Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
classe
Electrònica i informàtica
Règim de funcionament d’una etapa amplificadora, fixat pel valor de la polarització del tub o transistor.
Hi ha diverses classes utilitzades correntment les bàsiques són les A, B, C i AB, que són definides d’acord amb el temps en què circula el corrent dins cada cicle
caràcter de comprovació
Electrònica i informàtica
Caràcter afegit a una cadena que permet de comporvar l’absència de certes classes d’error en la cadena.
amplificació
Electrònica i informàtica
En els amplificadors, augment d’una tensió o d’un corrent a fi de poder comandar aquells òrgans que exigeixen una certa energia més o menys elevada, com, per exemple, mescladors, moduladors, detectors, tubs de raigs catòdics, altaveus, relés, dispositius d’alarma, etc.
Quan el senyal a amplificar és de tipus periòdic sinusoidal o no, l’amplificació ha de reproduir exactament a la sortida un senyal d’amplitud major, però sense deformar el senyal primitiu En aquest cas hom diu que es tracta d’una amplificació lineal la distorsió ha d’ésser reduïda al mínim possible a fi de reproduir fidelment el senyal d’entrada Aquest cas és molt corrent en electroacústica L’amplificació pot ésser feta mitjançant tubs electrònics principalment tríodes i pèntodes, transistors i en alguns casos hom empra també dispositius magnètics Segons les condicions de funcionament de les…
electroencefalografia
Biologia
Electrònica i informàtica
Obtenció de l’electroencefalograma i estudi de les seves característiques en condicions normals i patològiques.
Fou introduïda el 1924 per H Berger, que registrà per primera vegada el potencial d’acció d’un conjunt de neurones cerebrals Els elèctrodes són collocats generalment en contacte amb la pell del cap interposant-hi una pasta conductora, i, en circumstàncies especials, directament damunt l’escorça cerebral electrocorticograma o en la profunditat del cervell estereoelectroencefalograma Segons la collocació dels elèctrodes hom distingeix dues classes de derivacions, les monopolars i les bipolars , segons que hi hagi un o bé dos elèctrodes actius
sistema de noms de domini
Electrònica i informàtica
Base de dades distribuïda formada per servidors de noms que contenen informació sobre hosts i serveis de diferents dominis, en els anomenats registres de recurs (resource records).
Els registres de recurs es classifiquen per classes, i cada classe defineix diferents tipus de registres La classe més emprada és la classe Internet o IN, que defineix els tipus de registres Adreça A, Mail Exchanger MX o Name Server NS, entre molts d’altres Els registres de recurs d’un determinat domini s’especifiquen en els anomenats fitxers de zona que s’allotgen als servidors de noms, que fan el que es coneix com procés de resolució Aquest consisteix a retornar, en ser interrogats per un cert tipus de recurs pex tipus A, classe pex IN i nom de domini pex wwwgeccat , els…
adaptador
Electrònica i informàtica
Element constituït per una targeta de circuit imprès, que forma part d’un ordinador i que serveix per a fer possible el funcionament i la interconnexió entre els diferents elements o parts de què consta.
Hi ha dos adaptadors bàsics estàndards en tot ordinador l’adaptador de vídeo i l’adaptador d’unitat de discs L' adaptador de vídeo o de pantalla proporciona tots els circuits necessaris per a convertir les ordres de l’ordinador en una imatge vissible en la pantalla del monitor Té dos elements clau el controlador de vídeo i la memòria Atès que hi ha diversos tipus d’adaptadors de vídeo, aquests es munten en una targeta que fàcilment hom pot substituir per una altra mitjancat una disposició adoptada en tots els ordinadors, els quals tenen uns slots d’expansió que permeten d’introduir…
aïllant
Electrònica i informàtica
Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció.
Hom utilitza dielèctrics, de molt alta resistivitat i per tant de conductivitat pràcticament nulla Poden ésser sòlids, líquids o gasosos Els aïllants, a diferència del conductors, tenen els electrons lligats, però sota condicions determinades poden perdre electrons, és a dir que s’ionitzen, i esdevenen així conductors Segons la teoria de l’estat sòlid, desenvolupada amb l’estudi dels semiconductors, un aïllant té la banda normal d’energia i la primera banda d’excitació separades per una banda prohibida que requereix una energia elevada per a la seva disrupció Els aïllants…
impressora
Esquemes del mecanisme d’impressió de diferents tipus d’impressora; de dalt a baix: matricial, de raig de tinta i làser
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Màquina que imprimeix les dades elaborades per un sistema informàtic.
El teletip fou el primer perifèric capaç d’escriure els resultats que donava un ordinador i era emprat tant per a introduïr informació com per a rebre-la, però, malgrat que eficaç, resultava excessivament lent Aviat aparegueren les impressores que tan sols havien d’escriure i eren dissenyades per a operar a altes velocitats En aquestes, la impressió es fa, a vegades, per mitjans tèrmics sobre papers especials, però més correntment damunt de paper ordinari, presentat en una banda contínua de gran llargària plegada en forma d’acordió, que és estirada a través d’uns pius que penetren en unes…
cibernètica
Electrònica i informàtica
Activitat científica que, segons Norbert Wiener, estudia la comunicació i el control en els animals i en les màquines.
Té essencialment un caràcter interdisciplinari, per tal com els sistemes de comunicació i de control són trobats pertot en la natura comportament animal, ecosistemes, psicologia i en el treball de l’home enginyeria, processos de fabricació automatitzats, comportament dels individus o dels petits grups La formalització cibernètica d’aquests sistemes unifica conceptes de diversos camps, i per això hi ha pocs especialistes en cibernètica, mentre que un gran nombre d’investigadors utilitzen els seus principis en llur treball Primàriament, la cibernètica és la ciència de construir, manipular i…
memòria
A dalt, xip de memòria RAM dinàmica de capacitat baixa. Cada bloc representa uan funció. les fletxes indiquen la direcció i el sentit dels senyals elèctrics, La funció d’emmegatzematgede dades només ocupa una part del xip; les cèl·lules de memòria, disposades com els nusos d’una malla de files i columnes. A baix i a la dreta, un d’aquets nusos, que pot emmagatzemar un sol bit fent que els valors 0 i 1 corresponguin a dos estats de càrrega del condensador.
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries solament de lectura…