Resultats de la cerca

És anomenada disfàgia la dificultat a empassar-se el bol alimentari La disfàgia s’acompanya de sensació de cos estrany a la faringe o l’esòfag, provocada justament per la detenció del mateix bol alimentari a l’interior d’aquests òrgans Segons la porció en què es produeix la detenció del bol alimentari, es diferencien dos tipus de disfàgia la faríngia i l’esofàgica La disfàgia faríngia es caracteritza per la dificultat a empassar-se tant els aliments sòlids com els líquids, i pel fet que es presenta al cap d’1 segon o 2 d’haver-se empassat els aliments, és a dir, durant el temps que normalment…

La denominació malaltia de la neurona motora inclou els trastorns deguts a la degeneració progressiva de les cèllules nervioses que controlen la contracció dels músculs esquelètics, que es manifesten amb una debilitat i una atròfia muscular irreversibles La malaltia de la neurona motora es pot manifestar amb diverses varietats Les més freqüents són l’esclerosi lateral amiotròfica i la paràlisi bulbar progressiva L’esclerosi lateral amiotròfica és un trastorn que provoca debilitat i atròfia musculars, i que sol afectar inicialment les mans tot estenent-se de manera progressiva a la resta de l’…

El mal de coll és un dels símptomes principals que es presenten en les malalties de la faringe i la laringe Es produeix a conseqüència de la irritació de les fibres nervioses sensitives de la mucosa originada per una inflamació o una compressió de la mucosa El mal de coll pot ésser d’intensitat molt variable segons el cas Sempre, però, s’intensifica en la deglució, perquè el desplaçament de la saliva o dels aliments sobre la mucosa irritada incrementa l’estimulació dolorosa En els infants més petits, el mal de coll es pot manifestar amb un rebuig del menjar, malgrat que poden…

Un diverticle esofàgic és una dilatació anormal d’un sector de la paret de l’esòfag que, formant una mena de bossa, es manté en comunicació amb la llum d’aquest òrgan El diverticle més freqüent és l’anomenat diverticle de Zenker, una dilatació anormal de la part posterior de la paret de la faringe i de la primera porció de l’esòfag Els divertides esofàgics poden ésser asimptomàtics, per bé que n’hi ha molts que, per la localització que presenten o la grandària que van adquirint al llarg del temps solen ocasionar dificultats en la deglució dels aliments i episodis de regurgitació…

Definició L’ acalàsia o cardiospasme és una malaltia caracteritzada per una doble alteració en la funció de l’esòfag D’una banda, hi ha una notable disminució dels moviments propulsors del bol alimentari al segment inferior del conducte esofàgic De l’altra, l’esfínter esofàgic inferior, és a dir, el que regula el pas del bol alimentari des de l’esòfag cap a l’estómac, es troba anormalment contret després de la ingestió d’aliments Com a resultat d’ambdues alteracions, la deglució no es pot efectuar adequadament, i els aliments ingerits tendeixen a acumular-se a l’esòfag A la…

La gastritis aguda és causada per la ingestió d’alcohol, de medicaments, d’aliments allèrgens o en mal estat, o per malalties generals com la urèmia o algunes infeccions pot no presentar símptomes o bé anorèxia, nàusees, vòmits i dolor epigàstric En determinats casos, el vòmit pot ésser de sang hematemesi si es produeixen úlceres o erosions lesions agudes de la mucosa gàstrica causades sobretot per medicaments i per algunes situacions d’estrès La gastritis corrosiva és originada per la deglució de substàncies altament irritants, com el lleixiu, les quals poden arribar a produir…

És anomenada pirosi una sensació de cremor que es percep al centre del tòrax, per darrere de l’estern, i que es produeix en el cas de reflux gastro-esofàgic, és a dir, quan una part del contingut gàstric, ric en substàncies corrosives com l’àcid clorhídric, puja anormalment cap a l’esòfag La pirosi es pot presentar ocasionalment en persones sanes, en general després d’àpats abundants Quan és reiterada, però, sol ésser deguda a una fallada en l’esfínter esofàgic inferior, que roman anormalment relaxat després de la deglució Les causes més freqüents de pirosi són l’hèrnia de hiat,…

Segons l’etiopatogènesi, la topografia i la simptomatologia, hom distingeix la deshidratació extracellular i la deshidratació intracellular La deshidratació extracellular pot ésser produïda per la pèrdua d’aigua sense depleció de sals deshidratació hipertònica o per la pèrdua de sals i aigua deshidratació isotònica Les causes de la deshidratació hipertònica són aquelles que condicionen una disminució d’aigua solament, com poden ésser la disminució de l’aportació trastorns de la deglució, alteració del sentit de la set, o manca d’aigua en els nàufrags o bé pèrdues excessives pels ronyons…