Resultats de la cerca

En el supòsit d’instàncies de govern amb autonomia política dins un estat, l’anivellament es produeix a través de transferències, com a instrument per a superar els desequilibris fiscals causats per les diverses possibilitats de prestació de serveis que tenen els governs —la diversa capacitat fiscal o per les diverses necessitats de despesa— La discussió sobre l’anivellament fiscal fou especialment rellevant en la reforma del sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya impulsada amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovada el 2006 L’article 206 de l’Estatut d’Autonomia de…

Els recursos de les comunitats autònomes són constituïts per impostos cedits totalment o parcialment per l’estat, recàrrecs sobre impostos estatals i altres participacions en els ingressos de l’estat, els impostos creats per les comunitats autònomes i les seves contribucions especials, les transferències del fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’estat, els rendiments procedents del seu patrimoni i els ingressos de dret privat i el producte de les operacions autonòmiques de crèdit Hi ha dos tipus de sistemes de…

Establert el 25 de setembre de 1951, els jutges del Tribunal General dos per estat membre són nomenats de comú acord pels governs dels estats membres de la UE per un període de sis anys renovables entre personalitats del món jurídic de reconeguda competència i plenes garanties d’imparcialitat El Tribunal General és competent per conèixer en primera instància dels recursos contemplats en els articles 263, 265, 268, 270 i 272 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, amb l’excepció dels recursos que s’atribueixin als tribunals especialitzats en el si del Tribunal…

El règim d’anotacions establert per les diverses disposicions del Codi de Successions, pel codi de família i per les diverses lleis en matèria de drets reals és condicionat per la llei 4/2005 del Parlament de Catalunya, que regula el règim dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes d’aquests susceptibles d’inscripció en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya, sempre que els recursos esmentats es fonamentin en una infracció de les normes del dret català Per aquesta llei es crea un recurs governatiu…

Fou creat pel decret 175/2002 El registre és adscrit a la Direcció General de Recursos Sanitaris del departament de sanitat i Seguretat Social

A partir d’aquest moment comença el termini per a complir allò que hom ha manat o decidit, exercitar accions o interposar recursos

Cal distingir dos tipus de balanç el balanç material, o pressupost material , en el qual hom tracta de preveure els recursos de què disposarà l’economia en un període determinat i els usos que podran tenir aquests recursos produïts Aquests recursos poden procedir dels estocs de períodes anteriors, de la producció corrent del període en qüestió i de les importacions llur utilització serà encaminada al consum del període, a la formació de nous estocs o d’equip productiu i a les exportacions Aquest tipus de balanç —com indica el seu nom— és expressat en unitats físiques quilograms, metres,…

En certs casos, el jutge pot admetre a l’usufructuari caució juratòria o promissòria En el dret romà hi havia unes caucions d’ordre judicial tendents a assegurar l’acatament o el compliment de la sentència o en previsió de possibles perjudicis a alguna de les parts litigants, i unes altres de tipus extraprocessal, com les exigibles als tutors i curadors , als usufructuaris, usuaris, i la muciana , que pesava sobre hereus i legataris instituïts sota condició potestativa negativa per tal d’assegurar el retorn del llegat o de l’herència en el cas d’ésser infringida la condició En l’antic dret…

Tenia com a finalitat la creació d’un mercat unificat entre els estats signants per a aquests recursos bàsics i neutralitzar les rivalitats que podien derivar-se de la seva possessió, molt especialment entre la República Federal d'Alemanya i França Bé que hom li atorgà una vigència de cinquanta anys, fou superat per l’entrada en vigor dels tractats de Roma 1958 i de Maastricht 1993, d’abast molt més ampli