El creixement és un procés complex en què intervenen nombrosos factors, entre els quals cal assenyalar l’acció de diverses hormones, tot i que també depèn de diverses circumstàncies ambientals, com les substàncies nutritives, i fins i tot les emocionals. Així, doncs, alguns trastorns del creixement, que habitualment consisteixen en un dèficit o, en una proporció molt més baixa, en un excés, poden derivar d’alteracions endocrines. Les malalties endocrines capaces de causar aquest tipus de trastorns són molt diverses, ja que nombroses hormones influeixen, directament o indirectament, en el creixement.
Les alteracions del creixement més evidents són les derivades de la producció inadequada d’hormona del creixement; en aquest sentit, un dèficit en edats precoces origina un nanisme hipofisial, mentre que si se’n troba un excés es pot originar gigantisme, quan és present des de la infantesa, o acromegàlia si es produeix en adults.
Altres malalties endocrines que poden causar trastorns del creixement són l’hipotiroïdisme i la diabetis mellitus.
Cal destacar igualment que els trastorns del creixement poden ésser deguts a alteracions no endocrines, com per exemple hepàtiques, òsteo-articulars o renals. A més, en una persona baixa de vegades és difícil de determinar si simplement ha arribat al màxim del seu potencial genètic, la responsabilitat que hi podria tenir una acció inadequada de les diferents hormones implicades, o bé les possibilitats terapèutiques per a modificar la seva situació. Així, per exemple, el tractament hormonal per l’alçada insuficient ha d’ésser precedit indefectiblement d’un estudi detallat de cada cas.