Sobirà, ja existia al segle XII L’any 1180 era propietat d’Ermengarda muller d’Arnau de Caboet, que va donar la meitat d’aquest castell a la seva filla Arnaua i al seu gendre Bernat de Tarascó Uns anys més tard, el 1194, aquest castell junt amb els castells de Saüquedell, Taús i de Castells, van ser motiu de lluita entre Ermengarda, Arnaua, Bertran de Tarascó i Bernat de Taús, i Pere d’Orcau i Raimunda de Taús Es va arribar a l’acord que Pere d’Orcau tindria vuit homes en aquests castells En concret, al…

El lloc d’Escart és situat al fons d’una estreta vall, que s’unia amb la vall del Noguera al lloc d’Escaló La seva entrada estava protegida per la torre d’Escaló, que en controla totalment l’accés La primera referència coneguda del lloc d’Escart data del 908, en què el monestir de Gerri canvià amb el comte Ramon diversos béns, entre ells un a Scardo L’any 1082 el castell d’Escart fou objecte de litigi entre el comte Artau II i l’abat de Gerri, però finalment va anar a parar en mans d’aquest darrer Hem de creure que la vila d’Escart, que no devia diferenciar-se del castell, era també…

Situació Vista dels murs interiors de la nau amb els arcs formers de reforçament del mur nord, l’arrencada dels arcs torals i l’inici dels absis Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de la Mare de Déu de Vilavella són al cim d’un serrat al nord del poble de Basturs Mapa 33-11252 Situació 31TCG355713 Per anar-hi cal sortir de Basturs, des d’on es veuen les ruïnes de l’església, per una pista que porta a uns camps d’ametllers al peu del serrat Des d’aquest punt i sense un camí determinat, cal pujar al cim on hi ha l’església, en mitja hora de caminada JAA Història No ens han arribat notícies…

Situació Capella situada en un petit puig al nord de la població, refeta aprofitant antics murs romànics M Anglada La capella es troba a la carena per on passa el límit de llevant del terme municipal, a uns 350 m d’altitud, a la sortida de l’Ametlla, abans d’arribar a la urbanització de La Miranda, a la dreta Mapa L 37-14364 Situació 31TDG386145 Per anar-hi cal deixar el cotxe al final d’un dels últims carrers de la sortida de l’Ametlla vers tramuntana, a tocar del torrent de Sant Nicolau El començament del corriol es difícil de trobar perquè n’hi ha uns quants s’ha d’agafar el que segueix el…

L’església parroquial de Preixens apareix esmentada documentalment l’any 1172, amb motiu de la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens Segons que consta en la citada escriptura, el testament va ser jurat a l’altar de sant Pere de l’església de Preixens, en presència d’Arnau de Preixens, germà del testador i bisbe d’Urgell, Ramon, rector de l’església de Preixens, Bernat, rector de l’església del Pradell, i d’altres Bertran de Preixens, entre altres disposicions, havia ordenat que el seu cos fos sepultat a l’ ecclesie sancti Petri de Perexenz , a la qual també havia fet una…

Situació Vista general de les excavacions que hom ha realitzat recentment al poble vell d’Artés, on han aparegut els fonaments d’una església paleocristiana, conjuntament amb diversos tipus de sepultures F Junyent-A Mazcuñan Es troba sota el paviment de l’antiga església parroquial de Santa Maria, ja enderrocada i de la qual solament resta dempeus el campanar i l’absis romànic Necròpoli Els treballs arqueològics que han format part del programa del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i han portat a terme Katia Kliemann i JR Julià, han donat lloc al descobriment d’aquesta…

Les primeres notícies històriques de la Bisbal del Penedès coincideixen amb el període de la primera expansió comtal A la primeria del segle XI, en el testament d’Adalbert del 1011, s’esmenta el lloc com a ipso Episcopal entre les confrontacions del terme d’Albinyana El 1032 i el 1037 es documenta l’indret com a parada que dicunt Episcopalem El castell que seria erigit més tard, no és esmentat fins al 1330, data en què n’era castlà Guillem I Salbà Els Salbà foren els senyors del terme No és gratuït insistir sobre la importància de la família bisbalenca dels Salbà, ja que, en les seves…

Situació Façana actual d’aquest edifici totalment alterat i amb l’orientació capgirada, on - s’observa l’única absidiola que s’ha conservat ECSA - JA Corbella L’església de Sant Pere de Sorpe és a l’extrem sud-oest del poble de Sorpe, dins el seu nucli urbà Mapa 33-9181 Situació 31TCH427242 Per a anar-hi, cal prendre la carretera d’Esterri d’Àneu a Viella, pel port de la Bonaigua, i a uns 4 km de València d’Àneu hi ha el trencall que porta fins a Sorpe JAA Història No coneixem dades documentals que illustrin l’època medieval de la vila, ni de l’església, de Sorpe, que pertanyia a la vall d’…

Situació Un aspecte del mur més sencer de l’estança de la part de migdia d’aquesta fortificació ECSA - A Villaró Les restes del castell són al costat de la casa de Feners, a la riba dreta del Segre, prop de la Seu Mapa 34-10216 Situació 31TCG755918 Feners és una casa que hi ha prop d’un collet damunt Somont Per anar-hi, cal agafar un trencall que parteix del quilòmetre 133 de la C-1313 de la Seu a Puigcerdà i tot seguit prendre el camí de la dreta, en comptes del de l’esquerra que mena a Somont Història En un principi sembla que al llogaret de Feners —propietat de l’església d’Urgell des del…