Resultats de la cerca

La rinomanometria o rinorreografia és una prova emprada per a determinar la permeabilitat de les fosses nasals que consisteix en el mesurament del flux i la pressió de l’aire que travessa les fosses nasals Aquesta prova es pot efectuar aplicant dues tècniques diverses La tècnica més utilitzada és la rinomanometria anterior S’efectua collocant als dos vestíbuls nasals uns dispositius que permeten de mesurar el flux i la pressió de l’aire que hi passa Un d’aquests dispositius es manté obert al pas de l’aire En canvi, el collocat a l’altre costat es connecta directament amb un aparell mesurador…

L’epistaxi, anomenada també rinorràgia o hemorràgia nasal, consisteix en la pèrdua de sang a través de la mucosa de les fosses qpsals, que normalment s’exterioritza pels orificis nasals Cal consultar el metge sempre que hi hagi epistaxis repetides, perquè poden ésser degudes a un trastorn de la coagulació o bé a una malaltia nasal que s’ha de diagnosticar i tractar Les persones que pateixen d’hipertensió arterial s’han de controlar la pressió si presenten epistaxis, perquè l’hemorràgia pot ésser deguda a un augment brusc i intens de la pressió arterial Les persones que segueixen un tractament…

Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid cefalorraquidi, secrecions genitals o secrecions de…

La toxèmia gravídica o gestosi és una complicació de l’embaràs que es pot presentar en la darrera meitat de la gestació, des del cinquè mes d’embaràs fins una setmana després del part En la primera fase, anomenada preeclàmpsia, aquesta alteració es caracteritza per un augment de la pressió arterial, edemes o retenció de líquids, i proteïnúria o eliminació de proteïnes per l’orina, signes que se solen detectar en les visites de control Si la preeclàmpsia no és diagnosticada i tractada adequadament, en 1 de cada 200 casos pot originar una eclàmpsia, fase més greu de la complicació, en què també…

La palpació i percussió del tòrax, efectuades pel metge directament amb les mans, constitueixen dos passos molt importants de l’exploració física en la diagnosi de les malalties bronco-pulmonars La palpació toràcica consisteix a aplicar les mans sobre el tòrax per tal de detectar les anomalies que hi podria haver en la superfície o els moviments Té un interès especial la percepció de les vibracions vocals , és a dir, les fines trepidacions produïdes a la paret toràcica en pronunciar unes paraules determinades, que són degudes a la transmissió de les ones sonores a través de l’aire i dels…

La bronquitis aguda és la inflamació de la mucosa que cobreix l’interior de les vies respiratòries inferiors Provoca tos i expectoració i sol guarir en menys de dues setmanes sense deixar seqüeles Com que també n’és afectada habitualment la mucosa de la tràquea, és anomenada igualment tràqueo-bronquitis La causa més comuna de bronquitis aguda és l’extensió als bronquis d’una infecció de les vies respiratòries altes, com una rinitis o una faringitis, i es presenta especialment en infants, persones grans i persones fumadores Malgrat que la bronquitis aguda sol ésser causada per una infecció, en…

L’aparell locomotor, constituït fonamentalment per l’esquelet i els músculs, s’ha d’adaptar als canvis en la distribució corporal de pesos i volums que es produeixen durant l’embaràs El creixement de l’abdomen i les mames que es produeix durant l’embaràs fa que en la part anterior del cos es concentri una proporció de pes molt superior al d’altres èpoques de la vida Per a compensar aquesta desproporció en la distribució del pes corporal i poder mantenir l’equilibri, l’embarassada tendeix a desplaçar cap enrere la part superior del tronc i del cap A més, per a augmentar la base de sosteniment…

L’ exploració vaginal , consistent en la inspecció i la palpació de la vagina, és el mètode d’exploració més senzill i un dels que aporten més informació en la diagnosi de les malalties de l’aparell genital femení Aquest mètode permet d’observar directament les alteracions que es localitzen a la vagina i la part més externa del coll uterí, que es troba al conducte vaginal, i també determinar altres trastorns dels òrgans genitals interns Una part de l’exploració vaginal és el tacte vaginal , consistent en la introducció dels dits de l’explorador en la vagina de la dona examinada per tal de…

Definició L’ astigmatisme és un defecte de la refracció ocular degut a una alteració de la curvatura de la còrnia —el disc transparent que ocupa la part anterior del globus ocular— que impedeix que tots els raigs lumínics siguin enfocats correctament en un mateix pla de la retina i ocasiona una visió distorsionada de les imatges Causes i tipus En condicions normals, la còrnia és semisfèrica, és a dir que la curvatura de tots els seus meridians és gairebé la mateixa Això li permet de desviar els raigs lumínics de manera que es concentren en un mateix pla En l’astigmatisme, la curvatura dels…

Durant l’embaràs, la producció de certes hormones i l’augment de la grandària de l’úter solen provocar trastorns molt diversos, que no comporten perill, però que generen molèsties, i que la gestant ha de distingir de les veritables complicacions de l’embaràs A més, certes mesures poden prevenir o reduir les molèsties Si no s’adopten algunes precaucions, és molt freqüent que durant l’embaràs es produeixin trastorns de les genives i les dents, que poden generar infeccions Per a evitar-los, l’embarassada ha d’incloure en la dieta una bona aportació d’aliments rics en calci, com ara llet i…