Resultats de la cerca

El poble del Talladell s’emplaça a 390 m d’altitud, a la riba dreta del riu d’Ondara El lloc és esmentat l’any 1063, i la seva església consta com a parròquia del bisbat de Vic en dues llistes de parròquies, datables una vers el 1080 i l’altra de la primera meitat del segle XII L’any 1133, en el testament atorgat pels esposos Gombau i Agnès, consta que aquesta féu una deixa “ ad opera Sancti Petri de Taiadel ” En les relacions d’esglésies i parròquies que contribuïren a la dècima papal collectada a la diòcesi de Vic els anys 1279 i 1280, consta que el…

Les primeres notícies conegudes del lloc d’Hortó són dels anys 1030 i 1066, on Ortone o Ortes apareix com a límit d’alous situats a la vila d’Eres i a Sant Tirs En el testament de Guillem Bernat, del 1116, consta un llegat de tres mancusos per a l’església de Sant Andreu de Laortó , que segles després, apareix en la relació de les esglésies del bisbat d’Urgell visitades per manament de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1312 i 1314 En el cens de 1365-70 la parròquia de Laurtó hi consta amb 15 focs eclesiàstics En el Spill … del vescomtat de Castellbò, redactat l’any…

Antiga casa senyorial o domus fortificada, dita inicialment casa d’Agell, després casa de Cabrera i finalment casa del Terme Surt documentada al segle XIV, quan els hereus o executors testamentaris de Bernat de Sant Vicenç, senyor del castell de Sant Vicenç o de Burriac, la van vendre a particulars el 1387 Pel fet que en els documents consta que abans es deia casa d’Agell, sembla que es pot identificar amb la villa rural d’Agell, documentada des del 990 Durant el segle XV i l’inici del XVI són senyors de la casa de Cabrera Arnau de Fontanals, militar i cirurgià del rei, Pere Joan…

El petit nucli d’Altet és situat al sud-oest del poble de la Figuerosa, a uns 4 km de Tàrrega De la primitiva església romànica, en l’actualitat no en queda cap rastre tanmateix, ja apareix esmentada l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona Segons consta en aquest document, l’església d’Altet es trobava subjecta, juntament amb d’altres, a la canònica de Guissona Aquesta situació no es va mantenir gaire temps, ja que en la butlla que el papa Eugeni III atorgà l’any 1151 a l’església de Santa Maria de Solsona, consta que el temple d’…

El lloc de Larén fou de jurisdicció de la baronia de Bellera fins al segle XIX La seva església, ara dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, tenia com a titular Santa Maria, segons consta en la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314, on figura com Santa Maria d’ Alereny L’any 1904 consta com a sufragània de la Bastida de Bellera En l’actualitat és inclosa dins la demarcació parroquial de la Pobleta de Bellvei

El lloc de Castellins és un enclavament de l’antic municipi de Pallerols situat entre el de Noves de Segre i la parròquia d’Hortó Un dels primers esments coneguts del lloc i de l’església data de 839, data en què Aconci vengué al bisbe Sisebut d’Urgell una sèrie de béns situats “in territorio Elinsitano, ad sanctum Stephanum …” així doncs, els béns venuts eren situats a la vall d’Elins i dins el terme de l’església de Sant Esteve Un altra menció es fa el 878, en un document de venda d’una terra situada “ in locum ubi dicitur subtus castro Elinsi …” de la vall d’Elins En l’acta de consagració…

Sort apareix com a topònim en diversos instruments del segle X En canvi, la primera referència, malgrat que indirecta, de l’església parroquial de Sort data de l’any 1055, en què la comtessa Ermessenda donà a la canònica de Santa Maria de la Seu la vila de Sort, amb totes les esglésies i parròquies, entre les quals es pot considerar que hi havia la parròquia de Sant Feliu Aquesta donació fou confirmada posteriorment, per part dels comtes Ramon V i Valença, l’any 1069, pel comte Sunyer de Pallars l’any 1079, i per la butlla del papa Urbà II, l’any 1099 Tot i així, els sagrers de Sort foren…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Aleny Inicialment tingué funcions parroquials, però les perdé més tard Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, que també era senyor del castell El terme del castell d’Aleny es documenta per primera vegada en el testament d’Oliver, redactat l’any 1082, en el qual deixava a Sant Vicenç de Cardona el castell d’Aleny No és fins a aquesta data que la canònica de Sant Vicenç de Cardona entrà en possessió del castell d’Aleny, i també de la seva església, per la qual cosa s’ha de considerar una interpolació posterior l’esment…

Actualment la capella de la Santa Creu, situada a la dreta de la creu de terme gòtica que marca el centre del poble, és un edifici d’estil renaixentista Els seus orígens, però, s’han de cercar en època romànica És esmentada per primera vegada l’any 1279, en què consta que el ministro de l’església de la Santa Creu d’Anglesola pagà 34 sous de dècima papal El 1375 consta a la capella l’existència d’un benefici, sens dubte el mateix que exercia el ministro del 1279 La capella conserva una veracreu romànica

Aquesta església, sufragània de la de Sendes, fou en un principi un monestir que ja no tenia comunitat l’any 914 D’aquest mateix any s’ha conservat un document, al cartulari de Tavèrnoles, relatiu a uns"cenobis” sotmesos al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles pels bisbes Nantigís d’Urgell i Adolf i pel comte Sunifred, els quals s’han identificat com a pertanyents a la vall de Castellbò, on consta el de Sant Martí vinculat a la vila d’ Abezed , parròquia vinculada a Sant Vicenç de les Torres o dels Torrents En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040,…