Resultats de la cerca

La funció principal de l’aparell urinari consisteix en la regulació de les diverses característiques físico-químiques de la sang, com ara el volum, la composició química o la pressió amb què circula pels vasos indirectament, d’aquesta manera es controlen també les característiques dels altres líquids que constitueixen el medi intern de l’organisme Com a resultat d’aquesta funció, l’aparell urinari elabora i excreta l’ orina , un líquid groguenc constituït normalment per aigua i les substàncies que cal eliminar per a mantenir l’equilibri del medi intern de l’organisme A més del…

El sistema immunitari és format per un conjunt d’elements molt variats —no tan sols corresponents a teixits i cèllules, sinó també molècules de diversos tipus—, els quals es destribueixen per tot l’organisme i mantenen una estreta interrelació funcional, per bé que sense conformar una veritable unitat anatòmica De fet, el sistema immunitari és més aviat una unitat funcional que estructural, ja que la majoria dels elements que la componen tenen la funció específica d’ocupar-se de l’activitat defensiva Fins i tot, des del punt de vista anatòmic i histològic, la major part dels components del…

La pell és un òrgan molt actiu que participa en el funcionament general de l’organisme Fonamentalment, realitza tres funcions protegeix l’organisme, en regula el funcionament i estableix relació amb el món exterior Actua com a barrera que protegeix l’organisme de diversos factors nocius provinents de l’exterior Així, impedeix el pas de substàncies i radiacions, evita la penetració de gèrmens i esmorteeix els efectes de les agressions mecàniques El teixit cutani collabora en la regulació de l’organisme de diverses maneres D’una banda, evita que l’organisme perdi líquids i d’altres substàncies…

L’hipotàlem desenvolupa diverses funcions i la seva activitat és molt peculiar, ja que de fet és l’enllaç entre el sistema nerviós i el sistema endocrí, és a dir que, a través de l’hipotàlem, les estructures nervioses encefàliques coordinen l’activitat endocrina Sobre l’hipotàlem influeixen l’escorça cerebral i diverses estructures encefàliques alhora, l’hipotàlem exerceix diverses funcions que es reflecteixen en la resta del sistema nerviós Per exemple, entre d’altres funcions hipotalàmiques, cal destacar la regulació de la son, de la set, de la temperatura corporal o de la gana En relació…

Els ronyons intervenen de manera fonamental en la regulació de la tensió arterial, és a dir, en la pressió que efectua la sang sobre les parets dels vasos sanguinis per on circula El manteniment de la pressió dins uns límits precisos és molt important perquè tots els òrgans del cos rebin un flux de sang adequat per al seu funcionament La hipertensió arterial, que és un trastorn caracteritzat per uns nivells habitualment elevats de la pressió arterial, altera les parets dels vasos sanguinis i causa nombroses malalties, algunes de les quals afecten justament el ronyó La principal estructura…

L’elaboració d’orina per part del ronyó depèn, en primer lloc, del fet que aquest òrgan rebi una aportació de sang suficient, ja que la sang que circula pels ronyons és precisament la que se sotmet al procés de filtració i de regulació El flux sanguini renal , és a dir, la quantitat de sang que arriba al ronyó en una determinada unitat de temps, és molt elevat, ja que en condicions normals representa del 20% al 25% del total de la sang impulsada pel cor Com a mitjana, això representa que pels ronyons d’una persona adulta circulen uns 1200 ml de sang cada minut Tota la sang que arriba al ronyó…

La immunitat innata , natural o inespecífica correspon a una sèrie de mecanismes defensius presents ja en el naixement, que constitueixen les primeres barreres de protecció davant els agents infecciosos Els mecanismes de la immunitat inespecífica, doncs, són destinats fonamentalment a impedir l’entrada d’elements estranys en l’organisme, o bé a destruir-los en les primeres fases de la invasió, controlant-ne el desenvolupament abans que no hi causin alteracions En la immunitat innata intervenen molts mecanismes defensius, alguns dels quals ja han estat descrits detalladament en altres apartats…

L’activitat cardíaca constant impulsa una quantitat variable de sang a l’interior del sistema circulatori, el volum de la qual depèn fonamentalment de la rapidesa amb què se succeeixen els batecs cardíacs i del volum de sang que el cor impulsa envers l’arbre arterial en cadascun d’ells Així, segons aquestes variables, s’estableixen uns valors determinats especialment per tal de poder mesurar el funcionament cardíac tant en condicions normals com en condicions patològiques S’anomena freqüència cardíaca el nombre de vegades que el cor es contreu en un minut En circumstàncies normals, aquesta…

Per tal que la funció respiratòria es desenvolupi adequadament, cal que hi hagi un moviment constant d’entrada i sortida d’aire als pulmons, anomenat ventilació Aquest moviment d’aire cap als pulmons —o des dels pulmons— és possible gràcies al fet que tant aquests òrgans com les parets toràciques són estructures elàstiques, capaces d’expandir-se i de contreure’s L’entrada i la sortida d’aire a través de les vies respiratòries fins als pulmons es realitza gràcies a uns moviments mecànics produïts per la contracció i la relaxació dels músculs respiratoris L’activitat de la musculatura…