Resultats de la cerca

Casa L'excavació del 1983 A dalt, un aspecte dels murs descoberts durant la campanya A baix, imatge dels treballs I Ollich L'excavació tingué lloc a l’indret on actualment hi ha el restaurant “La Taula” La casa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 38,4 —y 42,3 31 tdg 384423 Pel maig del 1982 vam realitzar la primera excavació urbana al nucli antic de Vic, en avisar-nos els propietaris d’un local que en el curs de les obres de reforma havien aparegut unes arcades de mig punt i molta ceràmica de diversos tipus L’…

Introducció Peça de terra cuita, probablement una nina, del segle XI ECSA - J Colomé La ceràmica islàmica de la ciutat de Tortosa constitueix un dels conjunts més representatius dels vestigis de la civilització andalusina durant la seva presència a les terres de l’Ebre El procés del seu estudi es va iniciar fa ja alguns anys amb els treballs d’investigació arqueològica que es realitzaren per a conèixer el traçat urbà medieval de la ciutat La següent exposició correspon als diferents tipus ceràmics identificats en els estudis realitzats a l’excavació arqueològica de la plaça de Sant Jaume…

Situació Aquest jaciment es troba a uns 40 m de l’església de Sant Andreu del Castell de Tona, en direcció nord-est, a l’indret anomenat Pla o Camp de les Lloses Figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 35,7 —y 34,0 TDG 357340 ACC-REP Necròpoli El jaciment del Pla de les Lloses fou excavat per F Vall l’estiu de l’any 1972 Malgrat que només es va fer una cala de 0,50 x 0,50 m, va ser prou indicativa de la potència arqueològica d’aquesta zona L’estratigrafia que va presentar la prospecció és la següent fins a 10 cm, terra…

Situació Podem localitzar aquest mas en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 39,6 —y 57,5 31 tdg 396575 Història El mas de Dorrius apareix en la documentació a partir de l’any 1148, quan Ramon Dorrius rep en feu de Bertran de Merola, entre d’altres possessions, el feu de Torelló, consistent en unes masies i altres honors a Sant Vicenç de Lausiana L’emplaçament del mas no es va poder determinar amb seguretat fins l’any 1947, quan el senyor X Viver, mitjançant un document de l’any 1407 va poder-lo situar a partir de les afrontacions que…

La població actual de Montagut constitueix un agregat situat al nord-est del terme municipal El castell es localitzava a prop del nucli actual, sobre el tossal que rep el nom d’“el Vilot” El castell de Montagut fou una de les fortaleses musulmanes que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III en virtut d’una convinença feta l’any 1120 Sembla que la conquesta del castell tingué lloc juntament amb la del castell d’Alcarràs, que ja apareix esmentat l’any 1147 El domini eminent del lloc devia ésser en un primer moment del rei L’any 1181 apareixen Pere de Montoliu…

Situació Aspecte d’algunes de les tombes excavades a la roca que formen aquesta necròpoli ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli es troba a poc menys de 2 km al nord de la població d’Alcoletge, al tossal de la Nora, a la vora esquerra del Segre Mapa 32-15 388 Situació 31TCG087152 S’hi arriba des de Lleida per la carretera C-1313 Un km després de passar la cruïlla que porta al poble d’Alcoletge, a la vista ja del tossal, poc abans de creuar el canal de Balaguer, cal desviar-se a la dreta per un camí que puja en uns 300 m fins a una gran esplanada situada al peu meridional del turó, on és…

La ceràmica islàmica coneguda a partir de les intervencions arqueològiques efectuades en el conjunt medieval de Balaguer pot ser agrupada en 20 sèries identificades, de les quals 3 botella, ancolia i catúfol encara no estan perfectament definides No hem incorporat les sèries relacionades amb la construcció teula, totxo i tovot, ni amb la terrisseria soleres malgrat que també pensem que poden tenir funcions culinàries relacionades amb el pa, barres i tres peus, totes elles ben conegudes a la ciutat de Balaguer al segle XI Vaixella de taula Safa A dalt, una mostra de vaixella de taula d’època…

Introducció Conjunt de vaixella d’època andalusina dels segles X-XI trobada a la ciutat de Lleida ECSA-X Goñi El 711 s’inicia el procés d’expansió del món àrab a la Península Ibèrica La integració de Lleida en aquest món fou ràpida la ciutat fou conquerida l’any 714 Amb les dades de què es disposa fins ara, des d’aquesta data fins a la primera meitat del segle X, no se n’ha trobat cap resta de caràcter estructural ni ceràmic No se sap, per tant, quina devia ser la morfologia urbana, ni com devia ser l’utillatge emprat Sembla que els conjunts ceràmics apareguts a Lleida es relacionen amb el…

Situació Aspecte de les estructures dels segles Vlll-X posades al descobert durant les excavacions realitzades en aquesta plaça l’any 1984 A Curto La plaça de la Mare de Déu de la Cinta, on hi ha el jaciment, es troba al casc antic, al costat del claustre de la catedral, una de les portes del qual s’obre a la plaça l’anomenada porta de l’Olivera A la plaça conflueixen, pel costat sud-oest, el carrer de la Rosa i el de Taules Velles, i pel nord-est, el de la Suda, el de la Mercè i el de l’Arc del Romeu Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Excavacions arqueològiques Els treballs arqueològics en…

Dins el nucli urbà de la ciutat de Tarragona s’han realitzat, des dels anys setanta ençà, un conjunt d’excavacions arqueològiques en les quals s’han pogut documentar nivells estratigràfics i diversos elements corresponents a l’època medieval Aquestes intervencions, que es descriuen a continuació, són les que han estat realitzades en diversos indrets de la ciutat i que no van lligades a cap edifici estudiat monogràficament Excavacions a la plaça Rovellat Restes aparegudes a les excavacions dels anys setanta a la plaça Rovellat, un espai que a l’edat mitjana constituïa una part del barri jueu…