Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
oració interrogativa
Lingüística i sociolingüística
Oració que expressa una pregunta.
Normalment aquesta és marcada adés per un element interrogatiu, adés per una entonació específica, adés per l’un i l’altra Quan l’oració és subordinada s’anomena oració interrogativa indirecta , i quan no és subordinada, oració interrogativa directa Segons si pregunta per una part o tot el contingut de l’oració, s’anomen oració interrogativa parcial o oració interrogativa total , respectivament
lexicologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi sincrònic de la significació dels mots, com a elements interdependents d’una estructura de caràcter social.
Subordinada a la lexicografia fins al s XX, els nous conceptes metodològics de Saussure, de primer, i del cercle lingüístic de Praga, més tard, la transformaren en una ciència autònoma, independent tant de la lexicografia com de la morfologia, l’etimologia i l’estilística, a les quals també restava parcialment subordinada Aquesta autonomia es consolidà amb l’aparició de Méthode en lexicologie 1953, de GMatoré
oració interrogativa indirecta
Lingüística i sociolingüística
Oració interrogativa subordinada introduïda per una conjunció o un pronom interrogatiu o subordinant.
No sol tenir la marca de l’entonació
frase
Lingüística i sociolingüística
Construcció sintàctica integrada per més d’una unitat gramatical.
En aquest sentit s’oposa a proposició , que implica una significació estructurada a partir de la unió subjecte + predicat la significació de la frase, en canvi, no cal que s’articuli amb aquestes dues unitats precises frase i proposició poden coincidir —tota proposició és ensems frase—, però no coincideixen necessàriament —tota frase no és obligatòriament proposició— Segons Bello, la frase és un grup unitari de formes, el nucli de la qual pot ésser un substantiu frase substantiva , un adjectiu frase adjectiva , un verb no copulatiu frase verbal o un adverbi frase adverbial En aquest…
kurd
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del grup irànic nord-occidental.
Era parlada a la primera dècada del segle XXI per més de vint milions de kurds a Turquia uns 7,5 milions, l'Iran 6 milions, l'Iraq 4,6 milions, Síria 1,6 milions i, en nombres força inferiors, Armenia, l’Azerbaijan i altres estats del Caucas, i també a Alemanya i altres països europeus És fraccionada en nombrosos dialectes, que hom pot agrupar en dos conjunts el meridional regió dels bakhtiari i el del kurmandjí, subdividit així mateix en un grup oriental el del mukrī i un altre d’occidental Alguns d’ells són molt relacionats amb les llengües zaza i goranî el poeta zaza Aḥmad Hānī 1651-1706…
oració principal
Lingüística i sociolingüística
En l’oració composta (proposició composta) proposició que no depèn de cap altra i que, contràriament, en té alguna de subordinada, segons els diversos modes de subordinació.
cadena
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, classe o conjunt d’elements a qualsevol nivell de l’anàlisi sintagmàtica, o sigui una successió d’elements que constitueix una unitat en aquell nivell (frase, clàusula subordinada, mot, etc).
alemany
Lingüística i sociolingüística
En el sentit que és emprat ordinàriament en català, el terme alemany designa la llengua de cultura que és oficial a Alemanya, a Àustria i a Suïssa.
Però, en lingüística, alemany deutsch designa la gran varietat de parles que componen el grup de les llengües germàniques occidentals, un cop se n’ha restat l’anglofrisó Aquestes parles se subdivideixen en dos grans grups el baix alemany niederdeutsch , amb una gran llengua de cultura, el neerlandès, i l’alt alemany hochdeutsch , amb la corresponent llengua de cultura, que és l’alemany en el sentit ordinari o restringit Hom acostuma a considerar que el tret diferencial bàsic dels parlars alt-alemanys és un cert complex de fets fonètics l’anomenada “segona mutació consonàntica”, que…
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…