Resultats de la cerca

Els gèrmens més freqüents, segons la importància clínica, són els meningococs, els pneumococs i Hemophilus influenzae Dins d’aquest grup, la més important és la meningitis cerebroespinal epidèmica, produïda pels meningococs La forma clàssica es caracteritza per l’aparició sobtada de cefalàlgies, vòmits centrals, estremiment, rigidesa de nuca, opistòtons, herpes, exantema purpúric, leucocitosi polinuclear, etc la punció lumbar evidencia un líquid cefalorraquidi tèrbol o purulent, pleciotosi neutròfila, proteïnes elevades i glucosa baixa El tractament per a cada tipus de meningitis purulenta és…

Apareix en l’adult de 40-60 anys de forma esporàdica, i la seva etiologia és desconeguda L’evolució és mortal en dos o quatre anys Anatomicopatològicament es demostra la desaparició i alteracions específiques de les neurones motores de les banyes anteriors de la medulla i de les circumvolucions frontals ascendents Clínicament coexisteixen fenòmens de paràlisi espàstica, sobretot en els membres inferiors, i atròfia muscular progressiva que comença en els membres superiors i pot conduir a la paràlisi labioglossolaríngia L’electromiografia evidencia potencials fasciculars de gran amplitud…

La mucoviscidosi o malaltia fibroquística del pàncrees  és una malaltia hereditària caracteritzada per un trastorn en la funció de les glàndules exocrines, com el pàncrees, entre les quals hi ha també les glàndules bronquials, que elaboren secrecions massa viscoses i originen trastorns respiratoris dins de l’apartat de les malalties de l'aparell digestiu trobareu un article més desenvolupat sobre la mucoviscidosi Aquesta malaltia és deguda a una alteració genètica que es transmet hereditàriament de manera recessiva, és a dir que només es manifesta en persones que hereten el gen alterat dels…

La trombosi de les venes renals constitueix un trastorn caracteritzat per l’obstrucció de les venes renals —els vasos que drenen la sang dels ronyons— a causa de la formació de coàguls al seu interior En general, la trombosi es presenta a conseqüència d’algun trastorn dels glomèruls renals que ocasiona alteracions en la composició de la sang i facilita la formació de coàguls Aquests trastorns són principalment els que originen una síndrome nefròtica, sobretot de tipus impur, com la glomerulonefritis mesangiocapillar, la glomerulonefritis membra-nosa, l’amiloïdosi, o la diabetis També es pot…

La selecció d’un antibiòtic determinat es realitza després de deduir-se o confirmar-se l’agent etiològic de la malaltia infecciosa de què es tracta, considerant quins són els antibiòtics l’espectre dels quals n’inclou el microorganisme i tenint en compte l’eventual possibilitat que s’hi produeixin efectes adversos, o que hi hagi contraindicacions, segons les característiques del cas D’aquesta manera, per a cadascuna de les malalties infeccioses hi ha una sèrie d’antibiòtics de primera línia, és a dir, d’ús preferent, i de segona o tercera línia, que es reserva per a aquells casos en què, per…

Definició L’ erisipela és una inflamació aguda de la pell, acompanyada de febre i altres símptomes, deguda a una infecció causada per un bacteri del grup dels estreptococs, l’ estreptococ ß-hemolític del grup A La malaltia també és anomenada estreptodèrmia cutània limfàtica Antigament, rebia el nom de foc de Sant Antoni , tot fent referència al color vermell viu que té la lesió i el dolor que provoca Causes L’erisipela és deguda a la infecció cutània causada per estreptococs Aquests bacteris es presenten habitualment en zones del cos com les fosses nasals i la faringe, sense causar…

Definició El gigantisme i l’acromegàlia són dues alteracions similars degudes a un tumor hipofisial que produeix quantitats excessives d’hormona de creixement o GH —somatotropina o STH—, i que solament difereixen en l’edat en què s’inicia la malaltia En el cas del gigantisme l’excés de GH es produeix abans de la pubertat i provoca un creixement exagerat de la longitud dels ossos —la qual cosa comporta una estatura molt superior a la que una persona arribaria a tenir segons la seva raça i els antecedents familiars— i també dels teixits tous i les vísceres de l’organisme En el cas de l’…

Definició És anomenat hipotiroïdisme el conjunt d’alteracions orgàniques que provoca una producció insuficient d’hormones tiroides Quan aquest trastorn s’esdevé des d’abans del naixement, entre d’altres alteracions que produeix afecta la maduració del sistema nerviós i provoca endarreriment mental, i si es manté durant la infantesa causa un defecte del creixement Quan es presenta en l’edat adulta provoca aversió al fred, cansament, lentitud de pensament i pèrdua de memòria, parla lenta i un to de veu greu, dificultat de moviments i dolors musculars, induració de la pell —que es troba pàllida…

Definició És anomenat hipertiroïdisme o tirotoxicosi el conjunt de manifestacions produïdes per un increment persistent de la secreció de les hormones tiroides, inadequat a les necessitats de l’organisme, que pot ésser causat per diverses alteracions de la glàndula tiroide Entre aquestes manifestacions, que fonamentalment són producte d’un increment del metabolisme basal i d’un augment de l’excitabilitat del sistema nerviós, cal destacar nerviositat, irritabilitat, hiperactivitat, sudació intensa, intolerància i rebuig de l’escalfor, taquicàrdia amb palpitacions, fatiga i feblesa, i increment…

Definició S’anomena avortament espontani la interrupció de l’embaràs no provocada voluntàriament que s’esdevé quan el producte de la gestació encara no ha atès un grau de desenvolupament suficient per a viure fora del si matern Hom sol considerar un avortament l’expulsió d’un embrió o fetus que pesa menys de 500 g o quan la interrupció de l’embaràs s’esdevé abans de la vint-i-dosena setmana la interrupció que té lloc més endavant es considera part prematur Freqüència, tipus, símptomes i evolució Es tracta d’una complicació de l’embaràs molt freqüent, tenint en compte que en molts casos es…