Resultats de la cerca

Pot ésser degut a factors hereditaris o a lesions patològiques, traumatològiques, etc Les alteracions morfològiques i funcionals són un gran augment de l’estatura, degut a l’allargament de la tíbia i del peroné, crani petit, mans llargues, deficient desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris i infantilisme psíquic En l’home, veu d’infant o de falset o de vell, distribució femenina del teixit adipós i poc desenvolupament dels òrgans genitals En la dona, l’esquelet té la forma masculina, les mamelles són poc desenvolupades i són freqüents els trastorns menstruals

Hom creu que aquest procés correspon a la malaltia celíaca dels nens i a l' esprue no tropical dels adults Aquesta enteropatia, que afecta la mucosa de l’intestí prim d’individus que hi estan predisposats genèticament, es produeix quan l’intestí entra en contacte amb aliments que contenen gluten, una proteïna present en el blat, el sègol, l’ordi i el triticale cereal híbrid de blat i sègol Aquesta intolerància permanent al gluten, que es pot presentar en qualsevol edat de la vida, pot arribar a atrofiar les vellositats intestinals i, com a conseqüència d’aquesta lesió, apareixen símptomes…

Les més freqüents són les alteracions del creixement, el retard en el desenvolupament, la luxació d’un o dels dos malucs i la limitació dels moviments del colze A l’Estat espanyol neixen cada any de 500 a 1000 nadons afectats d’aquesta síndrome

La degeneració pot afectar un dels components d’aquesta substància, és a dir, les cèllules o la substància els elements intercellulars, o bé tots dos Els teixits perden les qualitats específiques, tant estructurals com funcionals, i això condueix a una sèrie d’alteracions metabòliques que influeixen en la capacitat de desenvolupament, regeneració i adaptació És una condició indispensable que les modificacions morfològiques o fisicoquímiques siguin reversibles, perquè els mateixos agents nocius aplicats més temps o amb més intensitat poden produir la mort cellular Les causes principals de…

Actualment es coneixen milers d’espècies de virus La majoria d’aquestes espècies es repliquen en les cèllules vegetals, o bé són bacteriòfags , és a dir, que ho fan a l’interior de bacteris Unes 500 espècies de virus es repliquen a l’interior de cèllules d’organismes animals o de l’ésser humà Aquestes espècies s’anomenen virus animals Els virus animals se solen agrupar en diverses famílies o grups , segons una gran varietat de característiques Per convenció, les famílies de virus reben la seva denominació en llatí Entre aquestes característiques, doncs, les que més es tenen en compte són el…

Els bacteris es classifiquen en diverses categories taxonòmiques segons una gran varietat de característiques Aquestes característiques inclouen bàsicament criteris morfològics, com la forma, les dimensions i la presència d’elements facultatius tintorials, com per exemple el fet de poder ésser tenyides amb el mètode de tinció Gram —la qual cosa permet la diferenciació de bacteris grampositius i gramnegatius— fisiologies, com el fet de requerir oxigen o no per al seu creixement —cosa que permet de diferenciar respectivament els bacteris aerobis i els anaerobis nutricionals bioquímics, com ara…

En el curs de la diabetis mellitus es poden presentar complicacions de tipus molt diversos, que poden arribar a afectar globalment el funcionament orgànic o bé a determinar alteracions més o menys greus en diversos sistemes orgànics Hom diferencia dos tipus de complicacions, les agudes i les cròniques Les complicacions agudes deriven de les alteracions metabòliques degudes al dèficit de l’acció insulínica, que s’afegeix a un increment de l’acció d’hormones amb efectes oposats Les dues complicacions agudes més rellevants són la cetoacidosi diabètica i la crisi hiperglucèmica hiperosmolar La…

Definició El terme leucèmia inclou una sèrie de trastorns que, si bé presenten una evolució i un pronòstic diferents, es caracteritzen per la proliferació exagerada de leucòcits, sovint atípics i anomenats en general cèllules leucèmiques les cèllules leucèmiques s’acumulen a la medulla òssia, n’ocupen l’espai sencer i substitueixen els elements cellulars normals, de manera que l’hematopoesi s’altera globalment igualment, envaeixen altres òrgans hematologies com la melsa, el fetge i els ganglis limfàtics, i també teixits i òrgans no hematologies com el tub digestiu, les meninges, el ronyó i…

Definició L’ aterosclerosi constitueix un trastorn vascular molt freqüent que es caracteritza pel desenvolupament de lesions elevades en la paret interna de les artèries, formades bàsicament per acumulacions de lípids i anomenades plaques d’ateroma, que donen lloc a un engruiximent i un enduriment progressius de les artèries afectades Aquestes plaques d’ateroma es poden localitzar en qualsevol artèria, per bé que es detecten més sovint en l’aorta, les artèries coronàries, les cerebrals i les renals, les de les vísceres digestives i les de les extremitats L’existència d’aquestes lesions pot…