Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sant Pere de Guèmol (Banyoles)
Art romànic
L’església de Sant Pere és esmentada ja l’any 957, en què fou donada al monestir de Sant Esteve de Banyoles pel bisbe Arnulf de Girona, segons figura en l’acta de consagració de l’església del monestir, feta el 16 d’octubre d’aquell any Aquesta possessió seria refermada posteriorment per tres butlles papals, la primera de Benet VIII l’any 1017, la segona d’Urbà II el 1096 i la tercera d’Alexandre III l’any 1174 Així mateix, la possessió seria també confirmada en l’acta de consagració de la nova església del monestir, feta el 1086 El mot Agemalus arrel primitiva de Guèmol podria procedir de…
Castell de Vilopriu
Art romànic
Situació El castell de Vilopriu és situat al centre d’un petit conjunt de cases El castell i l’església parroquial es troben en un indret una mica més elevat que la resta de les construccions que hi ha al voltant Mapa 296M781 Situació 31TDG994615 El poble de Vilopriu es troba a la carretera de Colomers a Sant Mori, que enllaça les de la N-II a Torroella de Montgrí i de la N-II a l’Escala Des de Colomers a Vilopriu hi ha 3 km Hi ha també les carreteres locals de Vilopriu a Camallera i de Vilopriu a Garrigoles, que, per un camí veïnal asfaltat, permet de continuar fins a Verges Castell El…
Fons de cabanya alt-medieval de la Tossa de Montbui (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Situació A uns 4,5 km de la carretera d’Igualada a Valls hi ha un trencall a mà dreta que al cap de dos quilòmetres mena al cim de la Tossa de Montbui A uns 614 m d’altitud cimeja un remarcable recinte format principalment per, d’una banda, una torre de defensa del segle X, de planta rectangular amb els angles arrodonits l’ermita preromànica de Santa Maria una cisterna i les restes de muralles en alguns indrets d’accés relativament fàcil Aquest conjunt segueix la configuració del turó encinglerat i constituïa un clos defensiu situat en una zona estratègica a l’extrem oriental de la serra de…
Santa Coloma de Marata (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga parròquia d’aquest dilatat terme municipal, objecte de diferents campanyes de restauració, vista del costat de llevant M Anglada L’església parroquial de Marata es troba al mig del poble homònim, disseminat, a la dreta de la riera de Corró Mapa L37-15393 Situació 31TDG433109 S’hi arriba per la carretera de les Franqueses a Cànoves, per un trencall que es troba a la dreta cap a llevant, al quilòmetre 3 La pista que condueix fins a l’església té un recorregut d’uns 300 m MAB Història Marata és una de les antigues parròquies que formaven part de les Franqueses del Vallès, segons…
La granja d’Ancosa (la Llacuna)
Art romànic
Situació Dos detalls de les importants ruïnes d’aquest primitiu establiment cistercenc ECSA - F Junyent i A Mazcuñán La granja cistercenca fou construïda al centre de la Plana d’Ancosa, altiplà que s’estén a l’oest del puig Castellar Les restes de la granja són a un centenar de metres de la casa moderna d’Ancosa Mapa 35-16419 Situació 31TCF752928 Des de la Llacuna, hem d’agafar la carretera de Torre-bosqueta Abans d’arribar a aquest poblet, surt a mà dreta una pista que baixa fins al torrent, s’enfila cap al mas de les Clotes, puja al coll del Corral i mena a la casa d’Ancosa El jaciment és…
Castell i vila de Llívia
Art romànic
Situació Vista aèria del turó del castell, on s’endevina el seu antic recinte, amb la vila actual als seus peus ECSA - F Tellosa El castell de Llívia ocupa el cim de la muntanya del Castell, accident orogràfic excepcional Isolat pels quatre costats, domina a 1 353 m d’altitud sobre el nivell de la mar la plana cerdana que l’envolta i, molt especialment, la vila de Llívia, que es troba als seus peus per ponent, on s’han realitzat importants excavacions arqueològiques Mapa 36-10 217 Situació 31TDH166024 Des de Puigcerdà, s’arriba a Llívia en 5 km seguint una carretera neutral internacional Per…
Santa Eulàlia d’Erill-la-vall (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Església recentment restaurada on destaca l’esvelt campanar, un dels més bonics de la vall ECSA - F Bedmar Porxo adossat a la façana nord, entre el campanar I el mur de ponent, que protegeix el portal d’entrada ECSA - F Bedmar La parròquia de Santa Eulàlia es troba al centre del poble d’Erill-la-vall, situat a la dreta de la Noguera de Tor, davant de Boí, a 1 255 m d’altitud i al peu del pic d’Erill Mapa 33-9 181 Situació 31TCH215105 El poble d’Erill-la-vall és al costat de la carretera de la vall de Boí Venint de Barruera, un trencall a mà…
Poblament i territori en època andalusina del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Un territori ric i divers “ El termino de Çaragoça parte con el termino de Lerida e yaze el terme de Lleida contra el setentrio de Tarragona e contra el sol levante de Cordova e yaze sobre el rrio de Segura Segre, e sale este rrio de la sierra de Segura E quando fundaron la villa, fallaron este rio en el termino de Pillares Pallars Este rrio entre en Hura Ebre, un castillo que ha nombre Mineçe Mequinensa En este rrio sacan oro fino E entra en este rrio otro rrio que ha nombre Bocario Noguera, e este e los otros rrios entran en el rrio de Salvias “riu de les Oliveres” = Cinca que llaman ”…
L’ocupació andalusina de la Noguera
Art romànic
Precedents Vista aèria del sector sud del jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, lloc on s’assentà el nucli fundacional de la ciutat andalusina de Balaguer, amb el santuari del Sant Crist al fons, aixecat en l’indret on hi hagué la mesquita major ECSA - M Catalán El final de l’època visigòtica és marcat per una clara dualitat política que enfronta el regne de Toledo i el que seria la zona nordoriental de la península Una guerra civil que esclatà a la meitat del 710 entre les diferents faccions nobiliàries visigodes, al capdavant de les quals hi havia Roderic i Àkhila, que pretenien succeir el…
Territori i jurisdicció del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…