Resultats de la cerca

Els epidídims són un parell d’estructures de forma allargada, cada una de les quals se situa sobre la part posterior i la superior de cada testicle Cada epidídim es compon d’un sistema de conductes, als quals desemboquen els conductes eferents testiculars, que continua per un altre òrgan tubular, el conducte deferent En l’epidídim es diferencien tres porcions La part superior, anomenada cap , se situa per sobre del pol superior del testicle, al qual es troba adherit íntimament és la part més gruixuda i es compon d’una sèrie de conductes que són continuació dels conductes eferents del testicle…

La vulva és el conjunt dels òrgans genitals femenins que es troben del tot localitzats a l’exterior de l’organisme Comprèn fonamentalment el mont de Venus, els llavis majors i els llavis menors, el clítoris i el vestíbul vaginal En condicions normals, i mantenint les cuixes juntes, solament són visibles dues parts de la vulva el mont de Venus i els llavis majors El mont de Venus és una prominència situada per davant del pubis que correspon a un dipòsit de greix acumulat per sota de la pell d’aquesta zona Es prolonga a un costat i l’altre amb els llavis majors , dos plecs de pell gruixuts,…

Les vesícules seminals són dos petits òrgans simètrics, de forma allargada, situats per sobre de la pròstata, entre la bufeta urinària i el recte Són estructures buides, cobertes interiorment per un epiteli glandular constituït per capes de cèllules en què es produeixen substàncies que són abocades a la llum de l’òrgan i constitueixen una secreció espessa i groguenca anomenada líquid seminal Per fora de l’epiteli hi ha una capa de fibres musculars, la contracció de les quals facilita el buidament de les vesícules seminals El conducte de drenatge de cadascuna de les vesícules seminals es…

Gairebé tot el globus ocular es localitza a l’interior de la cavitat orbitària, envoltat de teixit gras que li proporciona protecció i esmorteïment La part anterior de l’ull sobresurt de l’òrbita, bé que no es troba permanentment en contacte directe amb l’exterior per la protecció dels anomenats annexos del globus ocular les parpelles, la conjuntiva i l’aparell lacrimal Les parpelles La superfície de l’ull exposada a l’exterior, la còrnia i una part de l’escleròtica són protegides per una mena de vels, la parpella inferior i la parpella supe rior Quan les parpelles estan closes cobreixen…

Les glàndules salivals són els òrgans que elaboren i secreten la saliva cap a l’interior de la cavitat bucal Les tres glàndules salivals que hom considera més importants són les paròtides, les submaxillars i les sublinguals Totes aquestes glàndules es troben de dues en dues, simètricament situades en un costat i l’altre de la cavitat bucal Les glàndules salivals es componen de nombroses glàndules diminutes que, a través d’uns conductes petits, buiden les secrecions que elaboren en un conducte més voluminós En general, les glàndules salivals són envoltades per una càpsula de teixit conjuntiu…

La pròstata és un òrgan situat per sota de la bufeta urinària, d’una grandària i una forma semblants a una castanya En l’home adult pesa uns 20 g, però les seves dimensions oscillen àmpliament al llarg de la vida La primera porció de la uretra masculina, o uretra prostàtica, se situa pel centre de la pròstata i la part posterior d’aquest òrgan és travessada pels conductes ejaculadors La pròstata es compon bàsicament de nombroses glàndules, és a dir, estructures especialitzades en l’elaboració de secrecions Aquestes glàndules són buides i es troben cobertes interiorment per una capa de…

Als pulmons hi ha dos sistemes d’irrigació sanguínia el sistema bronquial i el sistema pulmonar, destinats, respectivament, al nodriment dels teixits bronco-pulmonars i a l’intercanvi de gasos entre la sang i l’aire El sistema bronquial depèn de les artèries bronquials, que emergeixen directament de l’artèria aorta Aquestes artèries penetren els pulmons i s’hi subdivideixen d’acord amb la disposició de l’arbre bronquial Aquest sistema arterial irriga els teixits bronco-pulmonars fins al nivell del lòbul primari i també la pleura La sang queda recollida per les venes, que hi conflueixen…

L’ esòfag és un conducte músculo-membranós d’uns 23 a 25 cm de llarg, la llum del qual fa entre 1,5 i 2 cm de diàmetre, i que s’estén des de la faringe, amb la qual connecta a nivell de la setena vèrtebra cervical, fins a l’estómac, on desemboca a nivell de l’onzena vèrtebra dorsal L’esòfag se situa al llarg del coll i la cavitat toràcica, per darrere de la laringe i la tràquea, i per davant dels grans vasos sanguinis i de la columna vertebral Posteriorment, entra a la cavitat abdominal a través de l’ anell , hiat o orifici esofàgic que presenta el diafragma, és a dir, el múscul que separa la…

La mama és un òrgan parell i simètric, fonamentalment constituït per glàndules secretores, que es localitza sobre la part anterior del tòrax Es troba en ambdós sexes, però en l’home roman durant tota la vida inactiva i sense desenvolupar-se, mentre que en la dona es desenvolupa durant la pubertat i forma una prominència arrodonida d’una grandària variable La formació de les mames no té res a veure amb la de l’aparell genital El seu desenvolupament s’inicia en el període embrionari a partir de l’ ectoderma , la més superficial de les tres capes que constitueixen l’embrió, de la qual deriva la…

Les vies respiratòries són recobertes internament per una mucosa o túnica mucosa , una mena de membrana que revesteix les cavitats viscerals que es comuniquen directament o indirecta amb l’exterior la denominació d’aquest tipus de membrana fa referència al moc , una substància viscosa que la recobreix formant una pellícula fina Per sota de la mucosa hi ha la sub mucosa , constituïda bàsicament per teixit conjuntiu Allí hi ha els vasos sanguinis i algunes glàndules les secrecions de les quals desemboquen a l’interior de la cavitat aèria Com totes les mucoses, la respiratòria es…