Resultats de la cerca

El testicle i l’epidídim, com tots els òrgans, tenen un sistema d’irrigació sanguínia constituït per artèries, a través de les quals reben sang oxigenada i rica en substàncies nutritives, i per venes, per on es buida la sang utilitzada, pobra en oxigen Els vasos sanguinis del testicle i l’epidídim són ramificacions d’altres vasos més gruixuts, amb els quals conflueixen en punts relativament allunyats de la localització adulta d’aquests òrgans, on eren situats durant el desenvolupament embrionari L’artèria principal del testicle i l’epidídim és l’ artèria espermàtica , que parteix de l’artèria…

L’ intestí gros , el darrer tram del tub digestiu, és un òrgan cilíndric allargat, d’entre 5 i 9 cm d’amplada i aproximadament 1,70 m de llargada, que es disposa en forma de marc a l’interior de la cavitat abdominal, i la paret del qual s’estreny segmentàriament formant els anomenats haustres còlics , uns segments que confereixen un aspecte característic a la superfície externa de l’òrgan L’intestí gros es compon de tres porcions, que des de l’inici fins al final inclouen el cec, el còlon i el recte La funció de l’intestí gros és absorbir el líquid del contingut intestinal i elaborar,…

L’ esòfag és un conducte músculo-membranós d’uns 23 a 25 cm de llarg, la llum del qual fa entre 1,5 i 2 cm de diàmetre, i que s’estén des de la faringe, amb la qual connecta a nivell de la setena vèrtebra cervical, fins a l’estómac, on desemboca a nivell de l’onzena vèrtebra dorsal L’esòfag se situa al llarg del coll i la cavitat toràcica, per darrere de la laringe i la tràquea, i per davant dels grans vasos sanguinis i de la columna vertebral Posteriorment, entra a la cavitat abdominal a través de l’ anell , hiat o orifici esofàgic que presenta el diafragma, és a dir, el múscul…

El tronc encefàlic continua cap avall amb la medulla espinal , la part inferior del sistema nerviós central, continguda en el conducte format per la columna vertebral, d’on surten els nervis que recullen la sensibilitat i regulen la contracció muscular de gairebé tot el cos La medulla espinal és un cilindre allargat, de color blanc, que s’estén des de la base del crani fins a la zona lumbar, i mesura uns 45 cm de longitud Presenta un engruiximent a la part superior, corresponent a la zona que innerva les extremitats superiors, i un altre a la part baixa, que correspon a la zona que innerva…

Les glàndules suprarenals o adrenals són dues glàndules, de forma piramidal o triangular, situades a manera de caputxó sobre el pol superior de cada un dels dos ronyons Així, doncs, es troben situades en l’espai retroperitoneal, és a dir, per darrere del peritoneu, la membrana que cobreix els òrgans abdominals, a prop de la columna vertebral, aproximadament a l’altura de la primera vèrtebra lumbar, encara que la dreta té una situació una mica més elevada i lateral que l’esquerra Cada glàndula suprarenal fa entre 2 i 3 cm d’amplada, de 4 a 6 cm de llargada i de 3 a 6 mm de gruix el seu pes…

L’ estómac és una dilatació del tub digestiu, completament situat a l’interior de la cavitat abdominal, i que té forma de lletra jota majúscula per dalt connecta amb l’esòfag i per sota amb el duodè o primera porció de l’intestí prim La grandària de l’estómac és d’uns 18 cm de llargada i 7 d’amplada, quan es troba buit, i de 25 cm de llargada i 12 d’amplada, quan és ple Aquest òrgan ocupa la regió central i l’esquerra de la part superior de la cavitat abdominal, i s’estén des del diafragma fins a l’altura del llombrígol Les funcions principals que li corresponen són d’emmagatzemar els…

La laringe és un òrgan buit, en forma de con truncat, situat a la zona mitjana del coll, immediatament davant la hipofaringe Per la part superior comunica amb la faringe i per la inferior és continuada per la tràquea L’extrem superior de la laringe es troba, aproximadament, a l’alçada de la quarta vèrtebra cervical, i l’inferior a l’alçada de la setena aquesta localització varia d’una persona a una altra i, generalment, és una mica més alta en les dones i els infants La longitud de la laringe és entre 36 i 44 mm el diàmetre transversal, entre 41 i 43 mm, i el diàmetre àntero-posterior, entre…

Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…

Forma, localització i relacions Els ronyons són dos òrgans simètrics situats a la part més alta i profunda de la cavitat abdominal, a uns 4 cm de cadascun dels costats de la columna vertebral, des de l’altura corresponent a la dotzena vèrtebra dorsal fins a la tercera lumbar Els ronyons tenen una forma característica, similar a la d’una mongeta, i s’orienten de manera que la part més arrodonida mira cap a l’exterior Cada ronyó fa uns 12 cm de llarg, 6 d’amplada i uns 3 de gruix El pes és d’uns 150 g en l’home adult i uns 135 g en la dona Externament, hom diferencia en cada ronyó diverses…

Les vies urinàries es troben constituïdes per una sèrie de vísceres buides que recullen l’orina elaborada als ronyons, l’emmagatzemen i la porten a l’exterior de l’organisme Inicialment són dobles, una via per a cada ronyó, però ambdues vies conflueixen en una sola cavitat, on s’emmagatzema l’orina, i des d’on és excretada a l’exterior per un conducte també únic Pelvis i calzes renals Urèters La part més alta de les vies urinàries es troba a l’interior del mateix ronyó, al si renal Així, l’orina elaborada al ronyó és abocada als calzes renals menors , uns tubs prims, amb un extrem en forma de…