Resultats de la cerca

D’origen desconegut, probablement prebantu, els bergdames 88 000 individus el 1982 racialment s’assemblen més als nègrids de l’Àfrica central i occidental, que no pas a llurs veïns khoikhois Fins a l’època de la colonització alemanya estigueren sotmesos en gran nombre successivament als names i als hereros , al servei dels quals practicaven el treball dels metalls i la terrissa Originàriament vivien de la recollecció i de la ramaderia de bestiar cabrú, en petits grups exogàmics patrilineals La llengua és una variant del nama Tots els indicis fan suposar que el nama no és …

Més que per la contigüitat geogràfica d’ambdós grups, la designació conjunta es justifica partint de la noció de l'arbre genealògic de les llengües, per la creença que antigament en formaven un de sol, després ramificat Però la base d’aquesta creença no és gaire sòlida Segons Meillet, les nombroses semblances són degudes més al parallelisme dels desenvolupaments que no pas a una separació tardana, car hom hi troba innovacions més anàlogues que no pas idèntiques La declinació, conservadora, és semblant en tots dos grups, i el verb, innovador, és molt diferent Allò que…

Així, la successió de tons en italià, per exemple, fluctua entre límits més amplis, més de dues octaves, que no pas en català, que assoleix una sepració d’octava i mitja en condicions normals

Per exemple, la primera a de botavara o, en llatí, la i de sanctitatem En el pas del llatí a les llengües romàniques aquesta vocal actua com si fos final llei de Darmesteter Rep també el nom de contratònica

D’aquí ve que uns sinònims absoluts, és a dir, que tinguin un mateix significat absolut, només poden donar-se respecte a llur contingut conceptual denotatiu, però no pas respecte als valors estilístics connotatius que hi pugui afegir el subjecte parlant

A més dels trets propis dels dialectes galloitàlics, cal esmentar el pas A > ä säl , sal, l’emmudiment de certes vocals sbdal , hospital, italià  ospedale , diftongacions particulars fiaur , flor amb reduccions des , dis , deu, així com la metafonia quest , quist

Entre els trets del dialecte antic cal assenyalar el pas de a lliure a ie juratu > jurié , el de e travada per t, s, r a a mittit> mat> r> , i el de o seguida de ch, j a oi bucca> boiche

Hom sol dividir aquest grup en tres subgrups l’ oriental , ja extingit, del qual resta la Bíblia gòtica , en visigòtic, obra d’Úlfila mitjan segle IV el septentrional , o escandinau, sorgit del nòrdic o antic escandinau, que comprèn, d’una banda, l’islandès, la llengua més conservadora del subgrup, i el noruec, i, de l’altra, el danès i el suec, i l’ occidental , que comprèn l’anglès, el frisó, el neerlandès holandès, flamenc, afrikaans ―amb el seu avantpassat, el fràncic―, el baix alemany, evolucionat de l’antic saxó, i l’alt alemany, antic i modern Quant a l’ídix, de base germànica,…

Aquest concepte, formulat en l’obra de Ferdinand de Saussure i molt repetit després, és obscur És usual d’exemplificar-lo dient que no hi ha cap raó, ni natural ni convinguda, perquè l’animal que els anglesos anomenen ox sigui anomenat bou pels catalans Això és tan cert com trivial, però és del tot extern a les idees de Saussure Aquest definia un signe com la unió d’un significat un “concepte” amb un significant una “imatge fònica”, o sigui, també un concepte Segons els seus alumnes, sembla que Saussure deia que “el lligam que uneix el significant al significat és arbitrari” tanmateix, com…