Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Castell de Carreu (Abella de la Conca)
Art romànic
La història d’aquest castell presenta molts problemes a causa de l’existència d’un castell amb el mateix nom en un indret molt proper, dins el terme de Coll de Nargó Alt Urgell Això fa difícil establir la correspondència exacta de les informacions que ens han pervingut El topònim Carreu referit a Abella de la Conca apareix per primer cop documentat el 1050 Els llocs de Carreu i de Rocaespana consten en el fogatjament del 1365-70 amb tres focs com a domini d’Arnau de Galliners i en el del 1381 amb dos focs en mans de Bort de Talarn L’any 1831 la família Sobirà i Còdol era titular…
Sant Pere de Carreu (Abella de la Conca)
Art romànic
La notícia més antiga coneguda d’aquest lloc data del 1050, en què el comte Bernat i la comtessa Estefania venen a l’abat del monestir de Gerri el castell de Sant Romà i la vila de Cherach per la quantitat de 1 000 sous A l’hora de tractar el lloc de Carreu s’ha de tenir en compte l’existència de dos llocs propers amb la mateixa denominació, el present Carreu o les Cases de Carreu del municipi d’Abella de la Conca, i Carreu de Gavarra, situat dins la comarca de l’Alt Urgell, que fan difícil d’escatir la seva correspondència amb la informació que ens ha pervingut Carreu formà part…
Sant Vicenç dels Torrents (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
L’any 914 els bisbes Nantigís d’Urgell i Adolf i el comte Sunifred, sotmetien al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles el “cenobi” de Sant Vicenç, amb les seves parròquies de Sant Martí d’Albet, de Sant Serni, de Sant Jaume, de Sant Andreu, Sendes i Bescaran, que en nota posterior s’anomena “Sant Vicent delies Torres” L’any 1040, en l’acta de consagració del cenobi de Tavèrnoles, entre els béns dotals consta la parròquia de Sancto Vicentio sive de Sancti Martini dels Torrents En el llibre de visites pastorals del 1575, Sant Vicenç dels Torrents consta com a parròquia amb la sufragània d’Albet…
Sant Pere d’Alcanó
Art romànic
La població d’Alcanó és a l’extrem sud-est de la comarca del Segrià, assentada sobre un dels tossals que domina la vall de Secà Alguns autors han assenyalat l’origen del topònim Alcanó en els termes àrabs al-kaynum el fogar o al-kanisys església Sembla, però, que cal relacionar l’inici del lloc amb un dels caserius sarraïns una almúnia dedicats a tasques agrícoles i ramaderes que tan abundaven a l’entorn de Lleida Un document de l’Arxiu Capitular de Lleida, datat l’any 1208, deixa entreveure que, amb la conquesta, aquest caseriu revertí al capítol de la ciutat de Lleida Aquest mateix any el…
Sant Martí de la Plana (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Església que presenta una estranya disposició, amb l’absis abandonat i una petita capella tardana rectangular adossada al campanar, situat a ponent de l’antiga edificació ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí de la Plana es troba, totalment isolada, en una collada de la tallada de Sallent, entre la vall de Valldarques i la vall de Sallent Mapa 34-12291 Situació 31TCG557692 Per a anar-hi, cal agafar una pista de desemboscar, que surt entre els km 31 i 32 de la carretera de Coll de Nargó a Isona, i que en un recorregut d’uns 3 km passa pel costat mateix de l’església JAA Història L’…
Convent de Sant Francesc (Tortosa)
Art romànic
L’antic convent de Sant Francesc es trobava extramurs de la ciutat, molt pròxim al portal de Sant Joan, dit també de Sant Francesc Limitava al nord amb el camí de Tarragona, que passava davant l’hospital de la Santa Creu, a l’E amb el promontori del Sitjar i barranc d’Orleans, al S amb el cementiri i l’església de Sant Joan del Camp i a l’W amb el camíque portava a l’esmentat fossar No podem precisar amb exactitud la correspondència actual d’aquesta ubicació, però podem delimitar un espai aproximat comprès entre el peu del carrer de la Murada de Sant Joan, el de Joan d’Aldana, el…
Santa Maria de Lluçars (Tolba)
Art romànic
Situació Petita església situada a l’àmbit del cementiri, que potser fou la primitiva parròquia de Lluçars ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria és situada al cementiri de Lluçars, que es troba als afores de la població, sobre la carretera que ve de Tolba JAA Mapa 32-12 289 Situació 31TBG996701 Història Gairebé no tenim dades d’aquesta església Potser fou la primitiva parroquial de la vila, puix que donà nom al torrent de Lluçars i d’antic gaudí del dret de fossar Encara que és dubtós, tal vegada es refereixi a aquesta església un document del final del segle X que reporta la donació del…
Verge d’un davallament de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Imatge d’una Verge que hom creu conservada al Fogg Art Museum de Cambridge Massachusetts, segons una fotografia del 1907 Arxiu Mas D’un suposat conjunt d’un davallament, tal com ja va assenyalar R Bastardes 1980b, pàg 125, només ha pervingut la imatge de la Verge conservada al Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard, Cambridge Massachusetts des de l’any 1925 ob cit, pàg 126 La imatge va ser trobada, segons consta en una fotografia de l’any 1907, juntament amb altres, a l’església de Santa Maria de Taüll clixé núm C-1 300 de l’Arxiu Mas En aquesta fotografia apareixen les quatre peces que…
Castell de Carreu (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Torre de planta circular, únic vestigi d’aquest antic castell J Tous Carreu, a 1 060 m d’altitud, és una masia que pertany a Gavarra Per les diferents construccions que hi ha a l’indret es pot veure que fou un lloc important Al mig dels corrals, la casa i l’església hi ha la torre rodona Mapa 34-11291 Situació 31TCG494631 Per a anar a Carreu, cal agafar la carretera d’Isona a Coll de Nargó, i des d’allí agafar la pista que va a Gavarra Al cap d’uns 2 km, a mà dreta, es troba una pista direcció ponent que cal seguir fins a Galleuda Aquí s’agafa una pista en direcció migdia i per la…
Mare de Déu de Gràcia del Ru (Castilló de Sos)
Art romànic
Situació Façana de migdia on és perfectament visible la interrupció de l’obra inicial, començada pel costat de llevant, la qual fou represa vers ponent de manera molt més austera ECSA - JA Adell La capella de la Mare de Déu de Gràcia és als afores del poble del Ru, des d’on s’arriba en uns deu minuts per un corriol ben senyalitzat des del centre de la població JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH924092 Història L’única referència documental d’aquesta església és la de la seva consagració pel bisbe Ramon Guillem de Roda-Barbastre l’any 1104 F Llobet i Mas encara pogué veure l’acta de consagració o…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina