Resultats de la cerca

La jerarquia professional Els oficis i les confraries La necessitat d’estructurar i regular la pràctica dels oficis es va fer evident ben aviat, però els camins per a arribar a aquestes associacions, més o menys organitzades i reglamentades segons els llocs, van ser diversos Aquesta diversitat la trobem fins i tot en la denominació i en la definició mateixa d’aquestes associacions La terminologia depenia molt del fet que el factor religiós tingués o no un paper en la seva vida corporativa A Catalunya, aquestes associacions es coneixeran gairebé indistintament com a associacions menestrals ,…

Les principals cases i palaus a l’època medieval oferien interiors ricament decorats, no únicament per la presència d’objectes ornamentals, com tapissos o catifes, sinó també per la pintura dels murs i els teginats Aquesta decoració responia a un art senyorial, al gust de nobles i burgesos o alts dignataris per a reafirmar el seu estatus social D’aquí que els teginats fossin corrents i generalment decorats Cada lloc mostrava, però, les seves particularitats segons la localitat, la funció de l’edifici, la utilitat de l’espai que calia cobrir o la importància del promotor Aquest…

A l’època del gòtic, a les persones, el treball els servia per a poder viure amb el mínim indispensable Treballar en un ofici els permetia tenir habitatge, menjar, vestir-se i saber on serien sebollits Fins i tot les classes benestants no s’allunyaven gaire d’aquesta esquemàtica línia de conducta, ja que utilitzaven una bona part de les seves riqueses no pas per a despeses supèrflues, sinó per a millorar els objectes quotidians, des dels més senzills de fusta i ceràmica fins als més sumptuosos de vidre, estany i metalls nobles, i també per a adquirir vestits de teixits més gruixuts i luxosos…

Esperit d’època i tradició Sant Vicenç martiritzat a les graelles, compartiment del retaule major de l’església de Sant Vicenç de Sarrià ara Barcelona S’atribueix al Mestre de Castelsardo, que finalitzà l’obra després de la mort de Jaume Huguet 1492, a qui havia estat encarregat el retaule ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà La divisió de l’esdevenir del temps entre edat mitjana i edat moderna és absolutament convencional i, per tant, tan aleatòria com irrefutable Tot i així, algunes escoles historiogràfiques van voler veure en el món mediterrani del pas del…

Escut de bronze de la ciutat en les cobertes del Llibre de privilegis 1473 AMSU - AVillaró La Seu d’Urgell és a la confluència del Segre i la Valira, a la plana de l’Urgellet, a 700 m d’altitud Situada al sud del Pirineu axial i al nord de les serralades prepirinenques, entre les quals destaca la de Cadí, la ciutat és damunt d’una terrassa fluvial del Segre, en una cruïlla de camins el que resseguia la vall del riu, el que baixava de les valls d’Andorra, el que superava els contraforts de la serra de Cadí pel coll de Creus i els que anaven cap al sud i cap al Pallars Si bé a l’altra banda de…

El sever i compacte edifici de l’hospital, vora la Seu Nova ECSA – JTodó Al llarg de l’edat mitjana la ciutat de Lleida mostrà una gran preocupació per l’atenció i l’acolliment de pobres, malalts i desvalguts Bona prova d’això és l’elevat nombre d’institucions assistencials que s’hi erigiren d’ençà del segle XII Amb tot, la mala gestió i les dificultats per a obtenir rendes precipitaren la progressiva desaparició de la majoria d’aquests centres, mentre la resta subsistia en unes condicions força lamentables A mitjan segle XV, la situació devia ser especialment…

Les administracions de la gestió les fàbriques Inscripció del mur exterior de la catedral de Barcelona que dona al carrer dels Comtes, a l’altura de les capelles de Sant Llorenç i Sant Dionís, en què es deixa constància de la represa de les obres de la catedral el 1329 Enciclopèdia Catalana – GSerra L’Església en general i l’episcopat en particular van ser els grans promotors dels segles del gòtic Se n’ha dit també l’època de les catedrals , pel protagonisme que van tenir aquests grans edificis en la societat del moment D’acord amb la coneguda cita de G Duby, “la catedral és l’església del…

L’escut de Girona en el Manual d’acords del 1476 AMG – JMOliveras La ciutat de Girona és al lloc d’unió dels rius Onyar, Galligants i Güell amb el Ter, sobre els darrers contraforts del massís de les Gavarres i damunt mateix del camí de França, l’antiga via romana i l’eix de comunicacions més important de Catalunya Per totes aquestes raons va esdevenir un punt geogràfic estratègic, la qual cosa marcà profundament la seva història a partir del setge del 1285 i li valgué el sobrenom de “la clau del regne” El procés d’urbanització Girona és una fundació romana del primer terç del segle I aC…

L’edifici de la catedral de Tortosa és un exemple de la continuïtat que va caracteritzar una part important de l’arquitectura del cinc-cents al Principat Com encertadament ha estat expressat per Joaquim Garriga, la qualitat i les proporcions de la seva estructura el converteixen en un dels exemples catalans més representatius d’edifici de culte plantejat a l’edat mitjana que és continuat al llarg del cinc-cents És més, s’hi poden trobar elements propis de la tradició gòtica, com ara la volta de creueria, fins i tot al sector bastit a la primera meitat del segle XVIII En iniciar-se el segle…

Introducció Representació del setge de la ciutat de Girona per l’exèrcit del rei de França el 1285 en les pintures de l’atri de Sant Vicenç de Cardona, probablement poc posteriors als fets © MNAC / MAC, inv 200715 – JCalveras, MMérida i JSagristà Les ciutats catalanes medievals eren nuclis densament edificats i habitats per un important nombre de persones Podien tenir dimensions diverses, des de les petites poblacions que no superaven el miler d’habitants, com Amer o Cardedeu, fins a una urbs com Barcelona, que arribà a tenir 40 000 ànimes L’origen també podia ser diferent algunes, com…