Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Congrés Obrer Internacional de Saint-Imier
Història
Reunió de delegats de l’AIT celebrat a Saint-Imier (cantó de Berna, Suïssa) el 9 de setembre de 1872, després de la retirada de la minoria bakuninista del Congrés Internacional de la Haia (2-7 setembre de 1872).
Hi assistiren quinze delegats els quatre representants de la Federació Regional Espanyola, Farga Pellicer, González Morago, Marselau i Alerini, més Bakunin, Fanelli, Guillaume, Malatesta, Cafiero, Costa, etc en nom de cinc federacions regionals Espanya, Itàlia, França, Jura i els Estats Units Hom aprovà un pacte d’amistat, solidaritat i defensa mútua entre federacions lliures Pacte de Saint-Imier, que, en contra de les ressolucions del Congrés de la Haia, proclamava la quasi total autonomia de les federacions, denunciava l’autoritarisme del consell general de l’AIT i es negava la…
osc | osca
Història
Individu d’una antiga població de la Campània, nascuda de la fusió dels samnites amb els opici vers la segona meitat del segle V aC.
Els oscs constituïren tres federacions la de Càpua, la de Nola i la de Nocera i entraren en contacte amb Roma el 341 aC Algunes de llurs ciutats obtingueren la ciutadania, i això féu que es mantinguessin fidels als romans fins el 216 aC, any en què Càpua s’alià amb Anníbal el 211 aC, però, fou reconquerida A la fi del s II aC la importància política dels oscs decaigué considerablement, bé que cal destacar que acompliren una funció important d’intermediaris entre la cultura grega i la romana
Camil Piñón i Oriola
Història
Sindicalista.
El 1917 era tresorer de la Federació Regional Metallúrgica Seguidor de S Seguí, el 1918 fou un dels organitzadors del Congrés de Sants i presidí el sindicat de lampistes Deportat a la Mola de Maó 1920, el 1922 presidí el sindicat del transport Defensà l’organització de la CNT en federacions nacionals d’indústria i signà el manifest dels Trenta Restà al marge de l’organització arran de les polèmiques amb la FAI, però hi ingressà de nou el 1936 i presidí la Federació Nacional de la Indústria Pesquera i dirigí la publicació Mar i Terra
mesta
Història
Associació dels grans ramaders transhumants de la corona de Castella.
Durant l’alta edat mitjana hom anomenava mesta les pastures comunals, l’administració de les quals donà lloc a la formació de federacions locals i regionals de ramaders, les quals adoptaren el mateix nom Les diferents mestas regionals foren unificades per Alfons X el 1273, amb el nom d’Honrado Concejo de la Mesta, que tingué una immediata motivació de caràcter fiscal Tanmateix, l’existència de la poderosa institució responia a la importància assolida per la ramaderia dins l’estructura econòmica de Castella, potenciada al s XIII amb la consolidació dels grans latifundis a…
Federació Sindical Mundial
Història
Federació internacional de sindicats sorgida de la conferència obrera mundial celebrada a Londres (1945) sota la iniciativa de Walter Citrine, secretari general de les TUC britàniques i president de la FSI, i de Švernik, secretari general dels sindicats soviètics.
En el primer congrés París, 1945 eren representats prop de 70 milions de treballadors, 27 milions dels quals eren soviètics, i Citrine en fou nomenat president L’adhesió al Pla Marshall de la CIO incorporada a la Federació i de les TUC, a més de l’AFL no adherida a la FSM, provocà la separació d’aquestes centrals sindicals l’any 1948 L’escissió de la CET francesa, amb la creació de la CET-FO, provocà una nova divisió de la FSM En el segon congrés 1949, Di Vittorio comunista italià substituí Citrine en la presidència, i aquell mateix any les sindicals escindides TUC, CET-FO, CIO i l’AFL…
Federació de Cooperatives de Catalunya
Història
Entitat sorgida el 1920 com a transformació de la Cambra Regional de Cooperatives Catalanobalears constituïda el 1899.
El 1926 assolí la xifra de 4 800 famílies associades i un moviment anual de cinc milions de pessetes Algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable L’Equitativa, de Palamós, tenia 2 028 socis La Flor de Maig, de Barcelona, 1 560, i la Unió Cooperativa Barcelonesa, 779 Fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum Poc abans de la guerra civil de 1936-39, la Federació de Cooperatives de Catalunya aplegava ja 230 entitats, i representava un total de 28 000 famílies, amb un moviment anual de quaranta-quatre milions de pessetes, només al…
Primera Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional, fundada a Londres el 1864 amb el nom d’Associació Internacional de Treballadors.
Adoptà una gran part de les idees de Marx, recollides al manifest fundacional, on hom afirmava que l’emancipació dels treballadors només podia ésser obra d’aquests mateixos i es pronunciava per la collectivització dels mitjans de producció Era organitzada en federacions locals i regionals i un Consell general Celebrà congressos a Ginebra 1866, Lausana 1867, Brusselles 1868 i Basilea 1869 La derrota de la Comuna de París aguditzà la polèmica entre els seguidors de Bakunin i els de Marx, i la Internacional s’escindí al congrés de la Haia del 1872 Els partidaris de Marx celebraren…
ENS de l’Associacionisme Cultural Català
Història
Confederació sense ànim de lucre fundada l'any 2005 i que agrupa entitats i federacions dedicades a la cultura popular catalana i a la seva difusió.
Sorgí dels Debats al Territori celebrats els anys 2003 i 2005 pel moviment associatiu cultural català MACC, a partir dels quals es posà de manifest la necessitat d’un organisme per a la comunicació, la coordinació i la collaboració entre les entitats Amb aquest objectiu, la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i el Moviment Coral Català crearen l’ENS inicialment amb el nom d’Ens de Comunicació Associativa, del qual Antoni Carné fou elegit president fundador A la seva mort 2015 ocupà el càrrec Josep Viana i, el 2019, el rellevà Rosa…
sindicalisme
Història
Política
Moviment dels treballadors organitzats en sindicats en defensa d’una millora de llurs condicions de vida i de treball.
Sorgí com a conseqüència de la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció, produïda pel desenvolupament del sistema capitalista La primera lluita dels treballadors fou per aconseguir el reconeixement del dret d’associació, que els era negat pel liberalisme en nom de la llibertat Els primers passos del moviment sindical organitzat es feren a la Gran Bretanya, on per influència de Robert Owen es creà la Great Consolidated Trade Union 1833 els precedents, però, es remunten a la segona meitat del segle XVIII El fracàs del cartisme accentuà la moderació del moviment que,…
Joan Garcia i Oliver
Història
Política
Economia
Dirigent anarcosindicalista.
Cambrer, anà a Barcelona, on s’uní amb Durruti i Ascaso i formà el grup Los Solidarios 1922 Sota la Dictadura, fou empresonat a Burgos 1924 i a Pamplona 1926, i no tingué intervenció directa en la fundació de la FAI Després d’oposar-se a les federacions nacionals d’indústria, en el congrés de la CNT del juny del 1931 on representà el Sindicat d’Art Fabril de Barcelona, es destacà com a partidari de l’immediat putschisme revolucionari contra la República i fou qualificat d’anarcobolxevic Implicat en l’aixecament de l’Alt Llobregat gener del 1932, fou empresonat, i des de la presó acusà…