Resultats de la cerca

La parasitació en l’home es pot produir per autoinfecció o bé, més freqüentment, per contaminació fecal dels aliments Quan els ous arriben a la porció inicial del budell prim, en surten les larves, que travessen la paret intestinal, es disseminen mitjançant la sang i es fixen especialment en la pell, els músculs, el cervell i els ulls

La malaltia periodòntica, periodontitis o piorrea, com era anomenada antigament, és un trastorn caracteritzat per un estovament progressiu dels teixits que voregen i fixen les peces dentàries a l’os maxillar, que, lliurat a la seva pròpia evolució, mena inexorablement a la caiguda de les dents Aquest trastorn se sol manifestar, en les fases inicials, amb una sensació de pessigolleig o de tenir un cos estranya l’interior de les genives, que característicament provoca que hom efectuï un moviment de succió amb els llavis, premi les dents o empri escuradents Quan es presenten…

El dit de martell és una deformitat molt freqüent en qualsevol dels dits mitjans dels peus Consisteix, bàsicament, en una actitud fixa d’hiperextensió de l’articulació metatarso-falàngia, és a dir, la que vincula el dit amb la resta del peu, i una actitud fixa en flexió de l’articulació interfalàngica proximal, és a dir, la que vincula les dues primeres falanges del dit El nom que designa aquest defecte és degut a la semblança que hi ha entre el dit afectat i un martell Sovint, també la darrera falange del dit és en una actitud fixa d’extensió En aquests casos, a causa de la forma sinuosa que…

L’ examen directe consisteix en l’observació de l’agent infecciós o el paràsit de l’home causant de la infecció en la mostra de líquids o secrecions orgàniques extretes del pacient L’examen directe es pot realitzar a ull nu, quan l’agent causal del trastorn és visible per a l’ull humà, com els helmints adults en les matèries fecals o bé amb un microscopi, com s’esdevé pràcticament en tots els altres casos Per a detectar microscòpicament els gèrmens es recull una petita fracció de la mostra i es diposita en la superfície del portaobjectes, de manera que quedi cobert amb una pellícula de…

La sensibilització experimental fou obtinguda a començament del s XX per Richet i Portier, en observar que gossos que havien rebut una primera injecció d’una substància tòxica i podien sobreviure en ésser novament tractats amb aquesta substància, morien amb un quadre clínic nou xoc anafilàctic, que en res no s’assemblava al provocat pel tòxic Diversos investigadors anaren identificant després quadres clínics ja coneguts, tals com la febre produïda pel fenc, i així mateix els accidents dels tractaments amb sèrums curatius, l’asma, la urticària, i d’altres Aquell temps foren molt notables les…

L’ adhesivitat correspon a la capacitat dels microorganismes d’adossar-se i implantar-se en les superfícies de les cèllules o teixits d’altres organismes L’adhesivitat constitueix el mecanisme més important de què disposen els gèrmens en les fases inicials de la infecció, quan s’implanten en la superfície de les mucoses o de la pell de l’organisme humà Això no obstant, també és essencial perquè les colònies de bacteris es puguin establir, eventualment, als teixits interns Tots els agents infecciosos disposen de mecanismes o estructures que els permeten d’adherir-se, en general, a les…

Definició És anomenada gingivitis la inflamació de les genives Aquesta afecció se sol presentar en forma aguda o sobtada, per bé que també pot fer-ho de manera crònica o persistent Quan és lleu, la gingivitis pot passar desapercebuda o bé manifestar-se amb petites hemorràgies que es produeixen quan hom es raspalla les dents En canvi, quan és greu se sol manifestar amb una notable tumefacció i envermelliment de les genives —que sagnen freqüentment—, dolor local i sensació d’escalfor permanent en aquesta zona En la majoria dels casos, la gingivitis sol guarir amb una higiene bucal acurada i,…

La prova del pegat o prova epicutània consisteix a posar en contacte unes determinades substàncies amb la pell, per tal d’esbrinar si n’hi ha alguna que provoca una reacció allèrgica en la persona examinada Aquesta prova és utilitzada sobretot en la diagnosi de l’origen de la dermatitis de contacte allèrgica, per tal de saber quina és la substància que genera el trastorn Quan una substància determinada provoca una allèrgia per contacte, tota la pell de la persona afectada hi queda sensibilitzada permanentment Així, si la substància causant de l’allèrgia es posa en contacte amb qualsevol zona…

Definició Són anomenades miopaties distròfiques un conjunt de malalties hereditàries que es caracteritzen per una alteració de les fibres musculars de diversos músculs que genera pèrdua de força i atròfia o disminució de la grandària dels músculs que en són afectats Aquestes malalties, anomenades també distròfíes muscu lars , se solen presentar en la infància o la joventut, i des que apareixen es van agreujant progressivament fins que causen una pèrdua de força muscular més generalitzada o menys que pot provocar complicacions mortals Causes, tipus i manifestacions Les miopaties distròfiques…

Definició Són anomenades deformacions del nas les alteracions de la forma de les estructures nasals degudes a un trastorn del creixement o a traumatismes que poden dificultar l’adequada circulació d’aire per les fosses nasals, o bé causar problemes estètics Causes Les deformacions nasals solen ésser degudes a una alteració del desenvolupament d’algun element dels que formen la piràmide nasal, o més d’un En general, el principal trastorn consisteix en un desenvolupament excessiu o insuficient d’alguns dels ossos o els cartílags que en formen part En d’altres casos, el defecte es troba en l’…