Resultats de la cerca

El lloc de Secanella és conegut des de l’any 1118, que consta que uns béns situats a la parròquia de Sant Salvador de Miralles es trobaven dins el terme de Secanella És possible que en aquest moment ja s’hagués bastit una capella dedicada a sant Cristòfol dependent de l’esmentada parròquia En una data incerta, però anterior a l’any 1187, la quadra i l’església de Secanella foren donats al monestir de Sant Llorenç del Munt L’any 1201 Bernat de Miralles i la seva muller Saurina renunciaren a favor del cenobi vallesà al cens de dues gallines que rebien de Secanella Al terme residien…

L’església de Sant Vicenç de Bajoles, documentada des de l’any 1089 i seu d’una comanda hospitalera, subsisteix encara entre Perpinyà i Castellrosselló, prop del mas anomenat Anglada o Mas Blanc L’actual edifici rectangular de l’església és tardà i poc característic El lloc ja pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem l’any 1172 El seu primer comanador, Arnau d’Alverí, és conegut a partir del 1211 A la casa de Bajoles residien un prior i diversos frares, mentre que els cavallers de l’orde tenien la seva residència a Perpinyà Fou la principal casa hospitalera del…

L’actual santuari formava part d’un antic priorat benedictí Per un document de l’11 de desembre de 1218 el comte Hug III d’Empúries i la seva muller Maria donaren al prior de “ Sancta Maria de Campis de Garriguela ” la tercera part del delme de la parròquia de Sant Martí de Baussitges i del domini directe d’un mas de Freixe, els dos llocs de l’actual terme d’Espolla L’any 1314 només residien al convent el prior i dos preveres seculars En els nomenclàtors del segle XIV és esmentat el “ prioratus sancte Marie de Campis” El priorat fou agregat a l’abadia de Santa Maria de Roses L’…

Segons Rémy Comet, Sant Joan de Toran era una propietat i un hospici dels frares hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, documentat abans de l’any 1266, igual com Sant Pèrir de Frontès, de la vall de Luishon Tot i que es trobava fora de la Vall, hi tenia força propietats i tenia cura del port d’Eht Portilhon, que comunicava Bossòst amb Banheres de Luishon Per això quan l’any 1266 hom volgué dur a terme una reforma de la comanda de Frontès, hi assistiren com a representants de la Vall el noble Ademar de Bossòst i els cònsols Martí Camon i Garcia Carrera De Sant Joan de Toran situat a la part…

Sort apareix com a topònim en diversos instruments del segle X En canvi, la primera referència, malgrat que indirecta, de l’església parroquial de Sort data de l’any 1055, en què la comtessa Ermessenda donà a la canònica de Santa Maria de la Seu la vila de Sort, amb totes les esglésies i parròquies, entre les quals es pot considerar que hi havia la parròquia de Sant Feliu Aquesta donació fou confirmada posteriorment, per part dels comtes Ramon V i Valença, l’any 1069, pel comte Sunyer de Pallars l’any 1079, i per la butlla del papa Urbà II, l’any 1099 Tot i així, els sagrers de Sort foren…

El monestir de Santa Margarida de Roses, anomenat també de Santa Margarida del Prat de Roses, existia ja al segle XIII i havia estat fundat en una església dedicada a Santa Margarida, la qual és esmentada al segle X, com un dels límits de l’estany de Castelló, en el precepte de Lluís el d’Ultramar, de l’any 953, i en altres documents dels anys 959 i 982 El precepte fa consignar que a llevant l’esmentat estany limita amb “ Sancta Margarida vel in ipsa arena” En les Rationes decimarum de l’any 1279 apareix ja com a “ monasterio dominarum Sancte Margarite ” i l’any 1280 com a “ ecclesie Sancte…

Situació Sala de l’antic palau, soterrada a la banda nord del recinte medieval de la ciutat, prop dela catedral, amb la volta de canó de perfil apuntat i dividida actualment per un mur perpendicular ECSA - J Ponsich Les restes de l’antic Palau Comtal es conserven al llarg de l’antiga muralla nord del recinte medieval, prop de Sant Joan el Vell Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 42” N - Long 2° 53’ 48” E Història Els comtes de Rosselló, d’antuvi installats a Castellrosselló, adquiriren els anys 961-974 la major part de l’alou de Perpinyà, i sembla que vers el 991, amb l’adveniment de…

L’antiga canònica augustiniana de Santa Maria del Roure dreça les ruïnes de la seva església gòtica al cim d’un serrat a 1 km vers migjorn del poble de Molins o Molins de Dalt Les ruïnes que hi subsisteixen són les d’una església gòtica, coberta inicialment amb un embigat sostingut per arcs diafragmàtics, aixecat al segle XV i acabat amb posterioritat el 1431, moment en què encara es concedien indulgències als qui ajudaven en la seva reconstrucció Al costat de migjorn de l’església hi ha les restes del gran edifici de la canònica, amb un finestral gòtic, un gran portal adovellat, amb dos…

Situació L’església de Santa Magdalena de Puigbarral es pot localitzar a l’extrem nord-est del terme de Terrassa L’edifici reposa sobre un petit turó, a uns 400 m d’altitud, a la banda esquerra de la riera de les Arenes És dins d’una finca privada, envoltada per conreus i bosc El mas de Can Petit hi queda a prop Mapa 392M781 Situació 31TDG187051 Per accedir a l’església hem d’agafar la carretera de Terrassa a Talamanca En el quilòmetre 2,5 hem de girar a la dreta, cap a Matadepera A 500 m del trencall i una vegada passat el pont de la Riera de les Arenes ens trobem, a la dreta, amb el camí…

Situació Antic priorat canonical augustinià, amb l’església refeta al segle XVII o XVIII, aprofitant trossos de mur i tota la pedra de l’església romànica A Bramon Al poblet d’Olives, minúscul nucli agrupat al cim d’un serrat, a l’esquerra de la riera de la Farga destaca l’església de Santa Maria i, al costat, el casal de l’antic priorat Mapa L39-12296 Situació 31TDG895609 Venint de Barcelona i Girona per la N-II es troba a mà esquerra, prop dei punt quilomètric 740, la carretera local que porta a Sant Esteve de Guialbes, de la qual, fet 1,5 km, surt el camí asfaltat que porta a Olives, poble…