Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
flexiseguretat
Economia
Sociologia
Política socioeconòmica que associa mercats de treball flexibles amb nivells elevats de protecció social.
ecogastronomia
Alimentació
Sociologia
Corrent que promou el plaer de menjar de manera sana i variada, la gastronomia tradicional basada en productes artesans, sobretot ecològics, de temporada i de proximitat, i també la preservació del patrimoni alimentari local.
És per això que també proposa un canvi en la lògica de la producció agroalimentària, a través d’iniciatives d’ajuda a la producció local d’aliments sostenibles i de qualitat, respectant el medi ambient, el benestar animal, els productors i la salut humana, i promou la protecció i el foment de l’herència cultural de les tradicions gastronòmiques i alimentàries, dels seus productes i dels seus sistemes de producció Aquest corrent o moviment gastronòmic, fundat el 1989 a Itàlia per Carlo Petrini per a contrarestar el tipus d’alimentació imposat per l’extensió del menjar ràpid fast-…
Franz Oppenheimer

Franz Oppenheimer
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg alemany d’origen jueu.
Després d’exercir deu anys com a metge, inicià estudis d’economia, i s’interessà per l’anàlisi del canvi social, que ell explicà mitjançant models dinàmics Influït per LGumplowicz, acceptà només parcialment protecció marxista i introduí en la seva obra —el punt central de la qual fou la denúncia del monopoli de la propietat de la terra— alguns principis marginalistes Obres principals Die Siedlungsgenossenschaft Versuch einer positiven Überwindung des Kommunismus durch Lösung des Genossenschaftsproblems und der Agrarfrage ‘La cooperativa agrària Assaig d’una superació positiva del…
Instituto Nacional de la Seguridad Social
Sociologia
Entitat creada l’any 1978 sota la tutela del ministeri de sanitat i seguretat social en desaparèixer l’antic Instituto Nacional de Previsión, que s’encarrega de la gestió i administració de les prestacions econòmiques de la seguretat social a l’Estat espanyol.
Les seves funcions específiques són inscripció d’empreses, afiliació, altes i baixes dels treballadors, reconeixement del dret a les prestacions sanitàries de l 'Instituto Nacional de la Salud i de les econòmiques a càrrec de la seguretat social Les prestacions econòmiques s’atorguen en els casos d’incapacitat laboral transitòria per malaltia comuna o professional, accident —laboral o no— i maternitat, invalidesa provisional o permament, lesió permanent no invalidant, jubilació, atur, mort, viduïtat, orfandat i protecció a la família premis de natalitat i nupcialitat, famílies…
adopció internacional
Sociologia
Adopció en què els adoptants (o adoptant) i l’adoptat tenen la seva residència habitual en estats diferents.
Iniciada els primers anys posteriors a la Segona Guerra Mundial per part de famílies nord-americanes que acollien orfes de guerra europeus, l’adopció internacional continuà després amb els conflictes bèllics de la guerra freda Les grans desigualtats socioeconòmiques i les creixents facilitats d’accés i comunicació l’han convertit en un fenomen mundial, amb un flux de menors que va dels països pobres on s’inclouen, des dels anys noranta, els estats de l’antic bloc soviètic als països rics Les adopcions internacionals constitueixen, juntament amb la immigració, una compensació a la baixa…
familiarisme
Sociologia
Característica d’algunes societats en què la família constitueix un element crucial de reproducció i estructuració i tendeix a vertebrar la societat en el seu conjunt.
Hi ha moltes pràctiques i representacions simbòliques que estan fetes a imatge i semblança de les relacions familiars Així, en una societat familiarista la separació que hom fa entre el públic i el privat resulta força artificiosa perquè sovint algunes relacions de l’àmbit públic —per exemple a les empreses— estan regides pel model familiar Com assenyala LlFlaquer 2008, a Catalunya la família troncal, el model tradicional per antonomàsia, ha proporcionat històricament una matriu a partir de la qual deriven moltes pautes implícites de les relacions socials El règim de benestar mediterrani es…
beneficència
Sociologia
Acció d’ajuda directa, permanent o transitòria, especialment material, als qui no disposen de mitjans suficients per a cobrir necessitats intel·lectuals o materials bàsiques.
En èpoques pretèrites, aquesta acció de beneficència, tant pública com privada, fou d’una gran extensió Modernament, l’evolució dels conceptes de solidaritat humana i també la introducció de nous principis sobre les obligacions i els deures socials i estatals han fet que la beneficència tradicional hagi estat gradualment substituïda per altres sistemes d’assistència, com la seguretat social La beneficència pública és organitzada i sostinguda pels organismes oficials, amb més o menys ajuda ocasional, però directa, dels ciutadans actua com a beneficència estatal, provincial, autonòmica,…
assistent social
Sociologia
Persona que exerceix com a professió el treball social
.
Als països anglosaxons és anomenat social worker a alguns països de l’Amèrica llatina, trabajador social Des de sempre ha existit algun tipus d’ajuda organitzada a altri, però la promoció de persones i grups no apareix com a professió, amb tècniques pròpies, fins a la fi del s XIX Bé que inicialment el treball dels assistents socials anava destinat predominantment als mancats de mitjans econòmics o necessitats de protecció, el seu camp d’actuació s’ha estès progressivament a activitats de tipus preventiu de problemes socials A l’Estat espanyol el seu principal àmbit de treball…
totemisme

Detall de la part superior d’un tòtem indi a Ketchikan, Alaska.
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Religió
Sociologia
Conjunt de normes socials, obligacions i prohibicions, creences, usos, etc., difosos en nombroses civilitzacions anomenades ‘‘primitives’’, sobretot en cultures basades en la caça i l’agricultura.
Es fonamenten en la concepció d’una relació especial de parentiu o de concordança mítica i, doncs, de mútua protecció entre un grup sociocultural o un individu i el tòtem Considerat avantpassat mític i sovint divinitzat, el tòtem té sempre la funció d’estructurar la vida social i és font d’obligacions i prohibicions hom estableix l'endogàmia i múltiples tabús, sobretot alimentaris hom no pot matar ni menjar-se, sota pena de mort, l’animal totèmic i rituals cal prendre nombroses precaucions per tal d’evitar-ne el contacte, perquè és carregat d’una força perillosa o mana, etc Fenomen molt…
francmaçoneria
Història
Sociologia
Societat secreta.
Organitzada a Anglaterra a la fi del segle XVII recollint, entre altres tradicions, la dels free-masons ‘constructors’ medievals, que s’associaven al marge dels gremis locals per dur a terme on calgués la construcció de temples i altres edificis públics amb tècniques professionals que no revelaven als profans La societat s’estengué ràpidament per tot Europa, després per Amèrica, fins a assolir ramificacions arreu del món Alguns d’aquells antics free-masons , que utilitzaven com a distintius simbòlics el compàs, l’escaire i altres instruments de l’ofici, es consideraven hereus espirituals dels…