Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Anatomia i fisiologia del sistema immunitari
Anatomia humana
Fisiologia humana
El sistema immunitari és format per un conjunt d’elements molt variats —no tan sols corresponents a teixits i cèllules, sinó també molècules de diversos tipus—, els quals es destribueixen per tot l’organisme i mantenen una estreta interrelació funcional, per bé que sense conformar una veritable unitat anatòmica De fet, el sistema immunitari és més aviat una unitat funcional que estructural, ja que la majoria dels elements que la componen tenen la funció específica d’ocupar-se de l’activitat defensiva Fins i tot, des del punt de vista anatòmic i histològic, la major part dels…
Anatomia de l’aparell visual
Anatomia humana
El sistema visual es compon d’una sèrie d’estructures que tenen una relació anatòmica i funcional complexa, però que en conjunt es comporten com una unitat Bàsicament, consta d’un òrgan receptor doble, l’ull o globus ocular, que rep les estimulacions lluminoses de l’exterior i les transforma en impulsos nerviosos una sèrie d’estructures nervioses que constitueixen la via òptica, com el nervi òptic, per on transcorren els estímuls nerviosos fins a atènyer la zona occipital de l’escorça cerebral, on s’elabora la imatge conscient i unes estructures annexes que intervenen en la…
Anatomia del sistema endocrí
Anatomia humana
El sistema endocrí es compon de diversos òrgans situats en diferents zones del cos que, llevat de les excepcions, no tenen continuïtat o connexió anatòmica directa entre si, per bé que formen, en conjunt, una unitat funcional Tant en la seva situació corporal com en les característiques anatòmiques, cadascun dels òrgans que componen el sistema endocrí presenta determinades particularitats que el diferencien marcadament de la resta Tanmateix, però, tenen algunes similituds especials des del punt de vista histològic, és a dir, pel que fa a la composició dels seus teixits, ja que…
Glàndules sebàcies
Anatomia humana
Les glàndules sebàcies són agrupacions de cèllules especialitzades que secreten sèu, un material greixós que lubrifica els pèls i la superfície de la pell, i que es localitzen al derma Cada glàndula sebàcia es compon de diversos al vèols, uns conjunts de cèllules diposades en capes concèntriques La capa més externa és formada per cèllules que tenen una gran capacitat reproductiva Quan aquestes cèllules es van reproduint, es desplacen cap a l’interior de l’alvèol, tot empenyent les més internes A mesura que es desplacen, les cèllules sintetitzen substàncies grasses que queden acumulades a l’…
Hipotàlem i hipòfisi
Anatomia humana
L’hipotàlem i la hipòfisi són dues estructures intracranials, íntimament relacionades entre si que constitueixen una unitat anomenada eix hipotàlamo-hipofític L’ hipotàlem és una petita estructura nerviosa situada a la base del cervell que, a diferència de la resta dels òrgans endocrins, no és estrictament una glàndula, ja que es compon de neurones o cèllules nervioses, algunes de les quals estan especialitzades en l’elaboració de substàncies hormonals, i no té una capacitat genuïnament glandular que és la d’emmagatzemar, com a reserva, les hormones elaborades Aquest òrgan, que…
El sistema muscular
Anatomia humana
El sistema muscular es compon d’unes masses carnoses, anomenades músculs , i les bandes fibroses gràcies a les quals s’insereixen als ossos o en d’altres estructures anatòmiques, anomenades tendons Al sistema muscular de l’aparell locomotor corresponen aproximadament uns 400 músculs, dits músculs somàtics o esquelètics , que en conjunt representen aproximadament el 40% del pes total de l’organisme Els músculs somàtics es diferencien d’altres teixits musculars, com els músculs viscerals i el múscul cardíac La diferència principal és que els músculs somàtics són controlats voluntàriament Per…
El fetge
Anatomia humana
El fetge , la víscera més grossa de l’organisme, és un òrgan compacte, que en l’adult pesa aproximadament 1500 g, i que se situa a la part superior i dreta de la cavitat abdominal El fetge és una glàndula annexa del tub digestiu que aboca la secreció que elabora —la bilis— al duodè, a través de les vies biliars Igualment, compleix d’altres funcions essencials com ara depurar la sang de diversos elements potencialment tòxics, o bé sintetitzar, metabolitzar i emmagatzemar diverses substàncies nutritives Al fetge hom pot diferenciar una cara superior , convexa, situada per sota de la cúpula…
Els pulmons
Anatomia humana
Els pulmons són els dos òrgans on es realitza l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Es troben a ambdós costats de la cavitat toràcica, que ocupen quasi completament Cada pulmó té forma de semicon, amb una cara plana, o cara mediastínica , orientada cap a la línia mitjana una base , recolzada sobre el múscul diafragma un vèrtex, introduït a la base del coll, i una cara lateral , formada per la superfície restant, situada sota les costelles L’alçària d’un pulmó, des del vèrtex fins a la part posterior de la base, és d’uns 25 cm el diàmetre àntero-posterior és d’uns 16 cm, i el…
La tràquea i els bronquis
Anatomia humana
Per la part inferior, la laringe és prolongada per les vies respiratòries inferiors La primera estructura situada més avall de la laringe és la tràquea , una estructura tubular que penetra en el tòrax i a partir de la qual continuen una sèrie de conductes els bronquis La tràquea se subdivideix en dos únics conductes, els bronquis principals, cadascun dels quals penetra en un pulmó Alhora, aquests bronquis es divideixen en bronquis de diàmetre més petit, que van subdividint-se ramificadament i repetida, fins a vint-i-tres vegades des de la tràquea fins el final de les vies respiratòries, al…
Mama
Anatomia humana
La mama és un òrgan parell i simètric, fonamentalment constituït per glàndules secretores, que es localitza sobre la part anterior del tòrax Es troba en ambdós sexes, però en l’home roman durant tota la vida inactiva i sense desenvolupar-se, mentre que en la dona es desenvolupa durant la pubertat i forma una prominència arrodonida d’una grandària variable La formació de les mames no té res a veure amb la de l’aparell genital El seu desenvolupament s’inicia en el període embrionari a partir de l’ ectoderma , la més superficial de les tres capes que constitueixen l’embrió, de la qual deriva la…