Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
radiodifusió d’àudio digital
Electrònica i informàtica
Sistema digital de radiodifusió d’àudio que consisteix en la transmissió d’àudio d’alta qualitat en format totalment digital, tant a receptors fixos com a mòbils.
Aquest sistema canvia el plantejament del que fins aaleshores eren les emissions radiofòniques, en les quals per a cada programa analògic s’utilitzava una freqüència radioelèctrica diferent Amb el sistema DAB cada centre emissor emet un senyal digital anomenat múltiplex, que consisteix en un flux de dades a una velocitat d’1,5 Mbps Aquest senyal múltiplex està format a partir de la inserció de sis programes estereofònics d’àudio, que s’han digitalitzat i comprimit utilitzant el sistema de codificació Musicam, que en funció del nivell de qualitat desitjat pot generar un flux de…
convertidor d’imatge
Electrònica i informàtica
Física
Tub electrònic que converteix una radiació no visible (p ex, infraroja) en una imatge visible.
Consta d’un fotocàtode que, en ésser sotmès a una radiació no visible, emet un flux d’electrons que són focalitzats per unes lents electròniques i projectats sobre una pantalla fluorescent ànode, on produeixen una imatge visible Són utilitzats com a intensificadors d’imatge pels sistemes de raigs X, per les cambres fotogràfiques o els telescopis infraroigs, pels microscopis, els visors nocturns, etc
dissector d’imatge
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tipus primitiu d’analitzador d’imatge ideat i perfeccionat per P.T.Farnsworth.
La imatge òptica és projectada sobre un mosaic transparent fotosensible que emet electrons, els quals, accelerats convenientment, formen la imatge electrònica, que és explorada mitjançant un sistema de deflexió magnètica i un ànode fix El corrent de sortida correspon a la brillantor de la imatge, que és analitzada, així, punt per punt, successivament Aquest aparell, que fou el primer analitzador electrònic, és poc emprat actualment a causa de la seva poca sensibilitat analitzador d’imatge
televisió digital terrestre
Electrònica i informàtica
Comunicació
Sistema de difusió del senyal de televisió que utilitza la tecnologia digital per a la transmissió de la imatge i el so a través de les ones terrestres.
S'hi utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la televisió terrestre convencional L’emissió arriba als aparells de televisor a través d’un descodificador digital o bé a un televisor amb receptor digital incorporat La TDT permet un major nombre de canals gràcies al millor aprofitament de l’ample de banda, una recepció de millor qualitat del senyal i la possibilitat d’accedir a serveis digitals addicionals i serveis interactius El 1998, Televisió de Catalunya inicià les primeres proves i, des del 2002, emet regularment programes amb sistema TDT El 2003, la…
redifusió
Electrònica i informàtica
Distribució de continguts informatius o lúdics per un emissor que ha adquirit els drets de l’emissor original per mitjà d’un contracte o llicència.
Aquesta transmissió es pot fer en qualsevol mitjà de comunicació televisió, ràdio, premsa i web En la redifusió televisiva, un programa s’emet en una cadena de televisió diferent de la qual s’emeté per primera vegada, després d’una venda dels drets de reproducció Hi ha també programes que són creats exclusivament per a la redifusió en diverses cadenes d’àmbit nacional o internacional La redifusió radiofònica funciona com la televisiva, però normalment les ràdios normalment d’FM obtenen programes de grans cadenes d’àmbit estatal En la redifusió web, alguns continguts d’un web,…
sintonitzador
Electrònica i informàtica
Aparell per a sintonitzar una ona corresponent a una emissora determinada.
Els sintonitzadors emprats correntment són prevists per a sintonitzar només les freqüències de les bandes utilitzades en la pràctica Per aquest fet hom distingeix els sintonitzadors pel nom de les freqüències o llargada d’ones que pot sintonitzar UHF, VHF, LW, MW, SW o pel tipus de modulació AM, FM, PM En alta fidelitat és anomenat sintonitzador l’aparell que rep, tracta i detecta la informació electromagnètica de radiofreqüència que s’emet modulada en AM o en FM Entre altres prestacions, el sintonitzador sol disposar d’indicador i control automàtic de freqüència…
iconoscopi

Esquema i funcionament d’un iconoscopi
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tub analitzador d’imatge ideat el 1928 per V.K. Zworykin.
Fou el primer que emprà la integració fotoelèctrica i substituí immediatament els sistemes puntuals d’exploració mecànica Consisteix en un canó electrònic que genera un feix d’electrons per a l’exploració de la superfície d’un mosaic fotosensible Aquest consta d’una placa prima de mica amb una capa metàllica sobre la cara posterior, per on hom obté el senyal elèctric de vídeo La cara anterior del mosaic, sobre la qual hom projecta la imatge de l’escena, és formada per una infinitat de granets microscòpics d’argent recoberts de cesi, que formen petites cèllules fotoemissives En ésser illuminat…
disc magnetoòptic
Electrònica i informàtica
Denominació genèrica dels sistemes d’enregistrament repetible i de lectura de dades i senyals en un disc magnètic que combinen mètodes òptics i magnètics.
La informació va en un suport de caràcter magnètic, però el dispositiu que la llegeix és un làser La lectura es basa en una propietat del camp magnètic segons la seva polaritat, aquest camp fa girar el pla de polarització d’una llum polaritzada, en sentit horari o bé antihorari El grup lector capta, doncs, la llum reflectida pel disc, com en els sistemes de disc òptic i, a diferència d’aquests, en detecta la polarització En l’enregistrament, la combinació de mètodes òptics i magnètics és diferent El capçal magnètic és assistit per un làser per tal d’augmentar la densitat d’enregistrament El…
cèl·lula fotoelèctrica
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic basat en l’efecte fotoelèctric destinat a convertir una radiació generalment lluminosa en un corrent elèctric.
Segons llur constitució i llur forma de funcionament, les cèllules fotoelèctriques poden ésser fotoemissives, fotoconductores o fotovoltaiques Les cèllules fotoemissives o fototubs són tubs electrònics proveïts d’un càtode fotoelectrònic, que sol ésser semicilíndric i format per un metall alcalí en incidir-hi la llum emet electrons que són captats per l’ànode, disposat a l’eix del semicilindre i en forma de fil o de cilindre prim Aquests tipus de cèllula poden ésser de buit o bé de gas les primeres tenen una sensibilitat petita uns 50μA/lm i són emprades per a mesures…
arc
Electrònica i informàtica
En un gas ionitzat, tipus de descàrrega que es produeix entre dos electrodes quan el càtode és pròxim de la temperatura d’emissió termoiònica i que es caracteritza per un pas de corrent de gran densitat i una irradiació de llum.
Es diferencia de la guspira perquè aquesta és disruptiva, transitòria i, a més de llum, emet soroll i de l' efluvi perquè aquest és possible amb el càtode fred L’arc presenta una característica tensió-corrent decreixent, és a dir, que la tensió u disminueix quan la intensitat i augmenta, aproximadament segons la llei d’Ayrton u = a + b/ i , on a i b són constants, i per tant la seva resistència equivalent és r = a/ i + b/ i 2 Així, resulta que l’arc és inestable quan s’alimenta d’una font de tensió constant, perquè, un cop establert, si la intensitat tendia a disminuir, la resistència…