Resultats de la cerca

Al davant de cadascuna hi havia un cap, anomenat šayh o pīr , que vetllava pel contingut espiritual de la doctrina i tenia cura de l’administració dels béns de la comunitat procedents, sobretot, de donacions i de quotes Els seus adeptes reben diversos noms ihwān germans, faqīr faquir o dar-wīš dervix, segons els països Si per un costat les ṭarīqa constituïren un fons notable d’expansió religiosa rābiṭa, zāwiya, també han estat un dels cossos més reaccionaris del món islàmic Les principals han estat la baktasitta Bektaşi, l'ahmadia i la sanusiyya sanussi

És considerat fundador d’una escola mística que compta encara amb nombrosos adeptes Autor d’un cançoner

Fundada a l’Iraq per Dawūd ibn Ḫalaf al-Iṣfahānī al segle IX, únicament assolí el reconeixement oficial durant el califat almohade d’Almansor segle XII, bé que ha tingut sempre adeptes aïllats, entre els quals destaca l’andalusí Ibn Ḥazm

Designat successor pel seu pare, Ǧa'fār al-Sādiq, més tard fou destituït dels seus drets per aquest mateix Quan Ǧa'fār al-Sādiq morí 765, mort també ja aleshores Ismā'īl, un grup d’adeptes que sostenia que la primera designació era irrevocable el reconegué per imam

Aviat l’arbre esdevingué meta de pelegrinatges dels adeptes a la nova religió, i al seu costat l’emperador Aśoka segle III aC erigí un famós stupa , del qual sols resta una part del recinte En el seu lloc, abans del segle VII, fou edificat el Mahabodi, monument visitat per un gran nombre de pelegrins de tot el món budista, que ha exercit una gran influència sobre l’arquitectura oriental

Aquesta secta nasqué arran de la successió del califa fatimita al-Mustanṣir mort el 1094, quan el seu fill petit, al-Musta'lī, féu executar el seu germà gran Nizār de qui deriva la secta dels nizarites i el fill d’aquest El darrer imam visible dels mustalites, el califa al-Āmir, fou assassinat el 1129 La secta, ja des del s XII, s’estengué cap a l’Índia i trobà adeptes sobretot al Gujarat

Originari de la tribu berber masmuda, anà en pelegrinatge a la Meca i visità l’Àndalus, Egipte i Bagdad Establert de nou 1116 a l’alt Atles, predicà l’estricta observança de l’islam enfront del formalisme almoràvit vigent El 1121 es proclamà mahdī , i els seus adeptes, anomenats al-muwaḥḥidūn almohade , dominaren aviat la regió de Sus i l’Antiatles La seva obra fou continuada pel seu deixeble ‘Abd al-Mu'min

Adaptació a l’escola hanbalita de la reforma puritana d’ibn Taymiyya, preconitzava l’observança estricta de l’islam alcorànic i condemnava diverses pràctiques culte als sants, pelegrinatge a llurs tombes, els minarets a les mesquites, el rosari musulmà, l’ús del tabac, la música, etc com a innovacions contràries a la pura ortodòxia sunnita La doctrina wahhabita, estretament lligada des de bon principi a la dinastia saudita wahhabita 2 2, ha estat l’origen del regne wahhabita d’Aràbia Aràbia Saudita, d’on és la religió oficial Té també adeptes a l’Índia, a l’Afganistan i al…

Solien ésser construïts al costat de la tomba d’algun personatge venerat per l’islam qubba, i incloïen un lloc d’oració públic, una escola alcorànica, una hostatgeria per a viatgers i obres de beneficència L’època de la màxima esplendor de les zāwiya fou el període mameluc egipci Durant el s XIX tingueren un gran desenvolupament al Magrib, i el 1925 fou dictaminada la seva supressió a Turquia

Bé que de bon principi es presentà com un partit proàrab que defensà elcaràcter hereditari del califat enfront dels omeies, aviat el xiisme prengué el caire d’un moviment religiós i extremista i reclutà nombrosos adeptes entre els pobles sotmesos i entre les classes baixes, sobretot a l’Iran, com a conseqüència del matrimoni de Ḥusayn ibn ‘Alī amb la filla del darrer sobirà sassànida Les diferències del xiisme respecte a l’ortodòxia sunnita no eren únicament de caire polític, sinó que evolucionaren en formulacions religioses ben diverses, sobretot pel que fa a la doctrina de l’…