Resultats de la cerca

Introducció El tram de les Drassanes del recinte murallat gòtic de Barcelona, l’únic conservat, amb la torre portal de Santa Madrona ECSA – GSerra Potser allò més significatiu de la construcció gòtica no són les grans realitzacions arquitectòniques, d’una serena i esplèndida majestuositat que s’ha volgut evocadora d’una harmònica civilitat, de segur contradictòria amb el convuls temps que les va erigir Aquestes obres de buscada perennitat i ric contingut programàtic, que els seus promotors i artífexs aconseguiren amb una elaborada arquitectura, s’han de contemplar sempre al costat dels grans…

Introducció Torre portal del recinte emmurallat del castell de Vulpellac JBurset Encara que el conjunt de l’arquitectura rural d’època gòtica resulti un caramull d’edificacions molt heterogènies pel que fa a l’entitat, morfologia i elaboració estilística, s’ha de tenir present que aquest agrupament, igual que l’anterior de natura urbana, obeeix a raons ordenadores de caràcter històric i que les seves subdivisions tipològiques són d’índole funcional, i no pas exclusivament d’ordre arquitectònic o artístic, com ja s’ha assenyalat en la presentació del volum Ara bé, en general, les realitzacions…

Relleu amb la cimera, l’elm i l’escut reials que flanqueja la porta del recinte emmurallat de Poblet i que ha estat atribuït a l’escultor Jordi de Déu ECSA – FBedmar Els monestirs i les canòniques antics i potents, que s’havien fundat inicialment lluny de nuclis de poblament concentrat, encetaren o afermaren durant el segle XIV un procés de modificació notable Als segles anteriors s’havia constituït la casa monàstica de tipus claustral, formada per l’església i les dependències comunitàries ordenades al voltant del pati o claustre Constituïa una massa compacta, protegida i centrípeta, fora de…

L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del tossal o “ munt…

L’escut de la vila en una clau de volta de l’església parroquial BS – GSerra El nucli primigeni A la darreria del segle XII, la vila del castell de Cardona ja era una realitat jurídica, social i econòmica sota el senyoratge dels vescomtes d’Osona-Cardona, senyors del castell Amb una extensió no superior a les 2 ha i una morfologia urbana molt senzilla, presentava una estructura allargassada en direcció est-oest amb dues places juxtaposades, l’anomenada de Cardona actual plaça de Santa Eulàlia o de les Cols i el Mercadal actual plaça del Mercat, enllaçades per dos vials principals…

Rajola de terracota, obrada a Barcelona Aquesta peça funcional, datable al segle XIV, està decorada amb un floró central en relleu inscrit dins d’un medalló ©Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona, núm inv 7710 – JPuig Des de l’època de constitució a Barcelona de la confraria de Sant Hipòlit, entre el 1402 i el 1404, quedaren establertes tres branques diferents dins de la producció de ceràmica els ollers, els gerrers i els rajolers Excepte els rajolers, els altres artesans normalment empraven el torn per a donar forma als atuells propis dels seus respectius oficis De vegades,…

La jerarquia professional Els oficis i les confraries La necessitat d’estructurar i regular la pràctica dels oficis es va fer evident ben aviat, però els camins per a arribar a aquestes associacions, més o menys organitzades i reglamentades segons els llocs, van ser diversos Aquesta diversitat la trobem fins i tot en la denominació i en la definició mateixa d’aquestes associacions La terminologia depenia molt del fet que el factor religiós tingués o no un paper en la seva vida corporativa A Catalunya, aquestes associacions es coneixeran gairebé indistintament com a associacions menestrals ,…

Nau sud de l’església monacal, amb les capelles laterals afegides en època de l’abat Copons FBedmar Des del principi del segle XIV i durant tota la centúria s’emprengueren a Poblet un seguit d’obres que havien de transformar la fisonomia del conjunt cistercenc original, tot integrant-hi el gòtic de plenitud Aquest nou període arquitectònic en la història plurisecular de Poblet començà amb l’extensa obra feta sota Ponç de Copons, l’abadiat del qual 1316-48 –el més llarg, seguit de prop pel del seu tercer successor, Guillem d’Agulló 1361-93– fou el més ric en obres Fou, a més, el primer abat…

Porta de Sant Berenguer de la Seu Vella de Lleida, dins d’un cos sobresortint i emmarcada per un gran arc apuntat ECSA - XG Les seus de Tarragona i Lleida, construïdes entre el final del segle XII i bona part del segle XIII, configuren una nova generació de catedrals que inscrivim en el context de l’arquitectura protogòtica, perquè aporta experiències innovadores que signifiquen una clara superació de les tradicions arquitectòniques romàniques La seva edificació és parallela a la dels grans monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, cosa que obliga a interrogar-se sobre possibles…

Introducció Representació del setge de la ciutat de Girona per l’exèrcit del rei de França el 1285 en les pintures de l’atri de Sant Vicenç de Cardona, probablement poc posteriors als fets © MNAC / MAC, inv 200715 – JCalveras, MMérida i JSagristà Les ciutats catalanes medievals eren nuclis densament edificats i habitats per un important nombre de persones Podien tenir dimensions diverses, des de les petites poblacions que no superaven el miler d’habitants, com Amer o Cardedeu, fins a una urbs com Barcelona, que arribà a tenir 40 000 ànimes L’origen també podia ser diferent algunes, com…