Resultats de la cerca

L’església de Sant Pere és esmentada ja l’any 957, en què fou donada al monestir de Sant Esteve de Banyoles pel bisbe Arnulf de Girona, segons figura en l’acta de consagració de l’església del monestir, feta el 16 d’octubre d’aquell any Aquesta possessió seria refermada posteriorment per tres butlles papals, la primera de Benet VIII l’any 1017, la segona d’Urbà II el 1096 i la tercera d’Alexandre III l’any 1174 Així mateix, la possessió seria també confirmada en l’acta de consagració de la nova església del monestir, feta el 1086 El mot Agemalus arrel primitiva de…

Introducció Hem de parlar de l’economia de la Garrotxa de l’alta edat mitjana i, de fet, gairebé no en sabem res Quant a allò que —malgrat ésser un concepte modern— podríem anomenar sector primari, no sabem ni gairebé els vegetals que es conreaven ni, amb prou feines, els instruments de treball emprats, ni ben bé res dels rendiments que s’obtenien Pel que fa al sector secundari o de transformació, tampoc no coneixem gaire el món artesà rural, encara que sapiguem que hi havia alguns molins i algunes fargues, ni sabem quasi res del naixent artesanat urbà Finalment, del sector terciari, què en…

Introducció Com ja hem esmentat, els benedictins que arribaren pels volts del 812 escolliren un indret despoblat i erm, on era possible crear un ampli domini territorial, com succeïria als segles següents El moviment repoblador afavorí una economia dinàmica i expansiva, amb la introducció de noves tècniques productives com foren els arreus per a l’agricultura i la difusió dels molins hidràulics Un document de l’any 922 ens parla de la producció de blat, sègol, civada, mill, cànem, lli, llegums, oli i vi La butlla de Benet VIII, del 1017, confirma la propietat monacal sobre els…

A l’església de “ Sanctum Mametum de Rudemortuos ” l’any 982 el clergue Guifré llegà un alou situat a la mateixa vila Com a església parroquial és esmentada l’any 1019 en la llista de possessions de la canònica de la seu de Girona, establerta aquell any, on apareix inclosa la “ parrochiam Sancti Mameti de Rudmorts cum ómnibus suis pertinentiis” La “ vila riubeuri mortui ” apareix documentada d’ençà de l’any 974, quan el papa Benet IV confirmà al monestir de Sant Pere de Rodes les possessions que aquest cenobi tenia al comtat d’Empúries L’església de “ sancti Mameti de Rudemortuos ” apareix…

Situació Façana de tramuntana de l’antiga casa torre dels batlles del monestir de Sant Benet de Bages J Bolòs El mas la Torre, antigament anomenat sa Masó la Masó, és situat una mica més amunt de la població de les Preses, en un replà, a la falda de la muntanya de Murrià La part més antiga de l’actual masia de la Torre és al darrere, a la banda de tramuntana Actualment serveix com a magatzem de llenya De la casa estant, hom pot veure, a sota, els seus camps i més avall el poble de les Preses i una bona part de la plana d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG557651 Des de l’església parroquial de…

Situació Fragment de muralla del costat meridional del segon recinte, bastit amb còdols de riu i coronat amb merlets espitllerats ECSA - ARoura Millars és a la riba dreta de la Tet El nucli antic es troba voltat per una ronda de carrers que emmarquen un recinte antigament clos, centrat pels vestigis del seu castell Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 35,4” N - Long 2° 41’ 49,8” E Millars és a 17 km de Perpinyà, seguint la carretera N-116 PP Història El topònim Millars —etimològicament més relacionat amb l’existència de camps de mill que amb la suposada presència de milliaris…

Les úniques cases de templers i hospitalers del Camp de Tarragona eren situades a l'actual comarca de l’Alt Camp Són les següents Aiguamúrcia Comanda de Selma Comanda de l’orde del Temple situada molt probablement a l’indret de l’actual mas anomenat la Masó o Mesó de Selma, tot just a 1 km de Selma, vers el sud-oest La creació de la comanda de Selma es relaciona directament amb la donació del castell i terme de Selma que feu l’any 1142 Guillem de Santmartí, senyor del lloc, a l’orde del Temple, el qual deixà la custòdia del castell a un castlà, Guerau de Jorba El 1172 el bisbe de Barcelona…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de l’Alt Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de Comunicació La comarca de l’Urgellet o de l’Alt Urgell comprèn, geogràficament i econòmicament parlant, quatre zones ben diferenciades la part alta, poc poblada, típicament muntanyenca, que correspon a la zona del Pirineu axial la zona intermèdia o depressió, la més poblada i que s’estén a banda i banda del cursos fluvials els relleus pre-pirinencs, amb els estrets congostos on l’assentament humà és minso a causa de la pobresa de la zona i, finalment, la zona baixa, fora ja del…

Presentació geogràfica Situació de la comarca del Ripollès dins el conjunt de les comarques de Catalunya La Ponència per la Divisió Territorial de la Generalitat, establí l’any 1936 la comarca del Ripollès, fonamentant-se en una base geogràfica, és a dir, tenint en compte la seva coherència geogràfica Excepte als extrems de llevant i de ponent de la zona rieres de Merlès i de Bolòs, respectivament, la divisòria entre el Ripollès i les comarques del seu entorn, se situa a les carenes muntanyoses que l’envolten El Ripollès, amb una superfície de 984,02 km 2 , ocupa, per la seva extensió, que…

Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…