Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Caixa d’Estalvis de Manlleu
Economia
Entitat financera domiciliada a Manlleu i fundada el 19 de juliol de 1896 amb l’ajuda d’homes de negocis de la ciutat i amb la col·laboració del bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili.
La seva estructura, tant d’actiu com de passiu, mostra un fort creixement del crèdit i una gran productivitat en la seva cartera d’actiu El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 2642 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de concentració de les caixes d’estalvi impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , aprovà la fusió amb la Caixa d’Estalvis de Sabadell i la Caixa d’Estalvis de Sabadell , operació que donava lloc a una nova entitat, Unnim
Caixa d’Estalvis de Tarragona
Economia
Entitat financera domiciliada a Tarragona i creada per la Diputació l’any 1952.
En l’estructura del passiu destaca el major pes del sector públic, i en la de l’actiu, la forta inversió creditícia, amb un especial augment també de la dedicada al sector públic Disposa d’una xarxa d’unes 200 oficines El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 11334 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de concentració de les caixes d’estalvi impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , aprovà la fusió amb la Caixa d’Estalvis de Catalunya i la Caixa d’Estalvis de Manresa La nova entitat, que adoptà el nom de Catalunya Caixa , començà a…
exportació
Economia
Béns i serveis d’un país que en són exportats.
Quan les transaccions són fetes amb mercaderies, hom parla d' exportacions visibles , i d' invisibles quan hom fa un servei assegurances, interessos, nolis, etc per compte d’un altre país El pagament d’aquestes exportacions corrents es fa efectiu a curt termini, ja sia amb diners o amb altres béns i serveis les exportacions de capital , al contrari, tenen com a objectiu l’obtenció d’un rendiment a llarg termini La importància que hom concedeix al manteniment d’un saldo favorable en la balança comercial ha impulsat l’establiment de mesures, per part dels governs, per afavorir la…
Caixa d’Estalvis de Manresa
Economia
Entitat financera domiciliada a Manresa i constituïda el 1865.
Amb una clara vocació comarcal, el 2007, el nombre d’oficines era de 155 i el d’empleats de 844 Entre les iniciatives més destacades de l’entitat, cal esmentar les Jornades d’Economia de la Catalunya Central des del 1996 i l’espai didàctic i de lleure Món Sant Benet, centrat en el monestir de Bages , inaugurat el 2007 El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 6505 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de concentració de les caixes d’estalvi impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , aprovà la fusió amb la Caixa d’Estalvis de Catalunya i la…
Terra Mítica
Economia
Parc temàtic situat al terme municipal de Benidorm (Marina Baixa), inaugurat l’any 2000.
Amb una extensió en origen d’1050000 m 2 , en el moment de la inauguració era el parc temàtic més gran d’Europa, i un dels projectes principals del president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana El parc tingué una inversió inicial de 270 milions d’euros L’accionariat es repartia entre els grups privats Societat Parc Temàtic, impulsat per la Generalitat Valenciana, la CAM i Bancaixa Conté cinc zones temàtiques Egipte, Grècia, Roma, les Illes i Ibèria, els trets típics de les quals hi han estat reproduïts, amb espectacles folklòrics inclosos Hi ha també atraccions…
Caixa d’Estalvis de Terrassa
Economia
Entitat financera domiciliada a Terrassa i fundada per iniciativa ciutadana, el 1877.
L’estructura del seu passiu, totalment en línia amb la de la mitjana de les caixes catalanes, és parallela a un actiu en el qual destaquen la forta inversió creditícia i de descompte comercial i l’alta productivitat de la seva cartera d’actiu La millora de la tecnologia i l’expansió era uns dels objectius d’aquesta entitat, que disposava, a mitjan de la primera dècada del segle XXI, d’una xarxa de 130 oficines, la meitat de les quals fora del seu sector territorial històric El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 12490 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de…
Júlia Bonet i Fité
Economia
Empresària.
A disset anys obrí una perruqueria als baixos de la casa familiar Per tal de subministrar els productes necessaris per a aquesta activitat, viatjà sovint a França Amb el temps, la venda d’aquests i altres productes, inexistents tant a Andorra com a Espanya durant els primers anys del franquisme, es convertí en la base del negoci Finalment centrada en la branca de la perfumeria, aprofità el turisme comercial que, impulsat per la prosperitat dels anys seixanta, trobava al Principat d’Andorra uns preus i un assortiment de productes inexistents a l’Estat espanyol L’obertura d’una…
Albert Bosch

Albert Bosch, al pol sud
© Albert Bosch
Economia
Empresari i aventurer.
Llicenciat en ciències empresarials i màster en administració d’empreses per ESADE, des del 1992 ha participat i impulsat diversos projectes empresarials L’any 2004 creà l’empresa INVERGROUP, centrada en projectes d’inversió o empresarials en els camps del medi ambient i de les energies renovables Des de l’any 2009 presideix AIJEC+, la secció sènior de l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya AIJEC, de la qual forma part de la junta directiva des del 1993 En el vessant dels esport d’aventura , s’inicià en l’alpinisme l’any 1985, i des d’aleshores competeix de…
criptomoneda
Economia
Mitjà virtual d’intercanvi de béns i serveis, les transaccions amb el qual es duen a terme exclusivament per internet.
Funciona com una unitat monetària , bé que, en no ser reconeguda per les autoritats econòmiques de cap país ni per les internacionals, no és de curs legal Els intercanvis amb criptomonedes, per tant, només són vàlids entre els usuaris que les accepten mútuament com a mitjà de pagament Les criptomonedes, a diferència de les monedes de curs legal, funcionen de manera totalment descentralitzada, és a dir, no depenen de cap autoritat que registri i certifiqui les operacions per a evitar els fraus o la duplicació d’operacions La descentralització és possible gràcies a la tecnologia de cadena de…
Joaquim Cabot i Rovira
Joaquim Cabot i Rovira Retrat al carbó per Ramon Casas (1900)
© Fototeca.cat
Economia
Literatura catalana
Música
Política
Orfebre, financer, escriptor i polític.
Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i es convertí…
, ,