Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
coronil·la
Botànica
Gènere de plantes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.
La coronilla boscana C emerus té les flors grosses i el fruit llarg 50-110 mm és submediterrània i viu a la muntanya mitjana La coronilla escorpioide dita tamé banya de cabra C scorpioides , herba anual, fa fruits corbs 20-60 mm i té, excepcionalment, les fulles simples o trifoliades creix sobretot en terres de conreu La coronilla glauca C glauca , de fruits curts 10-40 mm, és un arbust baix, d’un verd blavenc, sovint conreat com a ornamental La coronilla júncia C juncea , poc fullosa i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans 10-50 …
cigronera

Cigronera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, erecta, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles estipulades, imparipinnades, amb els folíols ovats i fortament serrats.
Les flors, blavoses, purpúries o blanques, són solitàries a l’extrem d’un peduncle axillar més curt que la fulla, i tenen un calze amb cinc dents dues vegades més llargues que el tub Els fruits són llegums inflats, d’uns 25 mm de llarg per 12 mm d’ample, que contenen una o dues llavors globuloses, els cigrons Poc exigent en aigua, el seu conreu és apropiat en terrenys àrids, especialment en els poc compactes Hom en fa la sembra a la primavera la producció mitjana és de l’ordre de 5 qm de gra i de 7 qm de palla per hectàrea La cigronera és originària de l’Índia, que…
belluguet

Belluguet gros
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les gramínies, que atenyen uns 50 cm d’alçada, amb fulles planes i linears i panícula molt laxa, d’espiguetes arrodonides i aplanades, penjants i bellugadisses per l’acció del vent.
Fan d’uns 10 a 18 mm en el belluguet gros dit també arracades, balladores o paltruc d’eruga, B maxima , que creix en llocs secs i silicis, i més petites i rodones en el belluguet mitjà B media , propi dels prats de la muntanya baixa i mitjana, i en el belluguet petit B minor , semblant, per la seva distribució, al belluguet gros
card marià
card marià
© Fototeca.cat
Botànica
Planta biennal, de la família de les compostes, de tija robusta, glabra, de 30 a 150 cm de llargada, fulles oblongues, sinuatolobades o pinnatífides, glabres, de color verd pàl·lid, amb grosses espines als marges, maculades de blanc al costat dels nervis a l’anvers.
Les flors, purpurines, hermafrodites, s’agrupen en capítols grans, terminals, amb un característic involucre de bràctees imbrincades, terminades en apèndix que formen unes punxes grans, molt vulnerants, espinades a la base Els fruits són aquenis negrosos, d’uns 7 mm de llargada Planta mediterrània, de dispersió àmplia, viu a les vores dels camins, sobre sòl profund, no gaire sec Els fruits, que contenen histamina i timidina, actuen com a tònic cardiovascular La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge
jatrofa
Botànica
Planta oleaginosa no comestible, de la família de les euforbiàcies.
Originària de l’Amèrica Central, actualment es troba estesa per tota l’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica Les seves llavors contenen un 40% d’oli El seu conreu es pot fer en terrenys de mala qualitat i necessita almenys una pluviositat de 300 mm anual L’oli ha estat utilitzat per a fabricar sabó, però modernament s’està utilitzant per a produir biodièsel, ja que no competeix amb productes alimentaris, ni amb terrenys aptes per al conreu d’aliments D’altra banda, l’oli és químicament molt adequat per a produir biodièsel El seu punt de congelació és inferior als -20ºC
boga

boga
© MC
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les tifàcies, de rizoma horitzontal, tija sense nusos, fulles molt llargues, coriàcies, erectes, totes radicals, i espigues grosses i terminals, cilíndriques; l’espiga superior, masculina, és caduca, i la femenina és formada per ovaris estèrils i ovaris fèrtils, amb aquenis diminuts.
Viuen en estanys, bassals permanents i vores de corrents lents d’aigua i també en els arrossars, com a mala herba Hom en distingeix dues espècies, la boga de fulla ampla T latifolia , amb l’espiga masculina en contacte amb la femenina, que és de color castany fosc i de fulles amples 1,5-2,5 cm, i la boga de fulla estreta T angustifolia , amb l’espiga masculina separada per un espai de 2-4 cm de la femenina, que és d’un bru més clar i de fulles més estretes 1-8 mm Cadires amb seient de boga © CIC - Moià Ambdues plantes són conreades també com a ornamentals, en estanys de poca…
cafè

Exemplar de Coffea arabica amb fruits
© 2013 Simon J. Tonge
Botànica
Agronomia
Arbre,de la família de les rubiàcies, de 7 a 8 m d’alçària (més baix en conreu), de fulles persistents, oposades, d’un color verd fosc, lluents per l’anvers, i riques en cafeïna (1,26%).
Les flors són petites, estelliformes, blanques i oloroses, reunides en grups a l’axilla de les fulles Els fruits, en drupa, són de la mida i del color d’una cirera, ordinàriament amb dos pinyols de forma hemisfèrica allargada i amb un solc longitudinal, els grans de cafè, que es presenten encara embolicats per una membrana de consistència de pergamí i que contenen cafeïna en un 1,5% quan són secs Originari d’Abissínia, el seu conreu s’estengué per Aràbia, i d’allí a la resta de l’Islam Egipte, Síria, Turquia, etc Fou portat a Europa pels mercaders venecians segle XVI A través d’…
alfals

Alfals
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, alta, de fulles trifoliolades i àpexs foliolars dentats; inflorescències blavoses i fruits en llegum enrotllats helicoïdalment.
Molt conreada com a planta farratgera Prospera en tot tipus de clima en resistir les gelades, i dóna 4 dallades en climes freds en els meridionals, en incrementar-se el cicle vegetatiu, hom pot obtenir de 6 a 7 dallades Es fa en secans de més de 600 mm de pluja anual, i en regadius Prefereix els sòls alcalins és planta àvida de fòsfor i potassi, i agraeix les aportacions de nitrogen després de cada dallada La sembra és feta a la primavera o a la tardor en terreny ben preparat, a raó de 18-20 kg de llavor per ha Planta millorant, aporta al sòl nitrogen i matèria orgànica És…
claveller

Claveller
Midori (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les mirtàcies, de 10 a 15 m d’alçària, d’aspecte piramidal, fulles d’uns 10 cm, lanceolades i lluents, puntejades per glàndules aromàtiques i flors abundants, petites i oloroses, de calze allargat i vermellós, pètals petits i amb un gran nombre d’estams daurats, agrupades en cimes terminals.
És en la fase de poncella que les flors contenen el màxim d’essències Hom les cull abans de descloure’s i les deixa assecar Prenen, així, l’aspecte de cossos brunencs i trencadissos, en forma de clau d’uns 12 mm de llargada, on es pot distingir un cap format per pètals molt junts, voltats per quatre sèpals gruixuts el clavell o clau d’espècia No és conegut en forma silvestre hom només pot suposar-ne, doncs, l’àrea d’origen, i, així i tot, amb una certa imprecisió, a les Moluques primitives Encara és molt conreat a l’illa d’Ambon Actualment, el seu conreu s’ha estès a les illes Mascarenyes i…
escaiola
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 40 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa i de fulles linears amples de 4 a 8 mm.
Fa panícules espiciformes curtament ovals o oblongues, denses i de color verd blanquinós Conreada i naturalitzada a la regió mediterrània, les seves granes són molt emprades com a menjar per als ocells de gàbia