Situació
Vista exterior de l’absis decorat amb arcuacions separades en sèries de dues per bandes llombardes. Hom pot observar que de les tres finestres, la central, mal emplaçada, talla la lesena, probablement, per error en el plantejament de l’absis.
M. Catalán
L’església parroquial de Santa Maria de Folgueroles, és situada a la plaça Major del poble del mateix nom. Per arribar-hi cal agafar la carretera D-141 de Vic a Vilanova de Sau. Passat el punt quilomètric 4, venint de Vic, hom troba a mà esquerra, uns 200 m abans del punt quilomètric 5, el trencall que porta a Folgueroles. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 1:50.000, full 37-13 (332): x 43,6 —y 43,4 (31 TDG 436434).
A l’església hi ha culte diari, i per veure-la fora d’hores, cal anar a buscar la clau a la rectoria. (GOP)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç que canvià el nom primitiu pel de Meda, al lloc de Folgueroles. L’església molt aviat degué adquirir funcions parroquials que conserva encara avui dia. El monestir de Sant Llorenç del Munt tingué el patronatge de la parròquia durant un temps.
El castell de Sant Llorenç apareix documentat des del 881 quan Ansebert i la seva muller Ermoiga juntament amb Ranemir i la seva muller Númia vengueren a Todulf i a la seva muller Traselinda dos camps, situats al comtat d’Osona, al terme del castell de Sant Llorenç, que tenien per haver-lo tret de l’erm. El lloc de Folgueroles és documentat des del 915 quan Sabrosa, vídua de Gotmar, vengué a Nirable i a la seva muller Maplena, a Guisamon i a la seva muller Beranna, una peça de terra situada al comtat d’Osona, al terme del castell de Sant Llorenç, a la vila de Folgueroles.
L’església de Santa Maria comença a sortir documentada juntament amb el cementiri l’any 967, quan una dona anomenada Preciosa vengué a Riquer i a la seva muller Levegot, tres peces de terra situades al comtat d’Osona, a l’apèndix de Sant Llorenç, a la vila de Folgueroles, a Palau. Les peces de terra afrontaven amb terra del cenobi de Santa Maria, o amb el cementiri de Santa Maria. Encara que l’esment del cenobi de Santa Maria correspongui amb tota seguretat a Santa Maria de Ripoll, el cementiri de Santa Maria només pot referir-se al de Santa Maria de Folgueroles. La funció de parròquia no es troba esmentada documentalment fins al 1034.
Les notícies precedents podrien referir-se a una església que es devia aixecar en un altre indret, al lloc que avui ocupa la capella de Santa Maria de la Damunt coneguda des de 1281 com a Santa Maria Superiore, d’on es devia traslladar la funció parroquial al lloc actual, restant l’antiga església com a simple capella.
Entre els segles XIII i XV la canònica de Sant Llorenç del Munt adquirí diverses propietats al terme de Folgueroles ensems que esdevenia patró de l’església parroquial de Santa Maria. Tenia, doncs, la provisió de la rectoria; els seus rectors s’anomenaven vicaris perpetus, perquè depenien dels priors de Sant Llorenç. Aquesta dependència durà fins al 1760, quan les rendes de l’antiga canònica regular ja secularitzada, foren incorporades al recentment fundat seminari del bisbat de Vic; els rectors del seminari foren priors de Sant Llorenç.
En una època que cal situar vers l’any 1060 hom va aixecar el temple actual que devia tenir dues absidioles dedicades als altres sants copatrons del temple, sant Miquel i sant Joan Evangelista, esmentats des del segle XIV.
Les reformes que emmascararen i transformaren el temple primitiu començaren molt aviat; així el segle XII hom afegí una portada al mur de migjorn que encara es conserva en l’actualitat; poc temps després, ja en el segle XIII fou afegit a la part de ponent un atri o galilea obert per tres cares. El 1607 el bisbe de Vic donà permís per construir la capella del Roser que es va fer al costat de migdia; poc després es va obrir una capella semblant al costat de tramuntana, dedicada, segons que sembla, a sant Joan Evangelista i a sant Isidre. Ja avançat el segle XVII hom procedí a una gran reforma que allargà l’església incorporant l’atri a l’interior, fent desaparèixer el mur de ponent i la volta de l’atri que fou aixecada; la portada romànica es traslladà a la nova façana, amb dos arcosolis que guardaven uns sarcòfags gòtics que segurament també es van treure en aquest moment de l’interior de l’església.
El 1796 el bisbe Francesc de Veyan i Mola ordenà que hom aixequés un pis sobre la volta de l’església per evitar humitats. Al mateix temps hom construí la façana actual, mentre que l’interior fou enguixat i ornat amb motllures barroques. Finalment avançat el segle XIX, hom feu la darrera reforma important amb la construcció de la capella del Santíssim al costat de tramuntana a partir de la capella de sant Joan i sant Isidre.
Durant la guerra civil de 1936-1939 el portal de l’església fou mutilat per permetre l’entrada de camions. Si bé es perderen els dos sarcòfags gòtics que hi havia, un a cada costat de la porta, hom pogué recuperar la portada romànica, la qual el 1940 fou retornada al seu lloc. L’any 1936 també fou destruït el retaule de l’altar major, barroc, que el segle XVII havia substituït un retaule anterior obrat el 1516 per Joan Gascó.
Els darrers anys s’han dut a terme importants obres de reforma amb la finalitat de suprimir afegits i retornar al temple, fins on sigui possible, el seu aspecte romànic. (APF-ABC)
Església
Planta, a escala 1:200. Hom pot observar les proporcions de la nau, alterada pels afegits, restauracions i l’ampliació amb el monumental atri, incorporat després a la nau, amb la portada traslladada a la façana de ponent.
G. Orriols
L’església de Santa Maria de Folgueroles és un edifici de planta rectangular d’una sola nau i un sol absis, a la qual falten dues absidioles, les quals devien definir una capçalera trevolada, o bé amb transsepte, esmentades en la dedicació dels altars, i ensorrades a partir de les reformes del 1607, les quals, tal com ja s’ha apuntat consistiren en la construcció de la sagristia i d’una capella lateral.
L’exterior de l’absis és decorat amb arcuacions i bandes llombardes, en sèries de dues arcuacions entre lesenes. També a l’absis hi ha tres finestres de doble esqueixada; l’una és cega i tan sols visible des de l’interior i les altres donen llum a l’església.
La finestra central de l’absis té la particularitat de tallar una de les lesenes, però aquest fet no sembla pas que sigui causa d’una apertura posterior de la finestra, sinó més aviat fruit d’un error en el plantejament d’aquest element.
Exteriorment la nau romànica deixa només visible un troç del mur de migjorn, el qual presenta unes arcuacions, no podent-se precisar si es repeteix el ritme de lesenes i arcuacions.
Des de l’interior hom pot veure també, als murs de migjorn i de tramuntana de la nau, finestres de doble esqueixada, les quals avui no poden pas deixar passar la llum de l’exterior per tal com han restat inhabilitades per les addicions posteriors.
La volta de canó que cobreix la nau és l’original i tot i que la teulada fou aixecada amb motiu de les modificacions barroques, això no comportà pas la modificació de la volta.
Un detall del mur de migjorn amb decoració d’arcuacions que aquí se superposen a un pany de paret amb l’aparell perfectament visible.
M. Catalán
A l’interior de la nau tota l’església mostra la nuesa de la pedra des de l’any 1972 que fou repicada. En aquest moment foren també arranjats els paraments, en els quals no s’observen pas traces de les possibles absidioles.
L’acabat dels exteriors varia segons els indrets: la majoria dels murs han estat arrebossats i són en mal estat; la façana de ponent corresponent a l’atri és de carreus molt ben treballats. L’aparell dels murs romànics que resten és de pedres molt irregulars de mida, desiguals, disposades sense gaire harmonia i simplement carejades per eliminar sortints excessivament pronunciats.
Com a tantes altres esglésies romàniques, la de Folgueroles ha sofert, sobre la seva primera configuració, moltes modificacions i ampliacions, començant la primera entre els segles XII i XIII, quan la nau fou modificada i sensiblement allargada pel costat de ponent, amb la construcció d’un atri, més tard incorporat a la nau. Al segle XVIII aquestes modificacions varen comportar el trasllat del portal romànic de la façana de migjorn a la de ponent. Aquest portal és format per arquivoltes que descansen sobre columnes, a raó de dues per banda i amb els corresponents capitells. Les columnes i els basaments actuals han estat fets de bell nou i daten de l’última restauració.
L’estat de conservació del conjunt actual és bo. A desgrat que hi hagi interferències entre els dos estils dominants (el romànic i el barroc), la possibilitat de diferenciar-los fàcilment fa el conjunt molt intel·ligible.
Dins la classificació establerta per J. Puig i Cadafalch, Santa Maria de Folgueroles és inclosa en el subgrup d’esglésies parroquials de petits veïnats, que forma part del grup d’edificis d’una nau.
Detall del mur de migjorn i porta del segle XII.
M. Catalán
Aquestes esglésies són de reduïdes dimensions, una nau rectangular rematada per un absis visible a l’exterior. Aquesta tipologia abunda a la Plana de Vic i, a més de Santa Maria de Folgueroles, ofereix exemples com Sant Martí de Riudeperes, amb la nau molt allargada i sense arcs torals, coberta amb volta de canó, Santa Maria de Vilalleons, Sant Andreu de Tona, Sant Pere de Savassona, etc. J. Puig i Cadafalch també inclou dintre aquest model l’església de Sant Esteve de Granollers de la Plana, bé que aquesta classificació necessitaria algun matís per tal com cal admetre en aquest temple la possibilitat que tingués una capçalera trevolada, apuntada per E. Junyent i W.M. Whitehill. Aquesta possibilitat creiem que tampoc no s’ha d’excloure de l’església de Folgueroles, cosa que deixa en crisi l’opinió de J. Puig i Cadafalch.
Per Eduard Junyent la construcció del temple actual ha d’ésser fixada al començament del segle XII, amb l’afegitó, el segle XIII, d’un atri davant la nau. Malgrat això, la tipologia de l’absis sembla indicar una cronologia lleugerament anterior.
L’afegitó d’un atri que aixoplugués la porta és corrent a la comarca d’Osona durant el segle XII. N’hi ha d’altres exemples a les properes esglésies de Sant Martí de Riudeperes i Santa Maria de Vilalleons. (DAG)
Portada
Vista de conjunt de la portalada, emplaçada avui al mur de migjorn, una vegada feta la seva restitució després de la guerra civil de 1936-39.
M. Catalán
Tal com ja ha estat apuntat, la portada de Santa Maria de Folgueroles, en la seva localització primitiva era situada sota un atri d’accés a l’església, del qual es conserva l’estructura dels arcs. El segle XVIII fou engrandida i reformada l’església i l’atri tapiat. La portada romànica passà aleshores a l’exterior. Durant la guerra del 1936-39 es va arrencar per poder eixamplar l’entrada de la nau (destinada en aquests moments per a altres requeriments). En aquestes dates es perd l’obra en part (les columnes).
Les restes del conjunt es van trobar a Vic i es va fer la restauració col·locant l’obra romànica sobre un cos sortint amb una coberta a doble vessant.
La portada presenta unes mides de 230 cms d’alçària —des de la base dels capitells fins al límit de l’arquivolta exterior—, i de 370 cms d’amplària total, amb 100 cms de profunditat.
El material emprat és una pedra local, coneguda al país com a “pedra de Folgueroles”, en un lloc tradicional de picapedrers. És un material tou per a treballar, però molt fàcilment deteriorable: margues.
Del conjunt, només són originals l’arc amb les arquivoltes i els quatre capitells. El seu estat de conservació és força bo, tot i que les parts de més relleu dels capitells es troben escantonades. La portada fou restaurada sobre el 1960, i en aquesta obra fou invertida la disposició de les dues parelles de capitells.
Alçat, a escala 1:40, de la portada de l’església, en el seu estat actual després d’haver estat desmuntada i reconstruïda diverses vegades, la darrera de les quals l’any 1940.
G. Orriols
La portada no presenta llinda ni timpà; és un arc de dovelles trapezoïdals conformat per quatre arquivoltes de secció quadrangular, ornades en la seva aresta. L’arc interior presenta, tant a l’intradós com a la seva part externa, una decoració en baix relleu formant franges longitudinals, animades per l’alternança de motius circulars que sobresurten, ja sigui de forma individual o agrupats (tres o quatre).
A la segona arquivolta (de dintre o fora) hi ha una decoració de cordejat força simple. L’arquivolta següent presenta un motiu floral molt estilitzat que es repeteix a cada dovella.
L’arquivolta exterior és una seriació de motius vegetals estilitzats, en forma de punta de sageta, que creen un ritme decoratiu. Tot el conjunt és lleugerament motllurat.(*)
Podem veure quatre capitells troncocònics. Els dos interiors (a l’exterior abans de la restauració) són decorats amb motius vegetals i florals, seguint la llei de simetria axial.
El de la dreta presenta fulles d’acant esquematitzades i a la part superior es completa amb dues flors de tractament més naturalista. El collarí d’aquest capitell és l’únic decorat, amb formes ovoïdals geomètriques (un tema d’origen clàssic basat en la decoració d’ovals i fletxes).
El capitell del costat esquerre és dividit en dos registres; a l’inferior s’alternen les fulles en forma de palmeta amb una decoració d’estries molt esquemàtica, formant una sanefa contínua. A la part superior els motius vegetals es converteixen en volutes a les arestes.
Capitell interior del costat esquerre. Consta de dos registres, l’inferior decorat amb un fris de fulles i el superior amb motius vegetals que deriven en volutes.
M. Catalán
Capitell exterior del costat esquerre el qual representa una sirena-peix.
M. Catalán
Els dos capitells exteriors són figurats. Al de mà dreta hi ha una àliga amb les ales esteses; l’altre és una sirena que s’agafa les dues cues amb les mans. El fons presenta en tots dos una decoració estriada.
La línia d’impostes forma un fris corregut amb una decoració de fulles d’acant, molt estilitzada i de poc relleu.
Quant a la tècnica, hom pot observar un cisellat a les arquivoltes i a la línia d’impostes, mentre que als capitells les formes són més volumètriques.
Només hi ha dos capitells que presenten figuració, per tant, no és possible parlar d’un programa iconogràfic.
La representació iconogràfica de la sirena-peix, és d’origen asiri-babilònic.(*) Debidour(*) apunta la possibilitat que s’hagi generat a partir del tema del peix devorant un ésser humà. Pot ésser considerat com un signe de caràcter negatiu, ja que és la representació simbòlica de la luxúria i de la temptació dels pecats. Sovint, però, pot tenir només un sentit ornamental, reforçat per l’adequació d’aquesta forma simètrica al marc arquitectònic del capitell. La sirena-peix de dues cues és una iconografia característica de tota l’escultura romànica; a Catalunya, en trobem paral·lels al claustre de Santa Maria de Ripoll, al de Sant Pere de Galligants (Girona), al de la catedral de Girona, a Elna (Rosselló), a Santes Creus (Alt Camp), etc. Hi poden haver, però, d’altres derivacions, menys usuals, d’aquest tema, com pot ser el de la sirena-peix d’una sola cua o el de la sirena-ocell.
Detall de la portada amb els capitells del costat dret. L’interior presenta una decoració a base de fulles i l’exterior una àguila a l’aresta amb les ales exteses.
M. Catalán
El tema de l’àliga amb les ales esteses és susceptible d’una doble lectura, negativa o positiva. Normalment, però, pren un sentit positiu; és símbol de Crist (Jeremies 49, 22), dels cristians (Lluc 17, 37), baptismal (salm 102, 5), signe evangèlic de Joan… Pot prendre també una significació de caràcter imperial. Podem citar com a paral·lels iconogràfics d’aquesta representació un capitell del claustre de Sant Cugat del Vallès i un altre de Santa Maria de l’Estany (Bages), entre d’altres.
La presència d’aquests temes a la portada quedaria justificada tant pel seu caràcter simbòlic com simplement ornamental.
L’església de Santa Maria de Folgueroles, com ja ha estat apuntat, va ser refeta gairebé completament. Per tant, no podem establir lligams estilístics amb la decoració de l’edifici.
Sí que trobem, però, paral·lels amb altres portades. Antoni Pladevall(*) ens fa esment de la seva relació amb la de Santa Eugènia de Berga; Eduard Carbonell(*), la relaciona, també, amb la de Sant Vicenç de Malla; és evident, doncs, la seva proximitat amb altres portades que hi ha dins la mateixa comarca d’Osona, almenys quant a l’estructura. Segueixen un model característic en el qual les columnes amb capitells s’intercalen amb els muntants dels arcs adovellats, depenent en cada cas del nombre d’arquivoltes.
Xavier Barral,(*) considera la portada de Santa Maria de Folgueroles pròxima a les formes escultòriques de la catedral de Vic, i per tant, la influència de l’escola ripollesa es donaria més a través d’aquesta que no pas directament. Mentre que en els paral·lels abans esmentats (Santa Eugènia de Berga) hi hauria una relació directa amb el taller de Ripoll, comportant inclús un desplaçament a aquesta zona d’escultors procedents de Ripoll. Pensem, però, que en els capitells, és més evident la seva similitud amb els del claustre de Ripoll que no pas amb els de Vic.
Desconeixem la data exacta de realització d’aquesta portada, però creiem que cal datar-la de la segona meitat del segle XII, tant per l’estructura compositiva com per la qualitat tècnica dels motius escultòrics i per la seva relació estilística amb Ripoll, la portada romànica de Vic, Santa Eugenia de Berga, Sant Vicenç de Malla…, totes elles del segle XII. (EBC-MGM-MHC-MGS)
Pintura mural
Fragment de decoració mural que representa un tros de l’escena del Calvari. Aquesta pintura, del final del segle XIII, cau dintre el gòtic lineal. Es conserva al Museu Episcopal de Vic, on és catalogada amb el número 9705.
G. Llop
Procedent de Santa Maria de Folgueroles, i amb el número d’inventari 9 705, el Museu Episcopal de Vic conserva un fragment de les pintures murals que decoraven aquesta església. Aquest fragment fa 0,84 m d’ample per 1,29 m d’alt i ingressà al museu l’any 1942.
És un fragment d’un Calvari, del qual només són visibles el travesser de la part dreta de la creu amb el braç de Crist clavat, i, a sota, la figura de la Mare de Déu, només de cintura en amunt, vestida amb túnica vermella i mantell de color més clar, blanc trencat resultat possible d’una degradació. El cap de Maria és emmarcat per una aurèola de color groc. El fons és de color blau pàl·lid i està emmarcat per dues franges paral·leles de color llis vermell i blanc.
Aquest tema és freqüent en les pintures romàniques catalanes (Baltarga, Casesnoves, Sant Andreu de Sureda, Sorpe i Sant Tomàs de Fluvià, per exemple). Amb tot, aquí estem davant una pintura de marcat caràcter popular, la qual sense cap mena de dubte s’ha d’emmarcar dins l’estil gòtic lineal. Encara que la característica fonamental sigui la baixa qualitat de les pintures pel seu caràcter popular i ingenu, el predomini de la línia i el dibuix porta de manera clara a l’estil gòtic lineal i a una cronologia del final del segle XIII, en comparar-les amb conjunts catalans d’aquest estil, com és ara les pintures de Sant Pere de Terrassa. (ECE)
Bibliografia
Bibliografia sobre la història
- Antoni Pladevall: El monasterio de Sant Llorenç del Munt, “Ausa”, IV (1961-1963), pàgs. 133-134 i 171-173.
- Antoni Pladevall: Santa Maria de Folgueroles, Amics de Verdaguer, Folgueroles 1975. (JVV)
Bibliografia sobre l’església
- Eduard Carbonell: L’art romànic a Catalunya. Segle XII, Edicions 62, Barcelona 1975, pàgs. 16-17.
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja Parroquial en 1945-1952, núm. 26, Vic, Imprenta Anglada.
- Antoni Pladevall: Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. I (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1981, pàg. 126.
- J. Puig i Cadafalch, a. de Falguera i J. Goday: L’arquitectura romànica a Catalunya, vol. II, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1911, pàg. 299. (DAG)
Bibliografia sobre la portada
- Xavier Barral: La catedral romànica de Vic, Artestudi Edicions, Barcelona 1979.
- Xavier Barral: La sculpture a Ripoll au XIIe. siècle, “Bulletin Monumental”, tom 131-IV, París 1973.
- Eduard Carbonell: L’art romànic a Catalunya. Segle XII, vol. II, Edicions 62, Barcelona 1975.
- Eduard Junyent: Lista de parroquias del obispado de Vich, según la visita pastoral del obispo Galcerán Sacosta (1330-1339), “Miscelanea filológica dedicada a Monseñor A. Griera”, CSIC - IM Cervantes - IEP, Barcelona 1975.
- Josep Puig i Cadafalch: L’escultura romànica a Catalunya, vols. I, II i III, Monumenta Cataloniae, Ed. Alpha, Barcelona 1949, 1952 i 1954 respectivament.
- Josep Puig i Cadafalch, A. de Falguera, J. Goday: L’arquitectura romànica a Catalunya, 3 vols., I. E.C., Barcelona 1918.