Resultats de la cerca

Aquest terme no s’ha de confondre amb els conceptes de baixa aportació calòrica o sense aportació calòrica

 Dins del terme IDR s’engloben quatre conceptes que cal diferenciar el requeriment mitjà estimat, l’aportació dietètica recomanada, l’ingesta adequada i el nivell d’ingesta màxima tolerable El requeriment mitjà estimat és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 50% dels individus d’una població L’aportació dietètica recomanada és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 97-98% dels individus d’una població L’ingesta adequada és el nivell recomanat d’ingesta d’…

Encara que se li atribueix una aportació de vitamina B12, en realitat conté anàlegs d’aquesta vitamina, que no fan la mateixa funció en l’organisme humà i fins i tot poden interferir en el metabolisme de la pròpia vitamina B12, la qual posa pot derivar en un dèficit d’aquest nutrient i provocar anèmia i neuropatia Depenent de l’entorn en el qual hagin estat cultivades, poden estar contaminades per metalls pesants, per la qual cosa és important garantir-ne una font segura

Aquests compostos s’associen amb la promoció de la salut i amb respostes protectores en la prevenció de malalties, gràcies a la seva capacitat per influir en el metabolisme cellular Contribueixen a la reducció del risc de desenvolupar diferents malalties alguns tipus de càncer, diabetis mellitus, desordres del metabolisme dels greixos o restrenyiment crònic Alguns compostos bioactius són la fibra alimentària, diversos productes derivats de plantes, diferents substàncies en aliments fermentats, etc Algunes malalties causades per problemes nutricionals han estat relacionades amb una …

Hi ha edulcorants naturals sacarosa, fructosa, glucosa, etc amb poder energètic 4,1 kcal / g i un conjunt de productes de síntesi química sacarina, ciclamats, etc caracteritzats per un poder edulcorant molt superior als sucres naturals 1 g de sacarina té el mateix efecte que aproximadament 500 g de sacarosa i perquè no fan cap aportació energètica Hom ha intentat de lligar el seu poder edulcorant amb l’estructura química coordinada entre grups —OH i —NH 2 La seva utilització és com a substitut dels sucres naturals en dietes on el sucre no és convenient aliment La toxicitat dels…

Es troben de manera natural als productes lactis i les carns, sobretot de remugants, i en aliments processats com a resultat de la hidrogenació parcial dels greixos insaturats i del refinament dels olis vegetals i de peix, i també en derivats del procés de fregida A partir dels anys noranta, es començaren a descobrir els efectes ddaquest tipus de greix sobre la salut, que se centren en l’augment dels nivells de colesterol total i LDL, la disminució dels nivells d’HDL, la inducció de la inflamació sistèmica i la disfunció endotelial Per tot això, els greixos transformats s’associen a un…

Per a aconseguir una dieta equilibrada, i per tant saludable, cal consumir de manera adequada i amb les quantitats recomanades aliments de cada grup piràmide d’aliments El consum diari recomanat és de 3 a 6 racions de feculents pasta, arròs, patates i llegums, que aporten carbohidrats complexos i fibres 5 racions de verdures, hortalisses i fruita, que aporten fibres i vitamines i són baixes en greixos 2 o 3 racions d’aliments proteics carn, peix, ous i llegums, que aporten proteïnes, encara que s’ha d’anar amb compte amb les d’origen animal perquè contenen també quantitats elevades de greix…

Representa un model alimentari molt saludable, ja que té unes taxes de morbiditat per malalties cròniques més baixes i una esperança de vida més elevada que les d’altres regions Durant la dècada del 1960 es podien trobar algunes característiques comunes que la distingien, com l’abundància d’aliments derivats del blat i altres cereals, i fruita, verdura i hortalisses, llegum i fruita seca la utilització de l’oli d’oliva com a principal font de greix un consum moderat de peix, productes lactis i ous el consum de petites quantitats de carn, i l’aportació de vi durant els àpats Al…

Llicenciat en filologia romànica, destacà especialment en l’estudi de la toponímia i l’onomàstica, i també en qüestions de normativa lingüística, de l’ús de l’estàndard als mitjans de comunicació i de lexicografia Treballà com a corrector per a Edicions 62 i per a Curial, de redactor tècnic en terminologia científica a la Gran enciclopèdia catalana i d’assessor en matèria de toponímia de la Gran geografia comarcal de Catalunya Vinculat amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya com a tècnic en toponímia 1998-2012, la seva aportació fou fonamental per a la sistematització i…

Fou fundat el 1958 amb el nom d’Agropecuària de Guissona per un grup de professionals del sector agrari de la comarca de la Segarra, encapçalats pel veterinari Jaume Alsina Calvet, amb l’objectiu d’obtenir ingressos complementaris als incerts guanys de l’agricultura Amb els anys, anà tancant el cicle productiu complet, des de la cria d’aviram o bestiar fins a la seva transformació càrnia, a la construcció de granges o el subministrament de pinsos i l’assistència veterinària L’entitat esdevingué la societat mercantil Corporació Alimentària Guissona al desembre del 1999 amb l’aportació…