Resultats de la cerca

Correspon a un 50% del seu, i la part sòlida és l’oleoestearina Hom l’empra per a fer margarina

Hom classifica els productes de pastisseria en lleugers i sòlids La pastisseria lleugera comprèn les galetes, el pa de pessic, el brioix, la pasta fullada, etc La pastisseria sòlida comprèn preparacions que requereixen una digestió més llarga i que generalment són consumides durant els àpats varietats a base de carn, peix, etc o com a postres A més del seu caràcter tradicionalment artesanal, la pastisseria és avui també una activitat industrial important

En alguns tipus pruna, préssec la cocció és sense sucre, però normalment s’arriba a un 45-65% de sacarosa La consistència varia segons el temps de cocció Les pastes , o melmelades sòlides com la de codony, són obtingudes coent la polpa amb xarop, fins que, per refredament, en resulta una massa sòlida No pot ésser considerada una conserva, perquè el sucre en varia el tast i el valor nutritiu, que és fonamentalment energètic

Consisteix en un dipòsit de vidre, dotat d’un sistema de sifó per al buidatge automàtic i un braç lateral per a la circulació dels vapors provinents d’un matràs bullidor acoblat a la part inferior de l’aparell, a l’interior del qual hom colloca un cartutx de paper porós que conté el sòlid del qual hom vol extreure la substància sòlida, de tal manera que el líquid condensat en un refrigerant acoblat a la part superior hi degoti

N'hi ha de diverses menes espessidors gomes, agar, alginats, pectines, gelatina, midons, celluloses, polifosfats, enduridors monoglicèrids i diglicèrids, sals càlciques, humectants sorbitol, glicerol, propileneglicol, antiaglomerants o antiaglutinants fosfats, silicats, ferrocianurs, dispersants per a retenir un líquid aromes o essències en fase sòlida sílice colloidal, manitol, coadjuvants a l’aireig de masses i pastissos tensioactius, enzims ablanidors de carn papaïna, millorants de la panificació α-amilasa, etc Hom els empra en quantitats relativament grans, però com que molts…

És separat parcialment, normalment per pressió, a partir de la pasta de cacau o dels grans torrats i espellofats És una massa sòlida que es fon al paladar, de color blanc groguenc, amb olor i gust de cacau En la indústria alimentària és utilitzada quasi exclusivament en l’elaboració de la xocolata i d’altres productes derivats del cacau d’alt contingut en greix En farmàcia és molt emprada com a excipient de supositoris i pomades i, en forma de barreta, per a amorosir els llavis tallats

Una de les més consumides és la de codony codonyat

Molts apareixen de forma natural en fruites, algues i fongs La primera matèria per a la seva obtenció són els polisacàrids midó de blat de moro, blat, etc Com que provoquen retenció de l’aigua, s’anomenen també humectants i, en congelats, crioprotectors El seu sabor dolç fa que s’utilitzin com a edulcorants Els poliols es metabolitzen de manera diferent als carbohidrats com el sucre, la glucosa o el midó Sols s’absorbeixen al budell prim parcialment, i una fracció considerable arriba al budell gros, on fermenta per la flora bacteriana Per això tenen un valor calòric baix al voltant de 2,4…

Ha de tenir un mínim d’un 80% de greix i un màxim d’un 16% d’aigua També inclou petites quantitats d’altres components de la llet La crema o nata, que conté d’un 30 a un 35% de greix, pot ésser àcida o dolça, segons que procedeixi de la separació espontània o de la centrifugació en desnatadores En el primer cas hom obté la mantega àcida , i en el segon la industrial, la mantega dolça La batuda és feta a les mantegueres, segons diferents models, capacitats i intensitat i ritmes d’agitació Gràcies a la batuda es trenquen els glòbuls de greix de la crema, que se solidifica tot formant dues…