Resultats de la cerca

L’església de Sant Francesc, gairebé l’única resta gòtica del desaparegut convent franciscà de Vilafranca del Penedès, és un testimoni de l’arquitectura conventual que es va anar estenent per Catalunya durant el segle XIII, època de canvis que també es van produir a la vila i que es reflectiren en el creixement, la prosperitat i les noves construccions En aquesta etapa s’originaren unes necessitats que els franciscans van compartir i a les quals s’adaptaren L’estret lligam entre la vila i la Corona, atès que el rei hi tenia un palau, possiblement va afavorir l’establiment de l’orde a la vila…

Sobre la definició del “gòtic modern” El debat suscitat entorn dels models gòtics que havien d’inspirar la construcció de la façana de la catedral de Barcelona, a la dècada del 1880, revela que la revisió dels estils medievals es podia fer des de punts de vista radicalment oposats El banquer Manuel Girona, que en promovia la construcció, havia encarregat el projecte a Josep Oriol Mestres 1815-95, però al mes de març del 1882, al claustre de la mateixa catedral, es presentà una exposició amb altres projectes que, sense cap mena de dubte, es convertí en el primer gran debat arquitectònic dut a…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1972 Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona Adell, JA 1981 Notes introductòries a l’estudi de l’arquitectura dels claustres , “Quaderns d’estudis medievals”, vol I, núm 5, Barcelona, pàg 245-255 Adroer Tasis, Anna Maria 1975 El Palau Reial Major, síntesi dels seus orígens, “Miscellania Barcinonensia”, XLI, Barcelona, pàg 131-164 1994 El palau de la reina Elionor un monument desaparegut , “Lambard Estudis d’art medieval”, VI, Barcelona, pàg 247-261 Ainaud de Lasarte, Joan 1954 El Maestro de Soriguerola y los…

Victòria de les tropes de Manfredònia per la intercessió de sant Miquel, del retaule de Sant Miquel de Cruïlles BG/MAG – Ad’I Els dos centres que polaritzaren la major part de la contractació de l’activitat artística del període internacional al nord-est català foren Perpinyà –la segona ciutat del país més important demogràficament després de Barcelona i, a la vegada, capital civil del Rosselló– i Girona –poderós centre jurídic i religiós, com a cap de diòcesi– Situada a una distància gairebé equidistant d’aquest dos rellevants centres, dels quals era pas natural de nord a sud i viceversa,…

Orla i caplletra amb la imatge de la construcció d’una església del foli 113v del Pontifical de Pierre de la Jugie , datat el 1350 i encarregat per l’arquebisbe de Narbona del mateix nom TCN – JMColombier/Ville de Narbonne Una mirada a la illuminació italianitzant de la darrera part del regnat de Pere el Cerimoniós –abans de l’esclat del gòtic internacional, durant els mandats de Joan I i Martí l’Humà– confirma un trencament dels lligams directes amb la pintura d’Itàlia Les influències italianes es filtraren a partir d’aleshores a través de mestres catalans locals, i això conduí a una major…

Navarro, Juan Carlos 2006 Bóvedas de la arquitectura gótica valenciana Traza y montea , Publicacions de la Universitat de València, València Nobile, Marco Rosario 2002 Un altro rinascimento Architettura, maestranze e cantieri in Sicilia 1458-1558 , Helvelius, Benevento Oakeshott, Walter 1972 Sigena Romanesque Paintings in Spain and the Winchester Bible Artists, Harvey Miller and Medcalf, Londres Ocampo, Estela 1992 Diccionario de términos artísticos y arqueológicos , Icaria, Barcelona Olivar, Marçal 1986 Els tapissos francesos del rei en Pere el Cerimoniós , Barbié, Barcelona Orriols i Alsina…

“Ego magister Ayna Bru pictor alamanus pro nunc degens Barchinonae” Els primers documents coneguts d’Aine Bru diuen que el 3 de juny de 1500 vivia a Girona i que allí va contractar la pintura del retaule de la Mare de Déu del Roser per al convent dels dominicans Un any més tard la seva dona, Joana de Mira, i el seu fill Guillem s’estaven amb ell quan va rebre el nou encàrrec de pintar la predella de l’esmentat retaule del Roser, un conjunt avui desaparegut Freixas, 1984b Poc temps després es traslladà a Barcelona, ja que abans del 6 d’octubre de 1502 estava ocupat en la pintura del retaule…

Ab Urbe condita, Tit Livi PII, 28 Àlbum de croquis, Villard d’Honnecourt, segle XIII EI, 56, 228 Antifonari de l’ofici cistercenc de Poblet, 1566 AMPo O, 346 Antifonari de l’ofici de la Seu Vella de Lleida, 1536 AMSL O, 348 Antifonari provinent de la Seu Vella de Lleida, final del XV o principi del XVI AACL PIII, 320, 321 Aplega de capbreus dels emfiteutes que presten censos als aniversaris comuns del capítol catedral de Barcelona dACB PII, 181 Apocalipsi Douce PI, 87 Apologia a Guillem de Saint-Thierry, Bernat de Claravall AI, 99 EI, 95 O, 152 Apostilla, Ponç Carbonell AI, 175 Apparatus…

Els treballs sobre l’urbanisme dels pobles medievals han progressat molt al llarg d’aquests darrers anys, tant al nostre país com als països veïns S’ha passat d’estudiar els pobles únicament en funció dels trets formals de l’urbanisme a poder entendre les seves característiques actuals gràcies al coneixement dels elements constructius que els generaren Aquesta nova visió ha fet possible diferenciar molt més bé els tipus de llocs de poblament, però també ha permès establir relacions entre les diverses formes pobletanes i la societat en què es van desenvolupar A continuació, com a complement de…

El concepte de gòtic internacional, també conegut com estil internacional, estil 1400, beau style , estil cortesà o schöne Stil bell estil, és emprat pels historiadors de l’art per referir-se a la producció artística a l’entorn d’aquesta data –i més concretament a partir del 1380–, la qual es diferencia i es contraposa d’alguna manera a l’art gòtic eixit dels grans centres hegemònics del segle XIII Una de les seves característiques primordials –que s’evidencia en alguna de les denominacions esmentades– és una unitat sense precedents del llenguatge artístic europeu els anys de pas del segle…