Resultats de la cerca

La hipòtesi adoptada per la gramàtica generativa és que la gramàtica universal és innata, que es tracta d’una dotació genètica de què neixen proveïts els membres de l’espècie humana Aquesta GU explicaria la facilitat amb què adquirim una gramàtica específica Les diferències entre les llengües responen, segons aquesta perspectiva, a les variacions paramètriques, les quals quedarien fixades mitjançant l’experiència

Així, en català, com en moltes altres llengües, l’oposició entre masculí i femení representada pels morfemes ell/ella, persistent en plural ells/elles, s’esvaeix a favor de l’arximorfema masculí quan representa grups de coses gramaticalment masculines i femenines barrejades de manera que si hom sent tots ells canten , pot entendre que es tracta d’un grup d’homes, nois, ocells només mascles, o bé d’un grup sexualment i gramaticalment heterogeni

Trets comuns d’aquestes llengües són estructura morfològica aglutinant, apofonia consonàntica i harmonia vocàlica

Així, per exemple, per a representar el sistema vocàlic accentuat del rossellonès 1 i el de la resta del català continental 2, hom tindria el sistema següent El diasistema és aplicat especialment en la descripció de dialectes de frontera

Especialment en destaca la persistència de o àtona, caiguda de la t llatina intervocàlica, pas de l a r davant consonants labials i, sobretot, manteniment de la r de l’infinitiu chantar, aver, florir És parlat a la part occitana dels Alps i del Delfinat, al NE de Velai i al SW de Forez

Entre diversos intents de classificació, Bopp les relacionà amb l’indoeuropeu NMarr les agrupà, amb altres llengües, en una família dita “jafètica”, i trobà trets comuns entre el caucàsic del sud i el semític Dumézil, Vogt, Bouda i d’altres hi trobaren semblances amb el basc, però Michelena assenyala que llurs relacions internes encara no són prou clares Modernament hom ha acceptat la classificació en llengües caucàsiques del nord i llengües caucàsiques del sud Les del sud, amb el georgià com a llengua més important, componen el grup de llengües kartvelianes o ibèriques Són trets…

La llengua és una abstracció la parla inclou trets abstractes i concrets Alguns elements subjacents d’un model generatiu tenen un grau màxim d’abstracció, mentre que llurs realitzacions n'assoleixen sempre un d’inferior Els primers són comuns a tots els parlants, previsibles i generalment fins en nombre els segons, no necessàriament

Hi ha noms personals que no són noms comuns amb significat conegut dins la llengua com Antoni, Gisbert, Reixac n'hi ha d’altres que existeixen en la llengua viva com Casal, Puig, Salvador però tots, fins i tot els del primer grup, són originàriament mots corrents i significatius dins l’idioma del qual procedeixen així, Andreu ve del grec Andreas , que significa ‘valent’ Robert ve del germànic Hrodebert , que vol dir ‘famós’ D’altra banda, els antropònims poden convertir-se en noms comuns, proveïts d’un significat nou per exemple, anfós i rafel com a noms de peixos…

Les llengües úgriques, ultra els trets uralians comuns, es caracteritzen per la possibilitat que el verb integri el complement directe pronominal “conjugació determinada o objectiva” i pel fet que el predicat nominal rebutgi el verb copulatiu a les terceres persones del present d’indicatiu El conjunt úgric desconeix el verb de negació, típic dels restants idiomes uralians

Ultra els trets uralians comuns, el mordovià és caracteritzat per la distinció entre declinació indefinida i definida aquesta amb article posposat, per la possibilitat que el verb integri el complement directe pronominal conjugació determinada o objectiva, per la conjugació del predicat nominal i per la gran quantitat dels manlleus russos i tàtars El mordovià està fragmentat en dos dialectes principals, l’oriental o erza i l’occidental o mokša , força diferents Després del 1917 ambdós dialectes donaren origen a les respectives normes escrites i llengües literàries