Resultats de la cerca

Antiga església parroquial del terme situada a la caseria de l’Abadia, a la falda septentrional del tossal de Monesma Fou un antic priorat de Roda L’any 1092, amb motiu de la reforma canonical, el bisbe Ramon Dalmau concedí a Sant Vicenç les quartes episcopals referents als delmes, les primícies i les oblacions de l’església de Monesma, cosa que confirmà l’any següent assignant aquestes rendes a la mensa comuna Es tracta de les primeres notícies sobre l’església de Monesma L’any 1122 figura ja un Bernat Bernat, prior de Monesma, en la professió de Bernat Guillem com a canonge, que aportà l’…

Situació Aspecte de l’interior de l’església vers llevant, amb l’absis semicircular mig tapat per un altar barroc ECSA - J Colomé Aquesta capella ocupa el sector de tramuntana del primer pis de l’ala nord del recinte sobirà del castell de Miravet És precedida, a migdia, per una galeria que dona al pati d’armes Mapa 32-18 471 Situació 31TBF978457 Actualment es puja des del pati d’armes del castell al primer pis de l’ala nord per una escala JFS Història Aquesta església fou la capella de la comanda de Miravet, per a ús dels frares del convent establert al castell Hom no en té referències durant…

Situació Façana de migdia de Santa Maria d’Espot, l’element més notable d’aquesta derruïda església J Tous Les ruïnes de l’antiga església de Santa Maria d’Espot es troben al costat del camí vell d’Espot, al marge dret del Riu Escrita, a 1, 5 km d’Espot, aigües avall JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH444150 Història Dins l’antic domini comtal de la vall d’Espot, documentat el 1066, en una convinença entre els dos comtes —el de Pallars Sobirà i el de Pallars Jussà— que es repartiren el territori del Pallars, s’hi formà el poble i la parròquia de Santa Maria d’Espot, dividida en dos nuclis, els de…

Situació Interior de la capella, on manca tot el mur de ponent, ara aprofitada com a cabana ECSA - JA Adell La capella de Sant Quiri es troba isolada, en uns camps, a llevant del poble de Surp Mapa 33-10214 Situació 31TCH468017 Per a anar-hi des de Surp cal prendre el camí que, en direcció a llevant, passa pel costat de l’església parroquial de Sant Iscle i del cementiri, i en un quart d’hora de caminada ja es veu l’església, adossada pel costat nord a un marge entre dos camps, i que fa de cabana JAA Història L’única referència documental coneguda d’aquesta capella és de la visita pastoral…

Situació Façana de migdia de l’església, on destaca el ferreny i rabassut campanar ECSA - MÀ Font L’església parroquial d’Estet es troba als afores del poble d’Estet, devers septentrió, damunt la riba dreta de la Noguera i a l’esquerra del barranc homònim o riu de Bertol Mapa 32-9 180 Situació 31TCH123106 Per a arribar a Estet, cal prendre una carretera que arrenca de la N-230, passat el km 137 MAF-XFG-JBP Història La villa d’Estet surt documentada per primera vegada al testament d’un tal Arnau Gaufred del final del segle XI, on es diu que el cavaller Rotlan Ramon posseïa grans béns a la…

Foli 65v del ms 56, amb l’escena de la Maiestas Domini envoltada, com és usual, pel tetramorf o símbol dels evangelistes ECSA - J Colomé Igual que els altres sacramentaris de l’Arxiu Capitular de Tortosa, aquest també indica les estacions que tenien lloc a Roma i que caracteritzen aquest tipus de llibres * És compost per 6+147 folis, amb numeració romana, en pergamí de 25,5 × 17 cm, escrita en lletra francesa del final del segle XII, amb una caixa d’escriptura de 19 línies de 14,5 × 9,5 cm Els sis primers folis, numerats modernament, contenen un calendari * En el foli 1, en tinta negra i en…

Foli 138 del ms 62, amb la representació de la caplletra H uncial ECSA - J Colomé Manuscrit del final del segle XII, en pergamí de 423 mm d’alt per 283 mm d’ample * La caixa d’escriptura és de 308 × 183 mm i és ocupada per dues columnes de text de trenta línies El llibre té 152 folis i no 153 com suggereix E Bayerri * , atès que manca el foli 130 La numeració fou afegida modernament, en una data indeterminada Només són numerats els folis, amb llapis i emprant xifres aràbigues El fet que E Bayerri parli de pàgines “no numeradas” i no de folis, podria fer pensar que la numeració…

Situació Una vista exterior de l’església des del costat nordoriental A desgrat que les capelles laterals alteren en una part important l’estructura primitiva de l’edifici, encara és ben visible l’absis, que presenta una decoració a base de bandes llombardes, sense arcuacions, cosa força singular en el romànic català F Baltà És l’església del poble de Fontclara, situat 1 km al nord-est del seu cap de municipi, vora una petita serra, formada per turons poc enlairats sobre la plana alluvial del Daró Mapa 334M781 Situació 31TEG103494 Per anar-hi cal agafar el camí des de la carretera de…

Situació Una vista de l’interior de l’església, amb la capçalera al fons F Tur L’ermita de Sant Pau de la Calçada es troba a 2 km a migdia de Figueres, al Mas de Sant Pau, prop de la riba esquerra del riu Manol Mapa 258M781 Situació 31TDG980777 El casal o Mas de Sant Pau és al costat dret de la carretera N-II, anant cap a la frontera Per visitar l’església, que es troba dins el clos enjardinat de la finca, cal obtenir-ne el permís JBH Història El lloc de Sant Pau és esmentat en una butlla del papa Joan XV de l’any 990 a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, en la qual, en precisar els…

Situació El poble de Querós era situat a la vall del Ter, a l’extrem de tramuntana del terme municipal de Sant Hilari Sacalm, dins els límits de l’actual pantà de Susqueda Del petit nucli urbà només l’església sc salvà de les aigües, tot i que quan el pantà és ple, l’aigua li frega els fonaments Mapa L38-13333 Situació 31TDG549457 JRR Història L’església és ja documentada el 1104, si bé cal situar ne l’origen probablement cap al final del segle XI Des dels seus inicis estigué vinculada al terme senyorial de Sau, sota la jurisdicció del castell de Cabreroles El terratrèmol que afectà la…