Resultats de la cerca

Les malalties infeccioses s’estenen des del moment en què es produeix la infecció, encara que aquesta passi desapercebuda i en primera instància no es produeixin alteracions orgàniques evidents, fins que l’organisme recupera la seva normalitat Esquemàticament, les malalties infeccioses es desenvolupen en tres fases o períodes el d’incubació, el d’estat i el de convalescència El període d’incubació s’estén des que s’inicia la infecció, o eventualment després que els gèrmens passin la porta d’entrada, fins que s’evidencien les primeres manifestacions de la malaltia Durant aquest lapse de temps…

L’encefalitis és la inflamació de les estructures nervioses contingudes al crani, causada generalment per una infecció vírica Aquesta malaltia pot ésser previnguda en una mesura important amb la vacunació contra el xarampió i la parotiditis, ja que els virus que provoquen aquestes malalties de vegades afecten també el teixit nerviós encefàlic De vegades, l’encefalitis pot generar símptomes molt lleus, com ara mal de cap i febre En altres casos, però, provoca una alteració general i greu del sistema nerviós central que pot afectar les funcions vitals De totes maneres, l’evolució de la malaltia…

Els agents patògens, transportats pels aliments o per l’aire i procedents dels focus infecciosos, com són les aigües contaminades o les persones malaltes —o bé les sanes però portadores dels gèrmens—, entren a l’organisme a través de la boca o del nas i també de les ferides Els agents patògens que s’han introduït per una ferida s’estableixen normalment en una zona determinada o bé, transportats pel torrent circulatori o limfàtic, s’implanten en l’òrgan pel qual tenen afinitat particular Comença aleshores a l’organisme una sèrie de fenòmens d’atac i de defensa, entre els quals es destaquen l’…

L’hepatitis vírica aguda constitueix una malaltia infecciosa originada per diversos tipus de virus, com el virus de l’hepatitis A o el virus de l’hepatitis B, que després de penetrar en l’organisme s’introdueixen i reprodueixen al teixit hepàtic i provoquen la necrosi o la mort d’un sector més o menys ampli d’aquest teixit, com també una inflamació difusa del fetge En la majoria dels casos, la malaltia guareix espontàniament al cap d’unes quantes setmanes, en general no més de deu, sense necessitat d’aplicar-hi un tractament específic, llevat de repòs relatiu i una dieta harmònica Després del…

En el transcurs de la majoria de les malalties infeccioses se solliciten anàlisis de sang amb l’objectiu d’avaluar algunes alteracions sanguínies més o menys característiques en casos d’infecció Les anàlisis de sang se solen indicar durant les primeres fases de la malaltia per a orientar la diagnosi, i es repeteixen més endavant, durant la convalescència, per tal d’avaluar l’evolució del trastorn La mostra de sang s’obté introduint una xeringa en una vena superficial, generalment de l’avantbraç El volum de sang que s’extreu és variable —depèn del tipus i la quantitat d’exploracions que calgui…

Definició La febre tifoide és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià transmesa en general per begudes o aliments contaminats que origina síndrome febril, mal de cap i molèsties o dolor abdominal El trastorn, endèmic en algunes regions tropicals del planeta i que encara incideix amb una certa freqüència al nostre medi, sol remetre al cap de dues o quatre setmanes d’iniciats els símptomes tanmateix, però, pot causar complicacions greus, com ara perforació intestinal o hemorràgies internes que se solen prevenir amb la instauració del tractament antibiòtic adequat en les fases…

El dengue és una malaltia infecciosa aguda d’origen víric, endèmica en les zones tropicals i subtropicals, que es transmet per picada de mosquit i que evoluciona amb síndrome febril intensa i hemorràgies en diversos teixits El dengue forma part de les denominades febres hemorràgiques víriques , a causa del seu origen víric, perquè és transmesa pels mosquits i perquè provoca febre i hemorràgies L’agent etiològic del trastorn és el virus del dengue , que pertany al gènere Arboviridae , que desenvolupen el cicle vital en l’home —sembla que també en algunes espècies de simis— i en els mosquits…

El terme hepatitis vírica es refereix a la inflamació aguda del fetge, imputable als virus A, B, C, D i E, entre els més freqüents Fins a la fi de la dècada dels anys vuitanta del segle XX només s’havien identificat els virus de l’hepatitis A i B, i hom es referia a les hepatitis no coincidents amb aquest tipus com a hepatitis no A   no B Segons estimacions de l’OMS, a la segona dècada del segle XXI prop de 500 milions de persones arreu del món presentaven infecció crònica pel virus de l’hepatitis C o B, causants, al seu torn, del 57% de casos de cirrosi i el 78% de casos de càncer de fetge…

La febre groga és una malaltia infecciosa aguda d’origen víric que evoluciona bàsicament amb síndrome febril i icterícia, o tonalitat groguenca de la pell i les mucoses, i que, en els casos més seriosos, és de pronòstic reservat La febre groga s’integra dins el grup de les denominades febres hemorràgiques víriques , perquè és provocada per un virus, és transmesa per mosquits i provoca febre i hemorràgies L’agent etiològic del trastorn és el virus de la febre groga , que pertany a la família Flaviviridae , i té per hàbitat natural l’organisme dels éssers humans i diverses espècies de simis,…