Resultats de la cerca

Aquesta església, d’història molt desconeguda, apareix esmentada en el document conegut com a fals VI de Gerri , en la donació de béns que féu el comte Isarn a favor del monestir de Gerri, datat l’any 930, però de redacció posterior La seva situació a la vall de la Barcedana és sols una hipòtesi difícil de comprovar en l’estat actual de coneixement de la documentació relativa a aquest territori

Segons informació rebuda per part dels masovers del mas Ginebret, a l’esplanada estesa a la cara nord de l’església de Santa Maria de Pinós, foren localitzades casualment, en ocasió d’uns treballs de neteja, un conjunt de tombes antropomorfes, que tornaren a colgar immediatament, sense que abans se’n pogués fer cap estudi A desgrat d’això, cal deixar-ne constància, per tal com el coneixement de la seva localització pot possibilitar una prospecció arqueològica posterior Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…

El castell de Rocamur, segons A Pladevall devia ser possiblement l’antic castell d ‘Eisan o Acan Les primeres referències que trobem de la seva existència són del segle XII Aquest castell romania sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona, i el tenien els senyors del veí castell de Pera com a feudataris d’aquests Així, el 1157 Arbert de Sa Pera prestà fidelitat al comte Ramon Berenguer IV sobre el castell de Rocamur En fer testament, Arbert de Sa Pera, el 1162, va deixar el castell de Pera i altres propietats que posseïa dins del terme de Sant Llorenç Savall a Guillem de Terrassa a més li…

L’antic poble de Puigfalconer, ara abandonat i arruïnat, ha estat considerat com el nucli original de la població de Suterranya, però el nivell actual de coneixement de la història d’aquest territori no permet afirmar amb seguretat aquest origen Tanmateix, podem establir que, almenys eclesiàsticament, Puigfalconer tingué a l’època medieval una supremacia sobre Suterranya Així, Sant Sadurní de Puigfalconer consta, l’any 1314, com a església parroquial de l’ardiaconat de Tremp L’any 1391 el capellà de Mont Falconer és inclòs, dins del deganat de Tremp, en el llibre de la dècima amb…

L’indret on era construïda aquesta església és incert Potser es correspon a alguna de les esglésies actuals conservades al terme de Montcortès D’aquest lloc i de la seva església, se’n té coneixement gràcies a diversos documents, el primer dels quals és de l’any 1085, en què el comte Artau II cedí unes terres situades a la vila d’Aqua Pudeda L’any 1115 el comte Artau III donava al monestir de Gerri el mas de Ramon Isarn, situat a la vila “ quam vocant Aguaputida, infra terminos de Curtibus ” El mateix comte, l’any 1158, cedia a Rossebó i Adalez el capmàs de Ramon Guifré a la…

Detall del foli 1 del còdex, potser un foli afegit al manuscrit original, en el qual hi ha una caplletra “O” que suggereix, bé que vagament, una sèrie d’elements vegetals ornamentals Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 131, aquest manuscrit, després d’haver sofert algunes mutilacions, té actualment 50 folis manquen pàgines en el cos central del còdex Fa 20×15 cm, i ha estat fet amb lletra gòtica, del final del segle XII, amb tinta negra i vermella * La decoració consisteix en inicials molt simples i senzilles a dues tintes i amb uns tocs, en algunes, de color groc…

Del castell del poble de Fonolleres, al nord-oest de Granyanella, hom té coneixement des del segle XII Segons Ceferí Rocafort, el terme ja apareix documentat des del 1118 Dos anys més tard el terme de Fonolleres apareix com a afrontació de migdia del terme del castell del Canós D’aquesta fortalesa sorgí una família de petits nobles o castlans cognomenada Fonolleres Així, ja el 1147, Pere Bernat de Fonolleres signà una concòrdia amb Pere Hug de Sedó sobre la possessió d’unes corts davant dels testimonis Berenguer Dalmau de Cervera, Ramon de Montlleó i Mir Guillem de Curullada El…

Són molts els antics molins del Barcelonès, especialment al llarg del Rec Comtal i el curs del Besòs És impossible anomenar-los tots Fem esment, però, d’aquest molí perquè ha estat objecte d’estudis arqueològics recents La seva construcció es pot datar al final del segle XIII o l’inici del segle XIV, sota el domini i empara de la torre Baldovina, molt propera al molí Es té coneixement que al segle XVI tots els molins de la localitat eren propietat dels canonges de la seu de Barcelona segons consta en un document datat el 1584 pel qual el Consell de Cent municipal recriminà als canonges el fet…

Situació Vestigis de la capella al fossar de la població d’Adraén J Tous Els vestigis de l’antiga església de Santa Margarida es troben en el fossar del poble d’Adraén, situat sobre la carretera de Fórnols de Cadí a la Seu d’Urgell JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG765818 Història No es té cap notícia documental de Santa Margarida d’Adraén però la situació actual de les restes pot fer suposar que es tracta de la capella del castell d’Adraén documentada ja el 1141, en el testament de Pere Ramon, vescomte de Castellbò, que el deixà a la seva muller Sibil la Amb tot, el desconeixement que es…

La referència més antiga del lloc de Claverol sembla que és la de l’any 923, en què és documenta la venda del terç de Clavoris a favor del monestir de Gerri Posteriorment, l’any 973 apareix citat el castell de Claverol, on el monestir de Gerri tenia algunes possessions, que s’incrementaren l’any 1149 amb motiu de la consagració de l’església del cenobi També Santa Maria d’Hortoneda hi tenia possessions, derivades de la deixa testamental de Ramon Miró, que l’any 1071 li llegà la dècima dels homes de la serra de Claverol mentre que l’honor que tenia a la vila el cedí al seu fill Pere En la…