Resultats de la cerca

La septicèmia o sèpsia sanguínia és la infecció massiva de la sang per diversos microorganismes, especialment bacteris El xoc sèptic és un trastorn caracteritzat per una davallada sobtada i persistent de la irrigació sanguínia d’òrgans vitals, com el cervell i els ronyons, que es produeix en casos greus de septicèmia o quan, en el transcurs de diversos processos infecciosos, les toxines elaborades pels bacteris causants del xoc es precipiten massivament en la circulació sanguínia La septicèmia i el xoc sèptic sovint es produeixen a partir de focus infecciosos que no són evidents…

Les afeccions que poden alterar la vàlvula tricúspide són les anomenades insuficiència tricúspide, caracteritzada per un reflux anormal de la sang des del ventricle dret fins a l’aurícula d’aquest mateix cantó i estenosi tricúspide, caracteritzada per la dificultat del pas de la sang des de l’aurícula dreta fins al ventricle dret Aquests trastorns solen ésser deguts a d’altres malalties càrdio-vasculars de llarg temps d’evolució com ara valvulopaties de les cavitats esquerres, malaltia coronària o miocardiopaties, o bé per febre reumàtica, i en aquest cas solen ésser-ne afectades altres…

Els agents patògens, transportats pels aliments o per l’aire i procedents dels focus infecciosos, com són les aigües contaminades o les persones malaltes —o bé les sanes però portadores dels gèrmens—, entren a l’organisme a través de la boca o del nas i també de les ferides Els agents patògens que s’han introduït per una ferida s’estableixen normalment en una zona determinada o bé, transportats pel torrent circulatori o limfàtic, s’implanten en l’òrgan pel qual tenen afinitat particular Comença aleshores a l’organisme una sèrie de fenòmens d’atac i de defensa, entre els quals es destaquen l’…

El creixement és un procés complex en què intervenen nombrosos factors, entre els quals cal assenyalar l’acció de diverses hormones, tot i que també depèn de diverses circumstàncies ambientals, com les substàncies nutritives, i fins i tot les emocionals Així, doncs, alguns trastorns del creixement , que habitualment consisteixen en un dèficit o, en una proporció molt més baixa, en un excés, poden derivar d’alteracions endocrines Les malalties endocrines capaces de causar aquest tipus de trastorns són molt diverses, ja que nombroses hormones influeixen, directament o indirectament, en el…

Definició És anomenat mastitis un trastorn caracteritzat per la inflamació de la mama, habitualment causat per una infecció Causes i tipus La mastitis és deguda a la invasió dels teixits mamaris per gèrmens que, en reproduir-se, s’infiltren entre les seves cèllules L’entrada de gèrmens es pot realitzar a través dels conductes excretors de les glàndules mamàries, especialment accessibles durant la lactància, ja que aleshores es troben dilatats i plens de secrecions També poden entrar microorganismes a la mama a través d’obertures produïdes en la pell per ferides, gratament o clivelles En…

La pielonefritis és un trastorn —caracteritzat per la inflamació de les vies urinàries altes i el ronyó— causat per una infecció, que sense un tractament adequat pot menar a una alteració crònica de la funció renal Les infeccions urinàries són més freqüents en les dones que en els homes, perquè els microorganismes solen penetrar a través de la uretra, la desembocadura de la qual en el sexe femení es troba relativament a prop del recte, on hi ha microorganismes abundants Per a evitar les infeccions urinàries és recomanable d’orinar després del coit, perquè la manipulació dels genitals pot…

Definició És anomenada prostatitis la inflamació de la pròstata, que origina trastorns miccionals i dolor a la zona perineal o el baix ventre Causes i tipus Hom diferencia diversos tipus de prostatitis segons la causa que presenten i l’evolució que segueixen La prostatitis bacteriana és causada pel desenvolupament de bacteris que arriben a la pròstata per diverses vies La més comuna és la via ascendent, a través de la uretra, on de vegades els gèrmens han causat prèviament una uretritis També es pot produir infecció prostàtica per via descendent, amb orina infectada procedent de la bufeta o…

Les malalties infeccioses s’estenen des del moment en què es produeix la infecció, encara que aquesta passi desapercebuda i en primera instància no es produeixin alteracions orgàniques evidents, fins que l’organisme recupera la seva normalitat Esquemàticament, les malalties infeccioses es desenvolupen en tres fases o períodes el d’incubació, el d’estat i el de convalescència El període d’incubació s’estén des que s’inicia la infecció, o eventualment després que els gèrmens passin la porta d’entrada, fins que s’evidencien les primeres manifestacions de la malaltia Durant aquest…

Els edemes , que consisteixen en acumulacions de líquid al teixit subcutani, es poden presentar també com a signe de malaltia de l’aparell urinari, especialment del ronyó Aquests edemes es produeixen a conseqüència d’una retenció exagerada d’aigua a l’organisme, la qual cosa pot ésser causada per diversos mecanismes, que fonamentalment condueixen a una disminució de la filtració glomerular, o a un increment de la resorció tubular Un dels principals mecanismes causants d’edema és l’alteració de la permeabilitat dels capillars glomerulars, que anòmalament permet la filtració de proteïnes als…

L’ adenopatia és l’increment de la grandària de qualsevol dels molts ganglis limfàtics que hi ha distribuïts per tot el cos, disposats superficialment, sota la pell, o bé profundament, com els que es localitzen al costat dels pulmons o a l’abdomen Les anomenades adenopaties superficials es presenten com a protuberàncies sota la pell Són visibles a ull nu i evidents quan es palpen D’altra banda, hi pot haver adenopaties superficials en qualsevol part del cos, però són especialment freqüents al coll, els engonals i les aixelles La grandària de les adenopaties és molt variable, com…