Resultats de la cerca

Les vocals finals -e , -o emmudeixen darrere n vien , ‘ve’, i darrere l , r en certes condicions andar ‘anar’, dir 'dir’ El diftong uo passa a io , i es manté el timbre de vocals intertòniques, que poden passar a a sénare ‘cendra’ Des del segle XV esdevingué, pel seu prestigi polític i social, llengua oficial i de comunicació a les terres vènetes

Fou deixeble de Saussure, del qual recollí, juntament amb Séchehaye, el Cours de linguistique générale 1916 Professor a la Universitat de Ginebra, on ocupà la càtedra de gramàtica comparada i lingüística general, obtingué prestigi científic amb Traité de stylistique française 1909, Le langage et la vie 1913 i Linguistique générale et linguistique française 1932 Bally entén l’estilística com l’estudi dels aspectes afectius i expressius de la llengua en el seu codi parlat

Emigrà a Berlín el 1921, on estudià fins a acabar el doctorat el 1938 El 1940 hagué de tornar a emigrar i s’installà als EUA Entrà en el departament de castellà i portuguès de la Universitat de Califòrnia el 1942, d’on fou catedràtic des del 1952, i es traslladà al departament de lingüística el 1966 El 1946 fundà la revista acadèmica Romance Philology , que dirigí fins el 1982, de gran prestigi Escriví pocs llibres Essays on Linguistic Themes , 1968, per exemple però és autor de dos centenars llargs de monografies i articles, on es combinen la màxima escrupolositat de detalls…

Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la pura i genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats,…

El fet lingüístic representat per les afinitats entre aquestes llengües té un interès teòric molt alt, car, bé que són llengües originàriament pertanyents a branques distintes de l’indoeuropeu, avui tenen en comú un cert nombre de trets estructurals notables, que només poden ésser un resultat de la difusió i l'associació La branca de la lingüística que estudia aquest grup de llengües és la filologia balcànica o balcanologia El fet sintàctic més patent que uneix aquelles llengües és la desaparició total o parcial de l’infinitiu, i el reemplaçament per clàusules conjuntives amb verb personal…

Consisteix a cartografiar sobre mapes de fons, en localitats prèviament seleccionades, les respostes a un qüestionari per tal d’estudiar la distribució geogràfica de sons, fonemes, formes, funcions i mots d’una llengua o d’unes quantes Als qüestionaris, l’ordre alfabètic ha estat substituït pel de grups lògics també han estat aplicats àlbums de dibuixos per evitar la influència de la llengua de l’investigador Hom basa la tria de punts en criteris geogràfics i històrics, i la realització de les enquestes, sobre el terreny, va a càrrec d’un lingüista o d’uns quants, que escullen informadors…

Alguns han volgut distingir el bearnès del gascó hom explica aquest fet, reflex del particularisme bearnès i del prestigi de l’antiga cort de Pau, perquè des del 1589 al 1789 fou llengua oficial per a actes públics, judicials i notarials i gaudí d’una certa autonomia lingüística Però és impossible de definir el bearnès per un conjunt de trets específics, car cap d’aquests trets no li és exclusiu Alguns són comuns amb el bigordà pa, vi, per pan, vin , o amb el conjunt del gascó pirinenc article, eth, era per lo, la a la part muntanyenca D’altres, amb una part de les Landes laba per lawa =…

Cal distingir entre els germanismes antics, imposats quan tingué lloc l’ensulsiada de l’imperi Romà d’Occident, i els moderns, en particular els manlleus a l’alemany i també a l’anglès anglicisme En català, respecte als germanismes antics, els apellatius duts pels visigots arribats a la península Ibèrica al segle V, ja molt llatinitzats són escassos, i hom considera germanismes directes, gòtics, solament aquells que no es donen fora de la Península i de l’Occitània meridional per exemple, estona La resta és composta d’elements ja assimilats pel llatí tardà sabó o bé són mots introduïts…

Pertangué al grup d’educadors que efectuaren, cap al 1920, l’experiència pedagògica de l’Instituto-Escuela de Madrid, que influí sobre la seva preocupació didàctica i claredat d’exposició La seva erudició i rigor metodològic provenen de la seva collaboració al Centro de Estudios Históricos, on treballà, sota la direcció de Ramón Menéndez Pidal Preparà edicions crítiques de clàssics castellans Mateo Alemán, Vicente Espinel, Francisco de Moncada, Diego de San Pedro i feu nombrosos treballs d’investigació El seu Curso superior de sintaxis española 1943, reeditat deu vegades, gaudeix…