Resultats de la cerca

La major part de l’aparell respiratori es compon de les vies respiratòries o vies aèries , les estructures per on circula i es condiciona l’aire procedent de l’exterior fins que ateny els pulmons Des del punt de vista anatòmic, les vies respiratòries es divideixen tradicionalment en superiors i inferiors Les vies respiratòries superiors són les estructures que actuen com a porta d’entrada de l’aire dins l’organisme a més, aquests òrgans es troben en comunicació directa amb la part superior de la via digestiva, amb la qual fins i tot comparteixen alguna estructura Les vies…

L’ esòfag és un conducte músculo-membranós d’uns 23 a 25 cm de llarg, la llum del qual fa entre 1,5 i 2 cm de diàmetre, i que s’estén des de la faringe, amb la qual connecta a nivell de la setena vèrtebra cervical, fins a l’estómac, on desemboca a nivell de l’onzena vèrtebra dorsal L’esòfag se situa al llarg del coll i la cavitat toràcica, per darrere de la laringe i la tràquea, i per davant dels grans vasos sanguinis i de la columna vertebral Posteriorment, entra a la cavitat abdominal a través de l’ anell , hiat o orifici esofàgic que presenta el diafragma, és a dir, el múscul que separa la…

El tronc encefàlic continua cap avall amb la medulla espinal , la part inferior del sistema nerviós central, continguda en el conducte format per la columna vertebral, d’on surten els nervis que recullen la sensibilitat i regulen la contracció muscular de gairebé tot el cos La medulla espinal és un cilindre allargat, de color blanc, que s’estén des de la base del crani fins a la zona lumbar, i mesura uns 45 cm de longitud Presenta un engruiximent a la part superior, corresponent a la zona que innerva les extremitats superiors, i un altre a la part baixa, que correspon a la zona que innerva…

El cerebel és una massa situada sota el cervell, darrere el tronc encefàlic Vist des de la part superior, té forma de papallona amb les ales obertes Es compon de dues porcions laterals, els hemisferis cere bellosos , i una part central, el vermis La superfície del cerebel és solcada per fenedures paralleles entre si, de direcció perpendicular al vermis, que la divideixen en diversos lòbuls Totes aquestes incisions que parteixen del centre a la perifèria provoquen que el cerebel presenti un aspecte ramificat, que hom pot observar en fer un tall transversal A causa d’aquest aspecte i les…

És anomenat cavitat abdominal l’espai delimitat pel múscul diafragma per dalt, per la pelvis per sota i per les parets anterior, posterior i laterals de l’abdomen La cavitat abdominal inclou la majoria d’òrgans i de vísceres digestives la melsa, els ronyons i les glàndules suprarenals els vasos sanguinis, els nervis i les estructures limfàtiques dels teixits abdominals o que es dirigeixen als membres inferiors o en tornen, i una sèrie d’òrgans laminars i lligaments que subjecten els elements anteriorment esmentats Entre aquests òrgans, el més important és l’anomenat peritoneu El peritoneu és…

El diafragma és un múscul en forma de làmina que separa la cavitat toràcica de l’abdominal Té forma de volta, amb la convexitat adreçada cap al tòrax Les seves fibres musculars s’insereixen a la cara anterior de la columna lumbar, als arcs inferiors de les últimes costelles i a l’extrem de l’estern El diafragma és dividit en dues meitats, a cadascuna de les quals es distingeixen quatre parts la part vertebral, que s’origina a la cara anterior de la columna vertebral lumbar, mitjançant unes estructures tendinoses denominades pilars interns del dia fragma la part lumbar, que es…

Les glàndules salivals són els òrgans que elaboren i secreten la saliva cap a l’interior de la cavitat bucal Les tres glàndules salivals que hom considera més importants són les paròtides, les submaxillars i les sublinguals Totes aquestes glàndules es troben de dues en dues, simètricament situades en un costat i l’altre de la cavitat bucal Les glàndules salivals es componen de nombroses glàndules diminutes que, a través d’uns conductes petits, buiden les secrecions que elaboren en un conducte més voluminós En general, les …

La laringe és un òrgan buit, en forma de con truncat, situat a la zona mitjana del coll, immediatament davant la hipofaringe Per la part superior comunica amb la faringe i per la inferior és continuada per la tràquea L’extrem superior de la laringe es troba, aproximadament, a l’alçada de la quarta vèrtebra cervical, i l’inferior a l’alçada de la setena aquesta localització varia d’una persona a una altra i, generalment, és una mica més alta en les dones i els infants La longitud de la laringe és entre 36 i 44 mm el diàmetre transversal, entre 41 i 43 mm, i el diàmetre àntero-posterior, entre…

Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…

La tiroide és una petita glàndula situada a la base del coll Consta de dos lòbuls laterals , que es troben adossats als costats de la tràquea, units entre si en la part mitjana per una mena de pont transversal, l’ istme , que passa per davant del cartílag cricoide Cadascun dels lòbuls laterals té aproximadament entre 4 i 6 cm de longitud, 1,5 cm d’amplada i 2 o 3 cm de gruix en molts casos, el lòbul dret és més gran que l’esquerre En un 15% de la població hi ha una petita prolongació de la part superior de la tiroide que correspon a l’anomenat lòbul piramidal En tot cas, en condicions normals…