Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
nutriclina
Ecologia
Geografia
Zona de ràpida transició de la concentració de nutrients amb la profunditat.
En general hi ha quatre zones i capa superficial 100-200 m, amb baixa concentració de nutrients ii capa d’alguns centenars de metres, on la concentració augmenta a causa dels processos d’oxidació de matèria orgànica iii capa d’uns 500-1 000 m, on normalment la concentració és màxima i iv capa fins al fons, on la concentració es manté constant
clorinitat
Ecologia
Geografia
Contingut de clor de l’aigua de mar, expressat en grams de clor per quilogram d’aigua.
En aigües amb una concentració normal de sals, hom pot passar de la clorinitat a la salinitat multiplicant la primera pel factor d’equivalència 1,8
ecosistema urbà
Geografia
Comunitat d’organismes vius on predomina l’espècie humana, la qual és capaç de transformar el medi natural on viu d’acord amb l’activitat interna que realitza i com a conseqüència dels intercanvis de matèria, energia i informació.
La ciutat és el paradigma dels ecosistemes urbans i, com a tal, adopta processos autoorganitzatius que determinen la seva complexitat Als ecosistemes urbans es destaca com a característica intrínseca el volum d’energia que es captura externament, atesa l’exigència de concentració que necessiten les activitats que s’hi porten a terme, mentre s’exporta contaminació i es dissipa energia Els sistemes urbans són heterotròfics des del punt de vista de la producció alimentària i exploten recursos de sistemes més o menys allunyats A més, als sistemes urbans la major part de la informació…
capital
Geografia
Població que és seu dels òrgans suprems de govern d’un estat.
L’aparició de la capital és històricament lligada a la creació de l’estat modern i és el símbol de la seva voluntat centralitzadora l’acumulació de funcions polítiques, diplomàtiques, administratives i de serveis diversos afavoreix una gran concentració d’habitants i de riquesa i la construcció d’edificis grans i nobles, així com un creixement demogràfic notable, que pot arribar a potenciar una diversificació de funcions molt més gran La determinació de la capitalitat, per tal com és un acte principalment volitiu per part dels qui tenen el poder, ha provocat grans rivalitats…
Carles Carreras i Verdaguer
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1971, s’hi doctorà el 1978 Fou professor des del 1972 i catedràtic des del 1986 Membre de la Societat Catalana de Geografia, el 2008 ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres S'interessà especialment per la geografia urbana Hostafrancs, un barri de Barcelona 1974, Sants Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona 1980, La ciudad Enseñanzas del fenómeno urbano 1983, Geografia urbana de Barcelona 1993, Universitat i ciutat 2001, La Barcelona literària 2003, i també per la geografia econòmica i regional, amb diverses…
massa d’aigua
Geografia
Porció important d’aigua marina que en un diagrama T-S quedaria representada per una línia.
De fet, els parells de mesures de temperatura i salinitat obtingudes dins de la massa d’aigua quedarien representats per un núvol de punts allargat i estret Generalment, les masses d’aigua es formen en zones geogràfiques concretes, on adquireixen les seves propietats conservatives temperatura, salinitat no conservatives concentració d’oxigen, de CO 2 , etc a través dels intercanvis amb l’atmosfera Un cop s’enfonsen, seguint les superfícies de mateixa densitat, les propietats conservatives només es poden alterar per barreja amb altres masses d’aigua En les aigües allunyades de la…
mar
Geografia
Geologia
Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra (361 128 000 km2, que en representen el 71%); oceà.
Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època pregeològica de la Terra, i que…
teledetecció dels oceans
Geografia
Branca de la teledetecció que té per objecte l’observació dels oceans.
Podem distingir dos grups de sensors els sensors passius, que mesuren la radiació electromagnètica provinent de l’oceà, i els sensors actius o radars, que emeten la seva pròpia radiació i mesuren les característiques del senyal retornat Entre els sensors passius se solen diferenciar les observacions fetes en l’espectre visible, l’infraroig i el de microones Depenent de les longituds d’ona amb les quals fem les observacions, podrem mesurar diferents variables com la concentració de la clorofilla visible, la temperatura superficial de la mar infraroig i microones, la salinitat…
producció nova
Geografia
Aquella part de la producció primària mesurable a la mar que es correspon amb l’aportació de nutrients (N, P, etc) que no han estat recentment reciclats en la pròpia capa eufòtica.
La síntesi de matèria orgànica per part del plàncton vegetal requereix la incorporació de diferents nutrients, entre ells el nitrogen Aquest es troba en la mar en diverses formes més o menys oxidades nitrat, nitrit, amoni, nitrogen gasós, nitrogen orgànic La forma inorgànica més oxidada, el nitrat, prové fonamentalment de les capes més fondes on no arriba la llum, on la concentració és sempre més elevada que en superfície El nitrogen orgànic o les formes reduïdes han passat pels organismes Com que, en últim terme, els nutrients que han incorporat els vegetals i els animals acaben…
Marc Aureli Vila i Comaposada
Geografia
Política
Geògraf i polític.
Fill de Pau Vila i Dinarès Advocat per la Universitat de Barcelona 1934 i mestre per les escoles normals de la Mancomunitat i la Generalitat 1936 Treballà al Consell de Cultura, fou jutge del Tribunal Tutelar de Menors i el 1938 fou auditor de guerra als fronts d’Aragó i de l’Ebre Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 i soci fundador de la Societat Catalana de Geografia 1935 El 1939 s’escapà del camp de concentració de Sant Cebrià Rosselló i, exiliat primer a Colòmbia, s’establí a Veneçuela, on en 1944-70 fou catedràtic de geografia de la Universitat Central i de la…