Resultats de la cerca

El lloc de Tivenys, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació per primera vegada l’any 1149, quan en la concessió d’una carta de poblament feta pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, als jueus de Tortosa, els cedí, entre molts altres béns, l’”honorem de Abenxeri in Tivenx ” Molts dels documents concernents a Tivenys durant la dotzena centúria fan referència a vendes de peces de terra, horts, etc, i també reflecteixen alguns topònims i antropònims andalusins Tot això, ha fet pressuposar que aquest indret degué tenir una nombrosa comunitat sarraïna que conreava la terra, fins i tot…

Sant Vicenç de Vilalba és una capella situada dins la casa del mateix nom, que es troba en un apèndix del terme municipal de la Roca del Vallès, tocant a Cardedeu El nom de Vilalba té un origen clarament romà, vila alba , per la qual cosa podem suposar l’existència d’un assentament romà en aquest lloc, probablement una villa rural Pel que fa a l’època medieval, la primera cita de Vilalba és de l’any 932, en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès Després, l’any 986 18 de març, en un document en què els marmessors d’un tal Ramió lliuren a la seu de Barcelona un alou al lloc de Vila…

Església L’antic monestir de Santa Maria del Pedregal estigué situat a l’indret on avui dia hi ha el santuari del mateix nom —construït a la fi del segle passat amb elements gòtics—, prop del Talladell, a mig camí entre aquest poble i la ciutat de Tàrrega Santa Maria del Pedregal fou fundat vers el 1176 per iniciativa de la família dels Anglesola, molt influent a les terres de l’Urgell Probablement cal considerar-la una fundació afiliada a la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallbona, la qual hi devia establir un petit grup de religioses procedents d’aquest monestir Tot i que…

La vall d’Horta — Orta en els documents medievals—, situada en un bell i fèrtil paratge del NE de la ciutat, entre la serralada de Collserola, el turó de la Peira i els serrats de la Rovira, s’esmenta, per primera vegada, l’any 965 es tracta d’una escriptura de donació atorgada per Ataülf, levita, i els preveres Guifré i Joan, a favor de l’església de Sant Miquel de Barcelona, al terme de Selvià, in valle Orta Els documents del segle XI, a més, esmenten un petit nucli de població, d’origen probablement ben antic efectivament, l’any 1050, un conjunt de béns —cases, terres, vinyes, un verger,…

L’antic terme de Sant Andreu de Palomar comprenia un ampli sector del pla de llevant de la ciutat de Barcelona L’actual districte respon només en part a aquell antic territori originat en la demarcació parroquial De la casa de Sant Andreu tenim una primera menció escrita en un document datat l’any 966 Es tracta d’una donació realitzada pel comte Borrell, l’abat Landeric i el bisbe Pere Guitard, executors testamentaris del comte Mir, a la seu de Barcelona en el conjunt de béns transferits destaquen els molins del Besòs, amb totes llurs pertinences, possessions i utilitats que s’estenien des de…

La referència que feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII sobre la vila de Santa Maria de Meià és confusa, ja que en aquell moment la vila es trobava en l’actual lloc, però ell afirmà que abans de l’any 1395 la vila es trobava a Coscollera, que en aquell moment encara se’n podien veure vestigis de parets i fonaments, i una torre rodona, alta i molt forta, de pedra picada Aquesta vila, segons Roig i Jalpí, fou destruïda pels gascons que l’any 1395 entraren al Principat Posteriorment, afirma, el prior Berenguer de Rajadell prohibí la reedificació en el mateix lloc, i manà que n’edifiquessin una de…

Situació Una vista de les ruïnes de l’església, mig cobertes pels pins i la brolla Aquí apareix el costat de tramuntana de l’absis Hom pot veure un plec al mur, abans de començar la nau R Viladés Aquesta església és al sector sud-occidental del terme, a l’esquerra de la riera de Merlès, en un serrat que hi ha entre aquesta riera i la Vall de Vila-ramó El fet que es tracti d’unes ruïnes i que, a més, siguin mig tapades per pins i brolla, en fan difícil la localització Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-…

Situació Vista aèria del cim del turó de Castellrosselló, on estigué situada l’antiga ciutat romana de Ruscino , amb la torre del castell i l’església de Santa Maria i Sant Pere ECSA - Jamin El poble de Castellrosselló és situat uns 5 km a llevant de Perpinyà, a la dreta de la Tet Les restes de la fortificació s’alcen al nord de la població, vora un espadat d’uns 30 m Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 42,6” N - Long 2° 56’ 50,4” E S’hi accedeix per la carretera D-617, que partint de Perpinyà arriba a Canet PP Història Castellrosselló és l’indret on s’assentà l’antiga Ruscino , que fou la…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de la capçalera, de planta rectangular, de l’església F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de Santa Eugènia, properes al mas Gomar, actualment deshabitat, s’alcen al bell mig d’un planell que s’estén a la banda ponentina del terme i que frontereja amb el termenal de Collsuspina, prop de la carretera de Manresa a Vic Long 2°09’39” - Lat 41°49’00” L’accés a aquesta capella cal fer-lo per l’esmentada carretera Poc després del quilòmetre 32, a mà dreta, hi ha el trencall on s’inicia el camí que porta a l’església, que és situada prop de la carretera FJM-AMB…

Nucli antic de la vila, format entorn de les termes romanes que li han donat el nom TAVISA-J Todó La població de Caldes de Montbui és situada al bell mig de la depressió que forma el Vallès Els romans hi fundaren una estació balneària fa uns 2000 anys, a partir de la qual es va anar configurant un important nucli de població que al segle I dC estava fermament consolidat i ocupava gran part del que actualment constitueix el casc antic de la vila, a més d’algunes “ villae ” aixecades a la rodalia Can Vendrell, Can Pujades, Sant Miquel de Martres Situada al nord de la via Heraclea, que…