Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Súria, junt a una vila Degué ser una capella rural que es convertí en priorat de donades que tenien cura d’un hospital L’església apareix esmentada el 1205 com a Santa Maria de Vila Abans del 1276 un grup de donades es regien per una regla, possiblement de sant Agustí, i tenien cura d’un hospital situat al camí de Súria a Manresa Avui no queda cap resta d’aquesta església-hospital, si bé al principi del segle actual encara n’eren visibles les runes

L’antiga església de Sant Miquel ocupava el solar on ara es dreça l’església gòtica de Sant Domènec L’any 1021, en el testament del sacerdot Vives, hi ha una deixa a favor de l’obra de l’església de Sant Miquel, però sense cap especificació del seu topònim, encara que sembla factible que es refereixi a Sant Miquel de la Seu L’església fou edificada pel bisbe Ermengol que, en el seu testament del 1033 on s’especifica que ell l’edificà li deixà els alous que tenia a Gramós, Validan, Vilva, Sardina, a més de masos i les propietats que posseïa a la vall de Ripoll Al llarg del segle XI l’església…

El Fisiólogo Bestiario Medieval , Edició a càrrec de Nilda Guglielmi, Buenos Aires 1971 Histoire d’Occitanie , Institut d’Études Occitanes, Hachette, París 1979 Privilegis, franquesas y llibertats concedides per los sereníssims reys d’Aragó a la Vall d’Aran, del Principat de Catalunya, y a las universitats y singulars d’aquella, ab les concòrdies que fan en son favor traduydes del llatí al castellà , Sebastià y Jaime Mathevat, Barcelona 1664 F Abbad Ríos El románico en Cinco Villas , Saragossa 1954 Emmanuel Abizanda Broto El Indice de Privilegios del Valle d’A- rán , “Ilerda”, Revista de l’…

Ermita o capella situada a la part meridional del poble de Juià Fa molts anys que està sense culte i ruïnosa, segons el testimoni de Monsalvatje del 1909, però conserva encara el perímetre dels seus murs fins a l’indret del teulat i un campanaret d’espadanya perpendicular a la façana Es creu que és l’antic monestir femení de Sant Joan Salerm, que per manca de comunitat es va refondre el 1368 amb dos priorats empordanesos de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella Devia ser una petita comunitat de donades que seguien la regla de Sant Benet i es devia originar, com tantes…

Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Cirera, dins el mas de can Maçana Fou gairebé sempre una capella rural, si bé durant menys d’un segle fou un priorat femení de donades L’església apareix citada el 1275, quan el bisbe de Vic concedí la regla de Sant Agustí a un grup de donades que vivien a l’església dirigides per Na Cirera Aquesta comunitat es fusionà amb la que, pel mateix temps, sorgia a l’església de Santa Llúcia El 1278 la mateixa Na Cirera s’intitulava priora de Santa Llúcia de Rajadell Segurament que la unió dels dos petits priorats degué produir-se des d’…

Aquesta església fou la capella del castell convent de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, de la qual prengué el nom Era situada on s’ha localitzat fa pocs anys el castell, arran de mar, entre les urbanitzacions les Tres Cales i Sant Jordi d’Alfama, al costat d’un fortí del segle XVIII L’església es construí després que el rei Pere I concedís el 1201 als fundadors de l’orde el lloc desert d’Alfama perquè hi contruïssin una casa hospital o convent en honor de sant Jordi Els frares de l’orde seguien la regla de Sant Agustí El 1205 Pere de Vespella féu una deixa testamentària a Sant Jordi d’Alfama…

Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, en l’actual cementiri Fou una sufragània de la canònica de Sant Vicenç, i durant un temps acollí una comunitat femenina de donades que es deurien regir per la regla de sant Agustí, que els hauria donat l’abat de Sant Vicenç L’església és documentada des del 1156, quan Ramon de Cardona, en el seu testament, feu una deixa a l’església de la Santíssima Trinitat El 1161 el vescomte Ramon feu una altra deixa en aquesta església El 1288 es coneix l’existència d’una comunitat femenina, presidida per una priora anomenada Maria Monja, sota el domini…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellgalí, a ponent de l’actual població Degué començar com a capella rural, per convertir-se durant un temps en un petit priorat de donades, i tornar a la situació anterior L’església apareix citada el 1225 més tard, en els anys 1282, 1285 i 1294, apareix citada com a Santa Margarida del Mont Aquesta capella acollí un petit priorat de donades que segurament seguiren la regla de Sant Agustí Aquest tipus de comunitat ja funcionava el 1376, però no degué durar gaire més, car el 1402 la possible darrera monja, Agnès de Pedrinyà,…

A l’extrem ponentí del terme, prop del límit amb Blanes, hi ha la finca coneguda com el Comtat de Garuco, amb la moderna església o santuari de la Mare de Déu de Gràcia i altres edificacions, entre les quals un asil de vells aixecat el 1922 El seu promotor fou Nicolau Font i Magi, un lloretenc enriquit a Amèrica L’església de la Mare de Déu de Gràcia, aixecada el 1767 i ampliada i renovada al segle passat, ocupa el solar d’una antiga església dita inicialment Sant Pere Salou o Sant Pere del Bosc Les notícies històriques són molt imprecises sembla que fou un petit monestir de donats, existent…

Introducció A la comarca d’Osona la vida comunitària no fou gaire intensa pel que fa als ordes monàstics Per contra s’hi observa una forta influència del monestir de Santa Maria de Ripoll i més petita dels de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Marçal de Montseny El primer, sobretot, féu que moltes de les persones que es decantaven a la vida monàstica s’adrecessin a Ripoll En canvi la vida comunitària canonical s’estengué per la comarca i així a més de la canònica catedralícia, hi hagué priorats de canonges augustinians i una gran influència de l’Estany també hi hagué algunes canòniques…