Resultats de la cerca

Retaule de Sant Jordi del Mestre de Xèrica, pintor que exemplifica els contactes entre la pintura valenciana i la catalana MMX Nombrosos artistes protagonitzaren intercanvis molt importants entre els diversos països de la corona catalanoaragonesa durant el segon internacional Alguns ja eren actius en el moment del primer internacional, com ara Pasqual Ortoneda, pintor de Tarragona que viatjà a Osca, a Saragossa i finalment a la Franja o Bernat Despuig, que tingué contactes amb l’escola valenciana i amb les terres del bisbat de Tortosa Altres exemples de pintors del segon internacional que…

Del 1380 a l’inici del 1400, coincidint amb la fi del regnat de Pere el Cerimoniós, amb el de Joan I i amb els primers anys del de Martí l’Humà, la pintura catalana s’incorporà al corrent internacional europeu Els pintors de formació italiana s’acomodaren, amb certa facilitat i sense estridència, a aquest singular capítol del gòtic Els millors representants de l’etapa final de l’italianisme trescentista van conviure amb els tallers dels fundadors o introductors de l’estil modern, i molt sovint foren aquests vells tallers els que donaren entrada a joves collaboradors que, sobre la base d’un…

A Catalunya, la incorporació del nou llenguatge artístic en el camp de l’escultura va ser relativament tardana respecte a altres territoris més francòfils –tant d’àmbit continental com peninsular–, en els quals la recepció de les influències estètiques derivades de les terres de França tingué lloc molt aviat Apòstols Joan, Felip i Jaume del brancal esquerre de la portada principal de la catedral de Tarragona, obra d’un escultor del taller del mestre Bartomeu El 1277 l’arquebisbe Bernat d’Olivella encarregà al mestre Bartomeu l’acabament d’aquesta portada Enciclopèdia Catalana – GSerra Tot i…

Nous escenaris i nous interessos després del 1348 Després de la sotragada de la Pesta Negra, la pintura europea va viure una etapa crítica, caracteritzada per canvis importants A Catalunya, les morts de Ferrer i Arnau Bassa, els mestres més notables de les primeres generacions italianitzants, a l’entorn del 1350, crearen un buit essencial que haurien d’intentar omplir alguns nous tallers Aquests s’embrancaren en una difícil i suggestiva transició sobre la qual encara hi ha moltes coses per descobrir i plantejar Les sèries documentals dels anys posteriors a la Pesta Negra menen a un grup, prou…

Caplletra N amb les figures de sant Pere i sant Pau, del Missal de Santa Eulàlia CB/ACB, ms 116, foli 274 – GSerra A la darreria del segle XIV la renovació general de les arts figuratives no va deixar al marge la illustració de manuscrits Pels volts del 1400 es començaren a imposar transformacions ostensibles en la tradició italianitzant i la implantació del gòtic internacional prosperà, per bé que els canvis no foren unitaris ni tingueren sempre un caràcter radical La illustració catalana de l’internacional ens ha llegat obres ben diverses i també esplèndides, les quals no descriuen el…

Taula de la presentació al Temple, del retaule de la Mare de Déu de l’Escala, al monestir de Sant Esteve de Banyoles Aquesta obra, de Joan Antigó, és testimoni de la producció d’un dels tallers més importants del Principat S’inspira en la mateix escena de Les très belles heures de Jean de Berry BRB BG – GSerra La desaparició de Francesc Borrassà cap al 1425 motivà l’inici de l’activitat de diversos artistes, el primer dels quals fou el seu fill Jaume Borrassà Emparentat també amb la família dels Borrassà, excellí en aquell moment Joan Antigó, autor del retaule de la Mare de Déu de l’Escala…

Políptic dedicat a sant Francesc i altres sants del seu orde procedent de l’església del priorat de Santa Maria de Castelló de Farfanya L’estil i la tipologia, amb els sants dempeus, fan pensar que es tracta de l’obra d’un mestre procedent del nord d’Itàlia BL/©MLDC La gran i qualitativament rellevant producció pictòrica que caracteritza Barcelona, Tarragona i els seus voltants durant la segona meitat del segle XIV, no troba una correspondència a altres zones de Catalunya, on el que ha sobreviscut sembla testimoniar una activitat de menys abast Si bé és veritat que els documents palesen l’…

Els grans escenaris de l’art del 1200 La importància de la pintura romànica catalana és ben coneguda, però també és evident que, per fer-ne un balanç global, les obres perdudes dels segles XI i XII són determinants Els edificis principals d’aquestes centúries, o ja no existeixen o n’han perdut la decoració mural Podríem dir quelcom semblant de la pintura de la fi del segle XII i del segle XIII L’obra destruïda o desconeguda distorsiona el que sabem de la producció d’arrels bizantines que s’imposà a Catalunya i Aragó a l’entorn del 1200, si bé han pervingut taules molt significatives, com les…

El millor present del gòtic A Catalunya l’expansió implacable, profunda i original de l’estil artístic que es coneix com a gòtic pot ser associada a l’etapa històrica que va des del començament del regnat de Jaume II 1291-1327 fins a la declaració, el 1348, de la major i més coneguda epidèmia de pesta bubònica de l’edat mitjana Les experiències del segle XIII, sigui en el camp de l’arquitectura o en el de les arts figuratives, havien transformat l’art del passat romànic en múltiples direccions A les portes del nou segle, els accents dinàmics del gòtic portaren a un nou encontre entre les…

La mort del pintor de la Seu d’Urgell Arnau Pintor el 1403 devia ser el principal motiu pel qual Jaume Gonçalbo, actiu a Barcelona el 1403, apareix els mesos següents com a pintor de la capital de l’Alt Urgell Les bones expectatives de futur que devia tenir l’artista en traslladar-se a la que, potser, era la seva vila natal es confirmen pel fet que en aquestes dates es casà amb Constança, filla de Pere de Nabiners i d’Elisenda, amb qui tingué un fill, el pintor Ramon Gonçalbo vegeu el capítol “Ramon Gonçalbo”, en aquest mateix volum, i dues filles, Constança i Elisenda Amb motiu d’aquest…