Resultats de la cerca

L’aromatització és una operació industrial generalment simple en la qual l’aromatitzant pot ésser aplicat per dissolució, dispersió, barreja, polvorització de líquid sobre sòlid o impregnació

Com que els glòbuls de greix emulsionats en la llet no tenen tanta densitat com el plasma, tendeixen a reunir-se a la superfície formant una capa espessa i groguenca Hom pot accelerar aquesta separació física i fer- la pràcticament total per aplicació de la força centrífuga

És una tècnica molt freqüent en confiteria i en pastisseria Cal generalment un condicionament previ, una aplicació del bany en estat líquid i una solidificació posterior per tal d’aconseguir un producte consistent i manejable El bany tendeix a augmentar l’estabilitat i la conservació del producte base

Les batedores poden ésser de funcionament intermitent o continu Les batedores intermitents, emprades en les petites indústries, són basades en l’aplicació d’agitadors planetaris ràpids de filferro Les batedores contínues, en què el pas de la matèria que hom vol batre líquida o pastosa entre un rotor i dos trencacorrents és simultani amb una circulació d’aire a pressió, són emprades en les indústries de gran producció i en processos d’assecatge amb formació prèvia d’una escuma persistent

Aquesta fricció genera la calor necessària per a l’evaporació A causa del fet que el camp elèctric és uniforme, l’escalfament és simultani i uniforme en tota la massa del sòlid això fa que sigui un mètode molt interessant per a la deshidratació de peces de mida gran sense que hi hagi perill de reescalfament en la superfície El camp d’aplicació és principalment l’última fase de deshidratació, o bé aliments amb baix contingut d’aigua El cost d’aquest sistema de deshidratació és comparativament més alt

El seu mecanisme d’acció és bacteriostàtic o bactericida, segons que actuï més específicament sobre bacteris o fongs Dins el camp dels productes químics de síntesi, són conservadors els àcids benzoic, sòrbic, p-clorobenzoic, llurs sals i d’altres L’aparició dels antibiòtics ha fet que també tinguessin aplicació en aquest camp els més emprats són la nisina, nistatina, pimaricina, tilosina i els grups de les tetraciclines Els antioxidants d’ús alimentari poden ésser considerats com a conservadors dels greixos alimentaris per tal com n'eviten l’actuació química per oxidació…

El costum de condimentar els aliments té un origen remot i és possible que la primera motivació del seu ús fos la conveniència de dissimular les olors desagradables dels queviures en mal estat de conservació Els condiments afavoreixen la digestió perquè estimulen les secrecions gàstriques Poden ésser substàncies simples o composicions culinàries, com les salses salsa i els sofregits sofregit Segons llur sabor, els condiments simples poden ésser classificats en salats sal , àcids vinagre, suc de llimona, tàperes , aromàtics espècies, herbes , acres mostassa, all Alguns aliments pròpiament…

Consisteix a refredar-los fins a una a temperatura superior a la de congelació del producte alimentari, emprat quan hom vol aconseguir la conservació dels productes durant períodes de temps relativaments curtsEn la refrigeració, l’aplicació de fred ha d’ésser contínua i constant des del moment de la collita o de la preparació del producte fins al de la seva transformació o el seu consum Són sotmesos a refrigeració, generalment entre 0°C i 5°C, molt diversos aliments destinats al consum o a ésser emprats com a primeres matèries en posteriors elaboracions industrials, i la duració…

El codi, creat com a defensa del consumidor, comprèn regulacions sobre etiquetatge, composició, denominació d’origen, additius, colorants, residus de pesticides, qualitat microbiològica i processos de tots els aliments, aliments per a animals i certs productes domèstics d’ús freqüent en cuina o de possible ingestió oral per infants llumins, joguines en l’aspecte del colorant utilitzat, etc També inclou el mètode de mostreig i d’anàlisi El codi alimentari de l’Estat espanyol, l’articulat del qual fou publicat per decret el 21 de setembre de 1967, estableix les directrius de la legislació…

Estudià solfeig, piano, violí i clarinet al convent de Sant Antoni de Pàdua de la seva ciutat natal, i en fou membre de l’orquestra Mestre nacional, exercí al Migjorn Gran Menorca, 1906-15, on fou director de la banda municipal, organista de la parròquia, creà un orfeó i fundà la revista Llum Nova 1912-23 També exercí a Artà 1915-25, on, a partir de la impremta Minerva fundada per ell, hi impulsà les revistes Llevant 1916 i Tresor dels Avis 1922, les quals dirigí fins el seu trasllat a Palma i on publicà nombrosos materials folklòrics Traslladat a Palma l’any 1925, fou membre de l’ Associació…