Resultats de la cerca

Hom anomena capacitat d’invasió la capacitat que tenen els agents infecciosos de contrarestar les barreres o defenses que oposa l’organisme humà a la seva propagació Algunes espècies de microorganismes no són especialment invasives, de manera que per a penetrar en l’organisme humà o difondre’s pels seus teixits interns cal que les barreres o defenses del cos fallin o es trobin disminuïdes Aquest és el cas, per exemple, de la majoria de les espècies de microorganismes que conformen la flora intestinal i la cutaneomucosa, que, en condicions normals, sobreviuen i es reprodueixen en…

És anomenat via de propagació o difusió el recorregut que efectuen els microorganismes després de passar la porta d’entrada Les vies de propagació són immensament variables segons la localització de la porta d’entrada de la infecció i el tipus de microorganismes de què es tracta N’hi ha, però, de molt característiques Una de les vies de propagació més importants és la determinada pels conductes i els òrgans a través dels quals els teixits orgànics comuniquen amb l’exterior o amb el tub digestiu Així, per exemple, gèrmens que s’estableixen en la uretra poden avançar per aquest conducte fins a…

El cicle vital dels virus comprèn esquemàticament dues fases una fase extracellular, en què el microorganisme roman pràcticament inalterable i conserva la propietat d’infectar o penetrar en una cèllula viva, i una fase intracellular, en què el virus penetra a l’interior d’una cèllula viva i experimenta una sèrie de modificacions que li permeten de desenvolupar-se i reproduir-se Quan els nous virus ja han madurat, poden sortir de la cèllula i iniciar novament el cicle vital que els correspon El virus madur, en la manera com es troba en la seva fase extracellular o després d’haver madurat a l’…

L’ estrongiloïdiasi o anguillulosi és una parasitosi provocada pel cuc denominat Strongyloides stercolaris , o anguíllula intestinal , que en estat adult habita al budell humà El S stercolaris és un nematode, és a dir, un cuc allargat i cilíndric, no segmentat, que presenta dimorfisme sexual Els paràsits adults tenen una coloració vermellosa, tenen de 2 mm a 3 mm de longitud i dipositen els ous dins la llum intestinal, que alliberen embrions o larves Les larves poden emprendre dos cicles un de sexual, o indirecte, que es desenvolupa fora de l’organisme humà, i un de asexual, o…

La paroníquia és una inflamació dels teixits tous que envolten l’ungla, deguda a una infecció per bacteris o fongs Els microorganismes poden penetrar a través dels petits traumatismes que s’esdevenen sovint en la pell al voltant de les ungles, de les lesions possibles quan es fa la manicura, o les petites ferides que passen inadvertides El desenvolupament dels gèrmens és afavorit per la humitat i la maceració dels teixits, que es pot produir quan hom està sovint en contacte amb substàncies irritants Així, la paroníquia és especialment freqüent entre els cuiners, les mestresses de…

L’albinisme és un trastorn de la pigmentació d’origen hereditari caracteritzat per l’absència de formació de melanina, el pigment principal de què depèn la coloració de la pell, el pèl i l’iris de l’ull Quan l’albinisme és total, la pell de tot el cos és d’un color blanc rosat, el pèl és blanc i l’iris té una coloració rosada En l’albinoïdisme o albinisme atenuat, la pell és molt pàllida, el pèl blanc o groguenc i l’iris pot ésser rosat o tenir una coloració normal En l’albinisme circumscrit, la manca de pigmentació és localitzada, i es manifesta en general amb una taca blanca al front que…

L’hepatitis vírica aguda constitueix una malaltia infecciosa originada per diversos tipus de virus, com el virus de l’hepatitis A o el virus de l’hepatitis B, que després de penetrar en l’organisme s’introdueixen i reprodueixen al teixit hepàtic i provoquen la necrosi o la mort d’un sector més o menys ampli d’aquest teixit, com també una inflamació difusa del fetge En la majoria dels casos, la malaltia guareix espontàniament al cap d’unes quantes setmanes, en general no més de deu, sense necessitat d’aplicar-hi un tractament específic, llevat de repòs relatiu i una dieta…

Definició L’ erisipela és una inflamació aguda de la pell, acompanyada de febre i altres símptomes, deguda a una infecció causada per un bacteri del grup dels estreptococs, l’ estreptococ ß-hemolític del grup A La malaltia també és anomenada estreptodèrmia cutània limfàtica Antigament, rebia el nom de foc de Sant Antoni , tot fent referència al color vermell viu que té la lesió i el dolor que provoca Causes L’erisipela és deguda a la infecció cutània causada per estreptococs Aquests bacteris es presenten habitualment en zones del cos com les fosses nasals i la faringe, sense causar…

Els humans són l’únic reservori dels virus, i el contagi és del tipus de les infeccions entèriques per via fecal-oral o també per la ingestió d’aigua o d’aliments contaminats Afecta sobretot la població infantil, i apareix sobretot en zones amb males condicions sanitàries i d’higiene Al voltant del 90% dels infectats són asimptomàtics o bé tenen símptomes lleus, i superen la malaltia sense o amb poques seqüeles En la resta, l’afectació més comuna és la paràlisi de les cames, generalment permanent En alguns casos es produeix la mort per paràlisi de la musculatura respiratòria Han…

Per a sobreviure i desenvolupar-se, els bacteris necessiten absorbir del medi extern diversos elements que, una vegada incorporats, poden convertir-se en elements constitutius del bacteri i passar a formar part de les seves estructures, o poden entrar en combustió, la qual cosa proporciona al bacteri una energia indispensable perquè efectuï el seu metabolisme Entre aquests elements necessaris s’inclouen els inorgànics, com l’aigua, els minerals, o el diòxid de carboni, continguts en la matèria inorgànica i els orgànics, com ara proteïnes, hidrats de carboni, àcids nucleics o lípids, que es…