Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
zonació bentònica
Geografia
Distribució dels organismes bentònics en una sèrie d’horitzons, amb composició d’espècies o tipus biològics tipificables, com a conseqüència de la interacció entre una forta variabilitat ambiental i la diversitat de possibilitats ecològiques o preferències ambientals dels organismes.
La variabilitat ambiental que afecta el bentos marí s’acobla bàsicament a l’eix vertical, ja que és al llarg d’aquesta direcció que la majoria de factors condicionants dels diferents tipus d’organismes mostra una variació més important Entre aquests factors cal destacar la irradiància, la disponibilitat d’aigua, l’hidrodinamisme, la temperatura, la concentració de nutrients i la disponibilitat de matèria orgànica particulada Cal afegir-hi com a característica ambiental fonamental també el tipus de substrat rocós, de sediments, que pot ser més o menys estable La combinació de…
producció reciclada
Geografia
Aquella part de la producció primària mesurable a la mar que està associada al reciclatge dels nutrients dins de la pròpia capa eufòtica.
Els nutrients en particular el nitrogen que s’incorporen als organismes i que són excretats o reciclats per l’acció de bacteris descomponedors dins de la capa superior de la mar són capaços de mantenir una producció Aquesta producció, que hom pot mesurar per la incorporació de carboni en els vegetals, reutilitza recicla el nitrogen i el fòsfor Als oceans la major part de la producció mesurable correspon a la reciclada, ja que l’extensió oceànica en la qual hi ha afloraments d’aigua fonda, i per tant una producció nova important, és molt reduïda
dominion
Geografia
Política
Nom donat a cadascun dels territoris de l’Imperi Britànic que, d’acord amb la proclamació de la Conferència Imperial de 1926 gaudien d’un estatut d’estats lliures associats dins de l’Imperi Britànic.
Aquest estatut autoritzava tant la potestat legislativa com la política exterior i la representació en organismes internacionals S'hi reflectia també l’adhesió a la Corona i la lliure associació a The Commonwealth El primer territori a obtenir l’estatut de dominion fou el Canadà s XIX, seguit més tard principi del s XX per Austràlia, Nova Zelanda i la República de Sud-àfrica A poc a poc, però, accediren a la independència, reconeguda de fet pels estatuts de Westminster del 1931 A partir de 1947 el terme s’anà substituint pel de ‘membre del Commonwealth’
massa d’aigua
Geografia
Porció important d’aigua marina que en un diagrama T-S quedaria representada per una línia.
De fet, els parells de mesures de temperatura i salinitat obtingudes dins de la massa d’aigua quedarien representats per un núvol de punts allargat i estret Generalment, les masses d’aigua es formen en zones geogràfiques concretes, on adquireixen les seves propietats conservatives temperatura, salinitat no conservatives concentració d’oxigen, de CO 2 , etc a través dels intercanvis amb l’atmosfera Un cop s’enfonsen, seguint les superfícies de mateixa densitat, les propietats conservatives només es poden alterar per barreja amb altres masses d’aigua En les aigües allunyades de la superfície,…
producció nova
Geografia
Aquella part de la producció primària mesurable a la mar que es correspon amb l’aportació de nutrients (N, P, etc) que no han estat recentment reciclats en la pròpia capa eufòtica.
La síntesi de matèria orgànica per part del plàncton vegetal requereix la incorporació de diferents nutrients, entre ells el nitrogen Aquest es troba en la mar en diverses formes més o menys oxidades nitrat, nitrit, amoni, nitrogen gasós, nitrogen orgànic La forma inorgànica més oxidada, el nitrat, prové fonamentalment de les capes més fondes on no arriba la llum, on la concentració és sempre més elevada que en superfície El nitrogen orgànic o les formes reduïdes han passat pels organismes Com que, en últim terme, els nutrients que han incorporat els vegetals i els animals acaben…
medi
Geografia
Conjunt de condicions ambientals on hi ha un objecte o on viu un organisme o una comunitat d’organismes.
És un concepte abstracte i general, que fa referència als aspectes extern i intern de les condicions ambientals i que comprèn els elements físics o naturals i els humans o culturals Així, hom parla de medi físic i de medi històric El medi geogràfic, de vegades incorrectament emprat només com a sinònim de medi físic, ha estat molt estudiat per la historiografia catalana, sobretot després del modèlic exemple de Pierre Vilar a Catalunya dins l’Espanya moderna
Jordi Borja i Sebastià
Urbanisme
Geografia
Geògraf i urbanista.
Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat de Madrid, màster en urbanisme i graduat en sociologia i geografia a París Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya 1960-85, partit del qual formà part dels òrgans de direcció comitè central i executiu, i del Partit Comunista d’Espanya, fou responsable de política municipal i moviment popular, activitats que l’obligaren a exiliar-se a París 1962-68 Participà de la creació de l’organització política Bandera Roja 1968, amb Jordi Solé i Tura i Alfons Carles Comín Ha estat diputat al Parlament de Catalunya 1980-84, regidor 1983-95…
aigua de mar

L’extensió dels oceans
© Fototeca.cat
Geografia
Aigua que conté diverses sals en solució i que forma les mars i els oceans.
Per tal de definir-ne la composició, hom usa habitualment dos valors —clorinitat i salinitat—, expressats en tant per mil de pes Per tal de distingir petites diferències entre mostres, és emprada, també, la mesura de la conductivitat elèctrica, que és la propietat física de l’aigua de mar determinable amb més precisió La salinitat mitjana és del 34,75 0 / 0 0 , però pot variar sensiblement en funció de la insolació i de l’evaporació, i igualment de les aportacions fluvials Així, al golf Pèrsic assoleix el 40%o, i a la mar Roja el 41%o, mentre que al golf de Bengala, a la mar Groga i a la mar…
ecosistema urbà
Geografia
Comunitat d’organismes vius on predomina l’espècie humana, la qual és capaç de transformar el medi natural on viu d’acord amb l’activitat interna que realitza i com a conseqüència dels intercanvis de matèria, energia i informació.
La ciutat és el paradigma dels ecosistemes urbans i, com a tal, adopta processos autoorganitzatius que determinen la seva complexitat Als ecosistemes urbans es destaca com a característica intrínseca el volum d’energia que es captura externament, atesa l’exigència de concentració que necessiten les activitats que s’hi porten a terme, mentre s’exporta contaminació i es dissipa energia Els sistemes urbans són heterotròfics des del punt de vista de la producció alimentària i exploten recursos de sistemes més o menys allunyats A més, als sistemes urbans la major part de la informació és de…
Josep Aparici i Fins
Geografia
Història
Home de negocis, funcionari reial i geògraf, conegut erròniament com a Josep Aparici i Mercader.
Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…
, ,