Resultats de la cerca

L’aromatització és una operació industrial generalment simple en la qual l’aromatitzant pot ésser aplicat per dissolució, dispersió, barreja, polvorització de líquid sobre sòlid o impregnació

Com que els glòbuls de greix emulsionats en la llet no tenen tanta densitat com el plasma, tendeixen a reunir-se a la superfície formant una capa espessa i groguenca Hom pot accelerar aquesta separació física i fer- la pràcticament total per aplicació de la força centrífuga

És una tècnica molt freqüent en confiteria i en pastisseria Cal generalment un condicionament previ, una aplicació del bany en estat líquid i una solidificació posterior per tal d’aconseguir un producte consistent i manejable El bany tendeix a augmentar l’estabilitat i la conservació del producte base

El text originari, redactat en llatí Consuetudines Ilerdenses , fou traduït al català al començament del s XIV Recull la normativa donada a la ciutat pels reis, els costums escrits, els estatuts i els bans dictats pels cònsols lleidatans i els usos fins aleshores no escrits L’ordre de prelació establert fou costums, privilegis, usatges, lleis gòtiques i, en darrer terme, lleis romanes Llur aplicació, però, s’anà perdent i adaptant a la legislació general de Catalunya

Les batedores poden ésser de funcionament intermitent o continu Les batedores intermitents, emprades en les petites indústries, són basades en l’aplicació d’agitadors planetaris ràpids de filferro Les batedores contínues, en què el pas de la matèria que hom vol batre líquida o pastosa entre un rotor i dos trencacorrents és simultani amb una circulació d’aire a pressió, són emprades en les indústries de gran producció i en processos d’assecatge amb formació prèvia d’una escuma persistent

Aquesta fricció genera la calor necessària per a l’evaporació A causa del fet que el camp elèctric és uniforme, l’escalfament és simultani i uniforme en tota la massa del sòlid això fa que sigui un mètode molt interessant per a la deshidratació de peces de mida gran sense que hi hagi perill de reescalfament en la superfície El camp d’aplicació és principalment l’última fase de deshidratació, o bé aliments amb baix contingut d’aigua El cost d’aquest sistema de deshidratació és comparativament més alt

El seu mecanisme d’acció és bacteriostàtic o bactericida, segons que actuï més específicament sobre bacteris o fongs Dins el camp dels productes químics de síntesi, són conservadors els àcids benzoic, sòrbic, p-clorobenzoic, llurs sals i d’altres L’aparició dels antibiòtics ha fet que també tinguessin aplicació en aquest camp els més emprats són la nisina, nistatina, pimaricina, tilosina i els grups de les tetraciclines Els antioxidants d’ús alimentari poden ésser considerats com a conservadors dels greixos alimentaris per tal com n'eviten l’actuació química per oxidació Igualment, el diòxid…

Molts privilegis reials per a la ciutat de Girona 1232, 1286, 1289, 1351 i sobretot 1284, que hi estenien els bons usos i costums de Barcelona, a la fi foren aplicats a tot el bisbat el 1284 s’introduí a Girona el Recognoverunt proceres Parallelament, s’anà creant un dret consuetudinari, recollit als repertoria dels juristes i als llibres de la cort de la vegueria i de la batllia de Girona també eren recollides algunes constitucions sinodals per raó de la preeminència del dret canònic Costums de Girona Actualment, l’àmbit d’aplicació d’aquest dret, incorporat en…

El costum de condimentar els aliments té un origen remot i és possible que la primera motivació del seu ús fos la conveniència de dissimular les olors desagradables dels queviures en mal estat de conservació Els condiments afavoreixen la digestió perquè estimulen les secrecions gàstriques Poden ésser substàncies simples o composicions culinàries, com les salses salsa i els sofregits sofregit Segons llur sabor, els condiments simples poden ésser classificats en salats sal , àcids vinagre, suc de llimona, tàperes , aromàtics espècies, herbes , acres mostassa, all Alguns aliments pròpiament…

Té l’origen en les cartes de poblament donades a la ciutat per Ramon Berenguer IV el 1148 i el 1149, que establiren un estatut primari basat en el dret aleshores vigent a Catalunya i en les pràctiques curials del comtat de Barcelona Llur aplicació topà amb la disconformitat de la senyoria de la casa de Montcada i, des del 1181, de la de l’orde del Temple les discòrdies, sotmeses a l’arbitratge del bisbe de Lleida, que el 1241 pronuncià l’anomenada sentència de Flix , que declarava com a vigents els Usatges de Barcelona i com a supletoris els costums de la ciutat, perduraren fins…