Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sacramentari gregorià (ms. 41)
Art romànic
Foli 50v del ms 41, amb la representació de l’escena de la Crucifixió, que destaca per la intensitat dels colors ECSA - J Colomé Missal compost per 130 folis 23,5 × 18,5 cm, escrits en lletra francesa de mitjan segle XII, a una columna de 20 línies i amb caixa d’escriptura 17 × 13 cm, de la qual encara queden marques traçades amb un instrument punxant Al llarg del text hi ha petites inicials calligràfiques en tinta vermella i blava i rúbriques en vermell, per a indicar l’inici dels fragments més importants En el foli 1, en blanc, una mà posterior hi va escriure els mots “Fo estimat XXXII sous…
Sant Miquel de Soriguerola (Urtx)
Art romànic
Situació Petita església de nau i absis que s’ha mantingut inalterada al llarg dels segles ECSA - Rambol Aquesta església és al petit veïnat de Soriguerola, constituït per unes quantes masies que es van despoblant, al nord-oest del terme, prop de la desembocadura del riu d’Alp amb el Segre Mapa 36-10 217 Situació 31TDG082947 S’hi arriba des d’Alp per una carretera local, en direcció nord, que passa prop d’Estoll RMAE Història L’església de Sant Miquel de Soriguerola és esmentada per primera vegada en el testament de Guifré II, comte de Cerdanya, datat l’any 1035, en què aquest deixà el seu…
Santa Maria de Folgueroles
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis decorat amb arcuacions separades en sèries de dues per bandes llombardes Hom pot observar que de les tres finestres, la central, mal emplaçada, talla la lesena, probablement, per error en el plantejament de l’absis M Catalán L’església parroquial de Santa Maria de Folgueroles, és situada a la plaça Major del poble del mateix nom Per arribar-hi cal agafar la carretera D-141 de Vic a Vilanova de Sau Passat el punt quilomètric 4, venint de Vic, hom troba a mà esquerra, uns 200 m abans del punt quilomètric 5, el trencall que porta a Folgueroles Aquesta església…
Sant Andreu de Pedrinyà (la Pera)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot veure la capçalera, el mur de l’absis de la qual ha estat decorat amb grups d’arcuacions cegues, separats per lesenes F Baltà El poble de Pedrinyà forma un agrupament de masies molt reduït disposades sense ordre en una vall arrecerada dels contraforts de les Gavarres, a la capçalera de la riera de la Pera L’església de Sant Andreu de Pedrinyà es troba en aquest indret, a l’extrem nord del poblat i a ponent del Mas Casadevall Mapa 296M781 Situació 31TDG973511 Per arribar-hi cal agafar la carretera C-255 de Girona a…
Sant Quirze de Pedret (Cercs)
Art romànic
Situació Sant Quirze de Pedret és situada a l’apèndix sud-est de l’actual terme, prop del riu Llobregat, al seu cantó esquerre, en un indret abrupte i costaner format per l’erosió del riu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 07,8 — y 62,5 31 TDG 078625 Un aspecte de l’església des del sud-est Hom hi pot veure la disposició de la capçalera, amb el mur de tancament de la nau central i el de l’absis més alts que els nivells de les teulades respectives i amb la nau delcostat de migjorn més curta J Pagans…
Beatus de Torí (Girona)
Art romànic
La Biblioteca Nacional de Torí conserva, entre els molts còdexs medievals, un dels manuscrits romànics catalans amb més rica decoració i l’únic exemplar del Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana illustrat a Catalunya del qual tenim notícia Es tracta del Beatus de Torí Ms Llat XCIII, o bé, 1355 I-II-I, compost per 214 folis 36 × 27,5 cm, escrits a dues columnes en lletra carolina francesa correctament traçada, dels quals 106 són illuminats La seva decoració es complementa amb un grup important d’inicials per al traçat de les quals s’ha recorregut tant a formes zoomòrfiques i humanes com…
L’organització eclesiàstica d’Osona (segles IX-X)
Art romànic
Introducció En la consolidació del nou comtat d’Osona tingué molta importància la restauració de l’antiga seu episcopal, obra del comte Guifré, el qual des d’un principi es decantà per la restauració de l’antic bisbat, al marge dels d’Urgell, Girona o Barcelona Des de l’entrada dels carolingis a terres catalanes les seus episcopals antigues s’incorporaren a l’arxidiòcesi de Narbona, ja que l’antiga metròpoli de Tarragona estava en mans dels musulmans, per això el comte Guifré sollicità del metropolità narbonès, l’arquebisbe Segebod, la creació de la nova diòcesi o restauració de la d’Osona en…
L’art romànic a Andorra
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El nombre d’edificis civils o militars a Andorra, de l’època estudiada en aquest llibre, és força reduït, si es compara amb el nombre considerable de monuments religiosos de l’alta edat mitjana Aquest desequilibri darrerament ha restat una mica compensat gràcies a les notables excavacions que han estat realitzades —i que s’estan realitzant— al territori andorrà, d’una manera especial, la de Sant Vicenç d’Enclar i la de les Bons i, en un temps molt proper, la de la necròpolis de l’església de Sant Joan de Caselles aquestes excavacions evidentment…
L’escultura del segle XII de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Estat de la qüestió La problemàtica que gira entorn de l’escultura de Sant Pere de Rodes al segle XII és molt diferent de la que hem vist per al segle XI, centrada majoritàriament en les peces de l’església que romanen in situ Pel fet que pràcticament tota l’escultura del segle XII hagi patit les conseqüències de l’espoliació, el comú denominador de la historiografia se situa en la identificació de les obres que podrien procedir del monestir En aquells casos que es tractava de fragments de la decoració de la porta occidental, la que donava accés a l’església des de la galilea, aquesta tasca…
Escultura a Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Presentació i situació dels conjunts La sèrie d’elements escultòrics que apareixen a l’entorn de Sant Pere de Rodes com a entitat arquitectònica, alguns dels quals han estat tractats de passada en l’anàlisi precedent, són marcats per la problemàtica suscitada entre el que roman in situ i el que es conserva sota el signe de la dispersió de peces És una conseqüència de l’espoliació gairebé sistemàtica de què ha estat objecte tot el conjunt monàstic, com ja ha estat assenyalat en l’anàlisi històrica I aquest fet es reflecteix a l’hora de definir els tres principals nuclis de peces escultòriques…